Evolució Demogràfica de la UE i Polítiques Demogràfiques
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,3 KB
Evolució Demogràfica de la UE
1. Pes Demogràfic de la UE
El pes demogràfic d’Europa ha disminuït al llarg del temps. Al 1960, la UE tenia 406,7 milions d’habitants, mentre que la població mundial era de 3.033 milions. Aquesta diferència s’ha accentuat al 2015, passant de 2.626,3 milions el 1970 a 6.874,5 milions. Les causes d’aquesta evolució són l’envelliment de la població europea, degut a la baixa fecunditat i natalitat, i un augment de l’esperança de vida (aproximadament 80 anys).
La dinàmica demogràfica de la UE es caracteritza per un creixement vegetatiu baix, fins i tot negatiu en la majoria dels estats membres. L’augment lent de la població de la UE es deu principalment al creixement migratori.
2. Objectius Polítics i Econòmics de la UE
L’envelliment i l’estancament del creixement demogràfic poden provocar una pèrdua de població en edat de treballar, afectar el creixement del PIB i augmentar els recursos econòmics necessaris per a pensions i prestacions socials. Això es traduiria en una pèrdua de pes econòmic i demogràfic de la UE. Per evitar-ho, la Comissió Europea recomana polítiques per aturar l’envelliment i la disminució de la població activa, i millorar els sistemes de protecció social i educació. La UE no pot aplicar polítiques demogràfiques conjuntes; la responsabilitat recau en els estats membres. Això genera diverses situacions: en alguns països (Suècia, França, Regne Unit) la fecunditat ha augmentat, mentre que en d’altres (Grècia, Portugal) ha disminuït.
L'ONU i les Polítiques Demogràfiques
Els governs implementen polítiques demogràfiques per controlar el creixement de la població. Aquest tema ha estat central en diverses conferències internacionals:
- Roma (1954): Trobada de caràcter tècnic i informatiu.
- Belgrad (1965): Relació entre fecunditat i desenvolupament.
- Bucarest (1974) i Mèxic (1984): Relació entre població i desenvolupament. A Mèxic es va tractar el paper de les dones, l’envelliment i les migracions econòmiques.
- El Caire (1994): Programa d’acció fins al 2014, destacant el paper de la dona i els drets humans en la salut sexual i reproductiva.