L'Evolució de la Diplomàcia i la Monarquia Autoritària

La Monarquia Autoritària

Característiques

• Afany d'engrandir els territoris: Programes de colonització geogràfica.
• Millora dels sistemes de recaptació d'impostos: Es deixa d'estar condicionat per l'ajuda de l'aristocràcia.
• Enfortiment del poder monàrquic: La noblesa en aquest model de monarquia autoritària és "domesticada".
• Creació de grans exèrcits: Degut a la major eficiència en la recaptació d'impostos.
• Major complexitat de l'aparell de l'estat: Augment de la burocràcia com a conseqüència del major domini de territoris.
• Expansió de la diplomàcia.

Evolució Històrica de la Diplomàcia

Edat Mitjana

• Ambaixadors temporals: Per negociar tractats i acords.
• Intenció de resoldre els conflictes de forma amistosa.
• Sales d'ambaixadors: A castells i alcassabes on es rebia als representants diplomàtics.
• Eren mantinguts pels monarques receptors.

Renaixement

• Diplomàtic permanent: Les monarquies nacionals prenen consciència de la necessitat d'una presència constant de representants. Els ambaixadors no només negocien, sinó que també es converteixen en informadors ("espies").
• Itàlia exporta el seu model diplomàtic a la resta d'Europa.
• Model humanístic: Els diplomàtics segueixen aquest model (coneixement general) i el difonen. Grans humanistes treballen com a ambaixadors.
• Model cortesà: S'imposa en les relacions internacionals. El rei s'envolta de les principals figures polítiques.
• Model diplomàtic venecià (segle XV):
  • Meticulositat en la informació:
    • Demografia (situació de l'estat).
    • Economia.
    • Exèrcit i armada.
    • Personalitat del príncep.
    • Funcionament del govern i relacions de poder.
    • Personatges influents a la cort.
    • Relacions amb altres estats.
  • Presència permanent de delegacions en altres estats.