L'Evolució de la Domus Romana: Atri i Peristil

A partir del segle III a.C., els romans rics, influïts per la cultura hel·lènica, van ampliar les seves cases adossant-hi al darrere un segon edifici de característiques gregues anomenat peristylum. Amb aquesta addició, la distribució de la casa va canviar completament.

El Vestíbul i l'Atri

La porta principal es trobava a la meitat del passadís que comunicava amb el carrer i l'atri. El vestibulum era la zona que hi havia davant de la porta, en la qual es col·locaven uns bancs perquè s'hi asseguessin les visites i els clients mentre esperaven ser rebuts.

L'atrium va quedar com una avantcambra grandiosa, profusament decorada, on el senyor rebia els clients i on hi havia el lararium (l'altar del culte domèstic).

Dependències de l'Atri

Al voltant de l'atri hi havia una sèrie de dependències:

• Les botigues (tabernae): Situades als angles de la casa, amb obertures a l'exterior.
• Les habitacions (cubicula): Destinades a dormir, amb una obertura a l'atri. En general, eren de dimensions reduïdes.
• La biblioteca.
• El menjador (triclinium): Es trobava davant de la porta d'entrada, a nivell del tablinum. Aquesta dependència s'obria alhora cap a l'atri i cap al peristil (peristylum) i se separava del conjunt per mitjà de cortines gruixudes. Aquí rebien les visites ordinàries i, a vegades, fins i tot, es convertia en l'escola familiar.

El Peristil i les Seves Dependències

Per un vestíbul es passava de l'atri al peristil, un pati o jardí envoltat d'un porxo, que generalment tenia dos pisos i era sostingut per columnes. Igual que l'atri, el peristylum estava envoltat de dependències, però en aquest cas eren més luxoses i més àmplies.

Dependències del Peristil

Les dependències principals del peristylum eren:

• Les habitacions (cubicula): Que eren exclusivament per dormir.
• La cuina (culina): Situada al peristylum i normalment davant del tablinum, no acostumava a tenir xemeneia.
• El bany (balnearium): Amb les tres cambres habituals (frigidarium, tepidarium i caldarium). Se situava a prop de la cuina, igual que el vàter (latrina), per aprofitar la mateixa canonada de desguàs.
• El rebost (cella penaria): Situat a la zona més fresca de la casa, era on es guardaven les provisions.
• L'exedra: Sala espaiosa, oberta al porxo i als jardins i en correspondència amb el tablinum. Solia haver-hi seients permanents per a lectures i altres activitats lúdiques.
• El jardí (hortus): Generalment molt cuidat i amb una gran abundància d'objectes ornamentals.

Elements Arquitectònics Addicionals

Es van obrir finestres que donaven al carrer i que es tancaven amb portes partides de fusta i fulles vidrades translúcides de guix lamel·lar (specularia) o d'alabastrita tallat en làmines molt fines. La teulada (tecta) podia ser plana, de dos aiguavessos i, fins i tot, de quatre aiguavessos. El sostre de l'edifici es cobria de palla i al damunt s'hi col·locaven còdols que feien de base per a les teules.