Evolució de l'Economia Mundial: Etapes Clau (1950-2022)

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,13 KB

Etapa 1: 1950-1973 - L'Era del Creixement Econòmic

Factors Clau del Progrés i l'Expansió

  • Progrés tecnològic:
    • Intensificació de la difusió de la tecnologia.
    • Desenvolupament del model fordista de producció: producció en massa.
    • Millora de la productivitat.
  • Fort creixement de l'ocupació i de la taxa d'activitat, i millor assignació del treball:
    • Creixement natural de la població.
    • Incorporació de la dona al treball.
    • Fluxos migratoris.
    • Canvi estructural en l'ocupació.
  • Alt nivell de demanda: desenvolupament de la societat de consum, a causa de:
    • Reducció de la desocupació.
    • Creixement dels salaris (per millora de la productivitat).
    • Millor distribució de la renda.
    • Aparició de nous béns de consum, difosos per la publicitat.
  • L'expansió del comerç internacional:
    • Contribueix a l'augment de la demanda mundial.
    • Augmenta la competència, que, alhora, impulsa la innovació: progrés tecnològic.
    • Permet una major especialització i augment de la productivitat.
  • Major cooperació internacional i Nou Ordre Econòmic (NOE) mundial:
    • Finalitat: assegurar l'estabilitat de les economies i de les seves relacions econòmiques i financeres.
    • Acords de Bretton Woods:
      • Desenvolupament d'institucions internacionals de cooperació financera i comercial: FMI, BM, GATT.
      • Major llibertat de comerç i establiment d'un nou sistema de pagaments internacionals.
  • Fonts d'energia més barates: barril de petroli a preu molt baix.
  • Intervencionisme públic:
    • Major participació del sector públic a l'economia.
    • Polítiques dirigides a assegurar un creixement econòmic estable, la plena ocupació i la reducció de les desigualtats socials.
    • Aplicació de polítiques de tall keynesià i desenvolupament de l'Estat del benestar.

Polítiques Econòmiques Keynesianes i l'Estat del Benestar

  • Paper actiu de l'Estat per mantenir la demanda i l'ocupació, a través de:
    • Polítiques monetàries i fiscals.
    • Reformes fiscals: política impositiva progressiva amb la finalitat de redistribuir la renda i mitigar les fluctuacions de la demanda.
    • Increment espectacular de la despesa pública (se situa al voltant del 40% del PIB).
    • Creació d'empreses públiques:
      • En serveis públics de xarxa (aigua, gas, electricitat, etc.).
      • En sectors industrials en crisi.
    • Polítiques de benestar:
      • Serveis públics gratuïts de sanitat i educació.
      • Segur d'atur.
      • Pensions de jubilació.

Nota: Creixement significatiu en el període 1950-1973 per regions del món.

Etapa 2: 1973-1985 - Crisi i Transformació Econòmica

Factors de la Crisi

  • Crisi energètica: 1a i 2a Crisi del petroli i augment de preus. El petroli passa d'1,62 $/barril (159 litres barril Brent) l'1-1-1973 a 9,31 $ l'1-1-1974 (en menys de 3 mesos, de 2,59 $/barril a 11,65 $/barril).
  • Crisi industrial i del model fordista de producció:
    • Creixement dels costos.
    • Caiguda de la demanda.
  • Crisi social:
    • Acomiadaments massius de treballadors.
    • Augment de la despesa pública (G), dèficit fiscal i endeutament.
  • Crisi de l'Estat del Benestar.
  • Auge d'idees neoliberals per donar sortida a la crisi.
  • Pèrdua de poder dels Estats per la major interdependència de les economies.
  • Crisi i fallida del sistema de Bretton Woods:
    • Inestabilitat en els tipus de canvi (el dòlar comença a depreciar-se...).
    • 15-08-1971: Nixon decreta la no convertibilitat: Patró dòlar-or (Bretton Woods).
  • Crisi de l'ordre econòmic mundial: pèrdua de poder i desprestigi del GATT; auge del neoproteccionisme (el govern no intervé).
  • Aparició dels nous països industrials (NPI o NIC):
    • Xina, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, Singapur, Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong.

La Segona Crisi del Petroli: Repercussions Múltiples

Etapa 3: 1986-1990 - Recuperació i Nous Desafiaments

Característiques del Període

  • Preus del petroli estabilitzats a la baixa.
  • Crisi financera als mercats asiàtics (octubre 1987).
  • Endeutament dels Països en Via de Desenvolupament (PVD).
  • Recuperació dels EUA basada en un estímul artificial de la demanda a través de l'augment del seu endeutament i devaluacions del dòlar.
  • Finançada per la resta del món, principalment, el Japó.
  • Caiguda del mur de Berlín (1989) i reunificació alemanya: necessitats de finançament de la reunificació: augment del tipus d'interès (TDI).
  • 1989: Creació de la World Wide Web (WWW).

Etapa 4: 1991-1993 - La Mini-Crisi Global

Esdeveniments Clau

  • Iraq envaeix Kuwait: Guerra del Golf Pèrsic: encareix els preus del petroli (1990).
  • Guerra a Iugoslàvia.
  • L'esclat de la bombolla immobiliària al Japó el 1990.
  • Desaparició de l'URSS (1991): repercussions de la seva desintegració, enfonsament de la seva economia i dels països que fan la transició a l'economia de mercat.
  • Escassetat de capital per al finançament de la reunificació alemanya.
  • Alentiment del creixement dels EUA des de 1989 i 1990 (2% i 0,5%), que es torna negatiu el 1991 (-0,8%).
  • Entre el 1989 i el 1992, la Reserva Federal va baixar 22 vegades el TDI, passant d'un 10% a un 3% (una xifra inferior a la taxa d'inflació), sense aconseguir animar l'economia.
  • La recessió es trasllada als països de la Unió Europea (UE), que el 1991 experimenten una caiguda de la producció de l'1%.
  • Tractat de Maastricht (TUE) i naixement de la UE.
  • 1992-93: Crisi del Sistema Monetari Europeu (SME).
  • 1993: Mercat Únic Europeu.

Etapa 5: 1994-2007 - Expansió Econòmica Mundial i Símptomes de Crisi

Fites i Tendències

  • 1995: El GATT es transforma en l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
  • 1998: Creació del Banc Central Europeu (BCE).
  • 1999: Protocol de Kyoto sobre canvi climàtic.
  • La renda per càpita (mundial) va augmentar a una taxa de l'1,6% de mitjana anual, tot i que no a tot arreu igual. Als extrems:
    • Països emergents del sud-est asiàtic: van millorar notablement. La seva RPC va augmentar més que la mitjana mundial.
    • Xina: cas a part. La seva RPC va augmentar a una taxa del 6% anual.
    • Països d'Europa de l'Est: la seva RPC s'enfonsa després de la caiguda del comunisme a inicis de la transició fins a mitjans, o més enllà, de la dècada dels 90.
  • Reduccions importants de les taxes d'inflació mundial que permeten tipus d'interès (TDI) baixos, ja que es dona el manteniment de polítiques monetàries molt expansives als EUA a resultes de:
    • La crisi financera del sud-est asiàtic (1997) que afectà Corea del Sud, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia.
    • La crisi de les puntocom (2000): inversió especulativa en empreses tecnològiques.
    • Els atemptats a les Torres Bessones de Nova York (11-09-2001): baixada dels TDI als EUA: expansió del crèdit sense precedents.
  • Innovacions financeres i desregulació dels mercats financers.
  • Un increment més que notable de la productivitat i un intens desenvolupament tecnològic i ràpida difusió de la tecnologia, que impulsen la globalització de l'economia.
  • 1998: Neix Google.
  • Augment de la dimensió de les empreses transnacionals, ajudat per processos de:
    • Fusions i adquisicions empresarials.
    • Privatitzacions d'empreses públiques als Països Desenvolupats (PDs).
  • 11-09-2001: Atemptats a Nova York i Washington.
  • “Corralito financer” a l'Argentina.
  • 2002: Entra en circulació l'euro (€).
  • 2003: 2a Guerra del Golf Pèrsic: EUA i Gran Bretanya, amb el suport d'Espanya, envaeixen Iraq.
  • Abundància de liquiditat al món pel flux abundant d'estalvi de la Xina cap als EUA (i altres països deficitaris, com Espanya): Desequilibris "externs" que s'accentuen durant la primera dècada del segle XXI, entre països amb superàvit i països deficitaris:
    • Exportadors nets de capital (K): Xina: exportacions massives de mercaderies (balança comercial BC > 0) per modernitzar l'economia, que provoquen un augment de l'estalvi que és prestat als EUA, que tenen dèficit de la balança comercial, mentre els EUA fan inversions a la Xina, que necessita modernitzar-se i no té capacitat d'absorbir tot l'estalvi que genera per transformar-lo en inversió.
    • La mitjana del nivell de renda per càpita dels països importadors de capital (M de K) és superior a la mitjana de renda dels països exportadors de capital (X de K).
  • Tot plegat: sobreabundància global d'estalvis (global savings glut): finançament abundant i a baixos tipus d'interès (TDI) per a països deficitaris com els EUA i Espanya: incentius a fer inversions de baixa productivitat real i amb components especulatius, que distorsionaven l'aversió al risc.
  • Reducció del proteccionisme al comerç mundial.

2007: Primers Símptomes de la Crisi Financera

  • Als EUA es produeix la fallida de diversos bancs d'inversió, el primer, l'American Home Mortgage, a causa de les hipoteques "subprime".
  • Un crèdit subprime: és una modalitat creditícia dels EUA que tenia un nivell de risc d'impagament superior a la mitjana de la resta de crèdits.
  • El 2002, el volum de crèdits subprime de les entitats financeres als EUA representava el 7% del mercat hipotecari; el 2007 era el 12,5%.
  • És un tipus especial d'hipoteca, utilitzada preferentment per a l'adquisició d'habitatge.
  • Orientada a clients de poca solvència: nivell de risc d'impagament superior a la mitjana de la resta de crèdits. Mentre els preus dels habitatges es van mantenir alts, la inflació era baixa i els TDI baixos, les hipoteques s'anaven pagant.
  • Els TDI eren superiors als TDI de la resta de crèdits, però al principi del període eren molt avantatjosos.
  • Comissions més grans.
  • Els bancs podien vendre's aquests deutes que tercers tenien amb ells.
  • 2007: l'evolució dels TDI a l'alça per part de la Reserva Federal per contrarrestar la inflació: aixeca sospites de risc d'impagament (aquestes hipoteques es van convertir en deutes impossibles de pagar): augment de la morositat i risc d'impagament.
  • Sospites de risc d'impagament: tothom vol vendre perquè no poden pagar: disminució d'habitatges venuts, sobreoferta, disminució del preu de l'habitatge.
  • Els bancs no es presten entre ells: disminució del crèdit (amb augment dels TDI): famílies perdent l'habitatge: disminució del Consum (C) i la Inversió (I).

Etapa 6: 2008-2014 - La Crisi Sistèmica Global

Esdeveniments Clau

  • 2008: A inicis de setembre, les dues societats hipotecàries més grans dels EUA, Freddie Mac i Fannie Mae, van haver de ser rescatades, i el banc Lehman Brothers es declara en fallida. El Dow Jones baixa 700 punts i els mercats entren en pànic.
  • Les mateixes agències de qualificació mantenien el secret i feien veure que ignoraven el risc de la crisi hipotecària.
  • Altres fets coincidents en el temps:
    • Augment del preu del petroli i més inflació.
    • Augment del dèficit pressupostari dels EUA.
    • Grans empreses com les del sector automobilístic (General Motors, Ford, Chrysler) i algunes aerolínies van haver de ser rescatades.
    • Augment de la desocupació i la precarització dels treballadors.
    • Milions de famílies van començar a perdre casa seva.
  • Les economies de la Zona Euro van experimentar pertorbacions pronunciades. La crisi financera va posar per primera vegada a prova la Unió Econòmica i Monetària (UEM) el 2010, quan va esclatar la "crisi de l'euro".
  • 2011: Comença la "Primavera Àrab".
  • 2011: L'ECOFIN aprova els rescats de Grècia i Portugal per part del BCE.
  • 2011: Guerra a Síria i a Líbia.
  • 2012: 25 països de la Unió Europea signen el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança per reforçar la disciplina fiscal.
  • 2013: Es posa en marxa el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària que atorga al BCE la capacitat de supervisar tots els bancs de la zona euro.

Respostes de Política Econòmica: El Cas Europeu

2008-2010:

  • Ajustos a la política monetària: baixada dels TDI.
  • Estratègia de suport al crèdit.
  • Ajustos a la política fiscal: expansió pressupostària, polítiques coordinades d'estímul a l'activitat econòmica a la UE.

2010-2013:

  • Mesures de suport al sistema financer: els governs han facilitat un suport financer substancial mitjançant recapitalitzacions... per a:
    • Estabilitzar el sector bancari i
    • Mitigar el risc d'una severa contracció del crèdit.
  • PROBLEMA: DÈFICITS i posterior sanejament de les finances públiques: sostenibilitat del sistema?

Globalització?

  • Fins al 2007 hi havia un suport incondicional a la globalització i a les institucions internacionals.
  • La crisi del 2008 va incidir en un cert escepticisme cap a aquest procés.
  • S'advocava per una "globalització governada".
  • 2014: Rússia s'annexiona Crimea.

Etapa 7: 2015-2019 - Nous Desafiaments Globals

Fets Destacats

  • 2015: Atemptats a França: Charlie Hebdo.
  • 2015: Xina: finalització de la política del fill únic i autoritza dos fills per parella amb la finalitat de combatre l'envelliment de la població.
  • 2016: El Regne Unit (RU) en referèndum decideix abandonar la UE – "Brexit".
  • 2017: El Regne Unit activa l'article 50 del Tractat de Lisboa per iniciar el procés de negociació per a la sortida de la UE.
  • 2018: EUA: Donald Trump imposa aranzels a les importacions d'acer i d'alumini.
  • 2018: Grècia surt del tercer rescat financer després de 8 anys de supervisió per part de la UE, del BCE i de l'FMI.
  • 2018: Rússia: primer míssil hipersònic.
  • 2019: La nau Chang'e 4 no tripulada de la Xina "aterra" a la cara oculta de la Lluna.
  • 2019-10-17: Se signa l'Acord de retirada del RU de la UE.
  • 2019-11-01: Christine Lagarde, Presidenta del BCE.
  • 2019-11-11: A la Xina s'identifica el primer pacient amb COVID-SARS-19.
  • 2019-12-19: Ursula von der Leyen, Presidenta de la Comissió Europea.

Etapa 8: 2020 en Endavant - El Món Post-COVID i Crisi Geopolítica

Esdeveniments Recents

  • 2020: Gener-Maig: Pandèmia, confinaments —> caiguda històrica de l'activitat econòmica mundial.
  • 2020: La Comissió Europea, a més d'activar línies extraordinàries de crèdit a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) i el Banc Europeu d'Inversions (BEI), aprova el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Next Generation).
  • 2020-10-16: Andorra es converteix en el 190è membre de l'FMI.
  • 2020-11-07: Joe Biden, President dels EUA; Kamala Harris, la primera vicepresidenta electa.
  • 2020-12-08: Primera persona al món vacunada contra la COVID-19.
  • 2020: Vacuna russa contra la COVID-19, Sputnik V.
  • 2020-12-30: El Regne Unit deixa de pertànyer a la UE.
  • 2021-01-06: Assalt al Capitoli per part dels seguidors de Donald Trump. Moren 5 persones.
  • 2021-04-23: El BCE segueix mantenint els estímuls a l'economia europea.
  • 2021-08-30: Kabul, Afganistan: Els Estats Units retira les seves últimes tropes de l'aeroport internacional Hamid Karzai de Kabul, posant fi a 20 anys d'operacions a l'Afganistan.
  • 2021: Pandèmia de COVID-19: El nombre de casos confirmats supera els 200 milions a tot el món.
  • 2021-08: La Comissió Europea va desemborsar els primers 9.000 milions d'euros dels fons NGEU a Espanya.
  • 2021-08: L'Informe sobre el Canvi Climàtic de l'ONU parla de la responsabilitat de l'home en l'escalfament global i adverteix dels canvis irreversibles durant segles.
  • 2021-09: El Salvador es converteix en el primer país del món a acceptar el Bitcoin com a moneda oficial.
  • 2021-10: El Consorci Internacional de Periodistes publica la seva recerca sobre els comptes als paradisos fiscals: Papers de Pandora. 30a Cimera del G-20 en què es confirma l'impost mínim global de societats.
  • 2022-01: Sisena onada de COVID a Espanya.
  • 2022-02: Invasió russa d'Ucraïna. Sancions internacionals a Rússia.
  • 2022-06: Cimera del G7 a Alemanya, on la guerra a Ucraïna i l'energia van ser els principals temes. 28a Cimera de l'OTAN a Madrid, on s'assenyala Rússia com la màxima amenaça directa.
  • 2022-08: Estiu 2022: Onades de calor i sequera a Europa i a altres països del món. Disrupcions d'energia de Rússia a Europa. Mor Mikhaïl Gorbatxov, últim president de l'URSS.
  • 2022-09: Mor Isabel II d'Anglaterra després de 70 anys de regnat. Mahsa Amini és morta a l'Iran i provoca una onada de protestes multitudinàries. Sabotatge dels gasoductes Nord Stream 1 i 2.
  • 2022-10: L'OPEP acorda retallar la producció de cru en 2 milions de barrils diaris en relació amb els nivells de l'agost del 2022.

Entradas relacionadas: