Evolució de l'educació des de la societat primitiva fins a l'època Helenística

A l’inici de la societat primitiva, l’ideal pedagògic el dictava el medi social i tots els coneixements es rebien a través del grup- comunitat (tribu) que els influenciava i modelava. “No hi ha res superior als interessos i necessitats de la tribu”. La societat primitiva comença a transformar-se lentament en una societat de classes, cosa que implicarà la divisió del treball (per sexe i edat) i desigualtats entre els membres del grup. La causa d’aquest canvi va ser l’escàs rendiment del treball humà; es necessitava més eficiència, i per altra banda, la substitució de la propietat comuna per la propietat privada. L’evolució de la comunitat implica una forma de treball, no material (algú gestiona, ordena… no hi ha treball físic) sinó que es volien millorar la productivitat de la força humana del treball que és esgotadora i que deixava sense força per a res més. Tenien individus al seu càrrec (ex. distribuir el menjar). I poc a poc aquests “alliberats del treball material” esdevenien superiors. Al principi aquests privilegiats feien tasques útils, i inclús ajudaven. Apareixen sacerdots, mags, metges… Van aprenent noves formes d’actuar, noves habilitats que els situaven en una posició superior als de la tribu, i a més no compartien el coneixement amb tothom. Aparició de la propietat privada: a mesura que s’incrementa la producció els administradors van agafant més poder, fins a convertir la seva funció en hereditària i finalment en apropiar-se de les terres i també es van convertir “propietaris dels homes executors” (esclaus). L’educació ja no era igualitària, sinó que s’educava en funció de l’estatus social. Des d’aquest moment, iniciats i no iniciats estan a diferents nivells, i també els nens i adults d’aquestes classes. Es rep diferent alimentació, diferent ensenyament… Apareix una submissió autoritària, hi ha reprimendes i càstigs, ja que la vida social no és d’igual a igual. L’educació s’encamina a mantenir l’estatus de la classe poderosa. Apareixen noves creences; deus dominadors i creients submissos, creences lligades a les classes socials (la prolongació de la vida després de la mort només poden tenir-la els nobles). La dona passa a un segon pla i està limitada a fer les tasques domèstiques (se suprimeix la igualtat). Entra en el servilisme, es fa càrrec de l’espòs i dels fills i s’aparta del productiu social. (espòs autoritari, esposa submissa) Apareix l’Estat, instrument poderós en mans de la classe explotadora. Hi ha una figura d’un cap suprem, institució que dóna dret a explotar i dominar als que no tenen res.

Models educatius: Societat primitiva i l’época Helenística

En la societat primitiva no hi havia cap figura de mestre. El model d’educació era mitjançant l’assimilació de l’entorn i la manera de fer del grup (tribu). La mare esdevé la primera educadora i el nen adquireix la primera educació sense que ningú el dirigeixi expressament, per tant el nen imita. No hi ha gaire càstig, sinó que es deixa créixer (desenvolupar) el nen amb totes les qualitats i defectes. L’ensenyament és “per la vida i mitjançant la vida”, vol dir que tot es fa a partir de l’experiència. L’educació doncs es fa amb la participació de l’infant a la vida del col·lectiu. No existien els conceptes intel·lectuals ni educació entesa com avui dia, sinó que simplement era una preparació per a la mera subsistència. Al període Helenístic, en contraposició, existeixen ja les institucions destinades a la formació dels infants, una educació “integral” que abarca el desenvolupament tant físic com intel·lectual. L’objectiu era adquirir una cultura política, l’estudi del cosmos i l’observació i participació de la vida pública. Dins d’aquest període apareix la figura d’un pensador: Plutarc, que si bé pensa que l’educació bàsica ha d’estar fonamentada per l’adquisició de la virtut, diu que el perfeccionament de l’home s’aconsegueix amb el treball en: la naturalesa, la raó i l’hàbit… així s’aconseguirà la virtut, la perfecció. L’educació segons Plutarc ve dirigida de 3 fonts: els pares, els pedagogs i els mestres. Llevant aquests dos últims, podríem dir que al igual que a la societat primitiva, els primers educadors són els pares i són els responsables màxims d’aquesta educació. Una de les més grans similituds entre ambdós, és la omissió dels càstigs i la violència.