Evolució de l'ensenyament de llengües: Sumer a s. XIX

Evolució de l'ensenyament de llengües: De Sumer al segle XIX

Sumer (5000 a.C.): El primer ensenyament d'una llengua viva

L'ensenyament escolar d'una llengua segona era l'ensenyament de la llengua sumèria als accadis. Estava centrat sobretot en el vocabulari, amb la utilització de la llengua segona com a llengua vehicular en altres matèries de l'ensenyament. Van redactar els més antics repertoris lèxics, presentats en forma d'ideogrames escrits en columna que representen els mots sumeris. L'alumne rep un ensenyament basat en la memorització i centrat en el vocabulari més que en l'aprenentatge de les regles gramaticals.

Egipte i Grècia: L'ensenyament de llengües mortes

En els dos casos es tracta de l'ensenyament d'una llengua quasi-estrangera, però no amb finalitats de comunicació pràctica, com era el cas de Sumer, sinó religioses o literàries.

Coneixem les institucions escolars gregues a través de dos llengües: l'espartà (fi del segle VII a. C.) i l'atenès (a partir del segle V a. C.). L'escola grega va ser monolingüe i va menysprear l'aprenentatge de llengües estrangeres. Hi trobem tanmateix les restes de l'ensenyament d'una varietat antiga: la llengua de la poesia èpica arcaica, d'Hesíode i sobretot d'Homer, text base de l'ensenyament escolar. Per a l'estudi del vocabulari els escolars disposaven en dues columnes el vocabulari.

De l'Antiguitat Romana al Renaixement: L'ensenyament de llengües vives

L'ensenyament del grec

Els romans s'acontenten a traslladar a la llengua segona (grec) el sistema d'aprenentatge del seu llatí matern. L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura comença (tant en grec com en llatí) pel coneixement de l'alfabet, de les combinacions de lletres, de les síl·labes tancades, seguidament els alumnes llegeixen frases curtes d'un vers o dos, generalment màximes morals. La lectura, sempre en alta veu, s'associa a la recitació, els textos s'aprenen de memòria cantussejant-los. L'escriptura s'ensenya en paral·lel i seguint el mateix ordre. L'ensenyament secundari està dirigit pel grammaticus, que ensenya la gramàtica grega i la llatina. L'estudi sistemàtic de la morfologia i de la sintaxi, amb l'ajut de manuals de gramàtica.

L'ensenyament del llatí

Els territoris de la Romània no comencen l'ensenyament del llatí en tant que llengua estrangera fins als voltants del segle IX. La base de l'ensenyament és la gramàtica de Donat, que permet als alumnes accedir al llatí literari del període clàssic. Al voltant del segle XIII ja apareixen les primeres traduccions en llengües romàniques d'autors llatins i importants corpus legislatius escrits en llengua vulgar. Els alumnes aprenen els psalms de memòria, els reciten i els canten. L'alumne de secundària ha de parlar llatí. Quan el coneixement elemental ja està assegurat, passen a l'estudi de la gramàtica. Les noves gramàtiques es faran més complexes i el seu estudi es converteix en objectiu per ell mateix. El llatí esdevé veritablement una llengua morta i l'objectiu comunicatiu es perd progressivament.

Del segle XVI al XIX: Del llatí, llengua morta, a les llengües vives

El sistema educatiu dóna pas a l'ensenyament d'altres llengües vives contemporànies i reserva la llengua llatina per als usos més formals. Els primers manuals de llengües vives són igualment manuals bilingües calcats sobre els models dels antics manuals grecollatins. Encara tot al llarg del segle XIX, s'ensenyarà fent recurs al mètode gramàtica-traducció.