Evolució de l'escriptura: de la pictografia als alfabet romà

PICTOGRAFIA (3500 a.C)

Dibuixos simplificats que representaven objectes i conceptes del món real (sumeris primitius). Realitzats sobre les pedres. Petits dibuixos per a objectes i conceptes. Molt simple.

IDEOGRAMES PRIMITIUS

ESCRITURA CUNEÏFORME (3400 a.C)

Signes que es feien amb cunyes sobre una pedra (petits dibuixos picats en les pedres). Sintetització de les anteriors. De les formes més antigues de l’expressió escrita.

ESCRITURA EGÍPCIA//JEROGLÍFICS (3300 a.C)

S’estableix un ordre. S’entenien mitjançant els jeroglífics en columnes o línies horitzontals o verticals. Es llegeixen de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta i de d’alt a baix. El van crear els antics egipcis. Les figures d’animals o persones es dibuixaven dirigides cap a on comença el text.

FONOGRAMA

Dibuixos amb sons

PROESCRIPTURA

Són sistemes de signes gràfics, mitjançant els quals ens transmeten idees.

EVOLUCIÓ DELS PRIMERS ALFABETS: ALFABET

Sistema d’escriptura amb un únic signe visual (la lletra) per a cada so, consonant o vocal, que podem combinar per formar unitats visuals que representen el llenguatge oral.

EL FENICI (1500 aC) (primers signes consonàntics)

Un signe per a cada un dels 22 sons consonàntics. Aquests es barregen amb jeroglífics d’influència egípcia. S’intueixen dues línies de referència. Escrivien sobre argila o papir. Caràcters: esquemàtics amb eix d’inclinació variable (no verticalitat).

EL GREC (800 a.C)

L’ordre i el nom de les lletres es comença a intuir i establir. Escrivien sobre pergamí, tela o papir, plomes i pedres afinades (SUPORT). Consta de 25 lletres i 5 vocals. Respecten molt més les línies de referència, una línia base i la de les verticals. Els caràcters adquireixen un factor de proporció, en una base a una retícula imaginària.

L’ALFABET ETRUSC (700 a.C)

Evolució de l’alfabet grec i base de l’alfabet romà.

ALFABET ROMÀ o llatí (Segle 7 a.C)

Lapidària: una modalitat de lapidaries són els capitals. Van introduir signes ortogràfics. Queda definida la direcció de l’escriptura (esquerra a dreta, horitzontalment). Tenen un factor tonal (al gravar a la pedra es crea ombra). La seva construcció s’organitza a partir de formes geomètriques. Els traços terminals (remats) reforcen l’extrem de les lletres. Al principi dels traços de les lletres eren uniformes però més tard van ser variables amb el fi d’imitar l’efecte natural del pinzell de la pintura quadrada que s’utilitzava per la pedra (estil més cal·ligràfic). També adquireixen proporció.

Estil Rústic

Estil Majúscula Llibresca

Estil Uncial

Estil Semiuncial

GÒTICA (S.XII )

Tendència a la regularitat, uniformitat i la verticalitat, el que fa que sigui regular. Les lletres gòtiques tenen traços horitzontals i verticals de traç gruixut, els traços oblics són fins i tènues i els ascendents i descendents curts. Els remats són molt elaborats.

ESTIL HUMANÍSTIC (s.XlX)

Terminals als estil de la ploma i grans obertures.