Evolució de l'Espai Públic i Jardineria Urbana a Palma: Anàlisi Històrica

Elements de l'Organització de l'Espai Públic (Espais Verds)

Els elements de l'organització de l'espai públic, especialment els espais verds, són fonamentals per estructurar la ciutat. A continuació, s'analitza la seva evolució històrica a Palma.

Època Romana

Durant l'època romana, la ciutat s'organitzava mitjançant la geometria, amb dos eixos principals que la definien. Cal destacar:

• L'àgora romana, considerada la primera plaça. A Palma, se situava sota l'actual Seu.
• El circ i el fòrum (pa).

Al Passeig d'Es Born, les edificacions actuals se situen sobre un antic amfiteatre romà. El fòrum era un punt d'intercanvi perimetral; les portes d'entrada a la ciutat sempre incloïen un espai que solia representar les places de mercat.

Període Islàmic

En aquest període es mantenen les mateixes estructures defensives (murades) i continuen existint places de mercat. A Mallorca, destaquen restes de jardins islàmics com el Banc dels Àrabs o la Seu, que manté una orientació islàmica.

Període Medieval

Es troben elements representatius com el Palau Episcopal i pintures de Pere Niçart. Les places medievals no solien ser regulars, cosa que provocava una manca de criteris organitzatius clars, tot i mantenir una certa homogeneïtat estructural.

Renaixement

Aquest període marca l'inici de les normes urbanístiques. Les murades defensives eren grans i s'establien criteris específics per a les façanes de les cases. Tot i això, el Renaixement es caracteritza per una certa heterogeneïtat en l'aplicació de les lleis.

A Mallorca es poden apreciar infraestructures d'aquesta època com la Plaça de Toros (antigament circ), la Plaça de Santa Catalina i la Porta de Sant Antoni.

Glosari Militar

Les antigues murades travessaven la ciutat. El seu traçat impedia la construcció d'estructures fora d'elles, permetent només l'agricultura, fet que va generar polèmica entre la població.

Principi del Segle XX (Època Moderna)

La ciutat creix i les murades perden sentit. Sorgeixen els primers enjardinaments i les instal·lacions públiques. Predominen les estructures lineals. S'incorpora el trànsit de cotxes a les avingudes, abans conegudes com a Boulevards.

Actualitat

Palma presenta una estructura radial, amb forma de lluna, definida per carreteres destacades i punts identificatius. L'estructura és molt diferent de la històrica. Es recorda la proposta antiga de crear falques verdes (com Sa Riera).

Comença a utilitzar-se el concepte de “Sòl d’utilització privada” (sòls verds que han de quedar lliures). S'inicien intervencions periurbanes (estil Haussmann), destacant a Mallorca el Castell de Bellver, Es Carnatge i el Campus UIB.

Espais Públics Visitats i Anàlisi

1. Sa Riera

Constitueix el primer enjardinament periurbà, d'estil mediterrani i rural. És una zona blana gràcies a una línia d'aigua de la potabilitzadora que refrigera, vegetació que dona ombra i una entrada oberta cap al mar.

El projecte actual busca integrar l'embat, equilibrar verd i construcció, maximitzar la rendibilitat, utilitzar paviments permeables i establir enfiladisses.

2. Carrer de Jaume III

Fins als anys 60, aquest carrer estava ocupat per horts. Això suggereix que la ciutat era agronòmicament sostenible fins al segle XXX.

3. Porta de Santa Catalina

Era l'entrada principal del peix i s'hi observen molins fariners. Funciona com un punt d'intercanvi.

4. Es Baluard

Zona restaurada on s'ha procurat contrastar les noves incorporacions, com les planxes de formigó. Des d'aquí es veuen elements clau com el Jardí del Bisbe, el Castell de Bellver i La Seu (representant el poder eclesiàstic i militar).

Molts edificis adjacents van ser comprats i reconstruïts per l'Ajuntament, tot i que poc a poc s'ha valoritzat amb petites places.

5. Plaça de la Drassana

De camí s'observa una petita placeta que recorda còpies de les arts d'Andy Goldsworthy (estructures lineals poc valorades actualment) i places irregulars amb un arbre central. La Plaça de la Drassana és molt transitada i necessita més vegetació.

6. Consolat de Mar i La Longa

La Longa és un element gòtic important, però el seu interès es redueix per l'abundant vegetació al davant, especialment l'espècie Lagunaria patersonii, un arbre vigorós catalogat com a singular que tapa l'edifici.

7. Passeig de la Segregació

Abunden les palmeres. Es destaca que aquest passeig es va construir en una sola nit i va ser dissenyat per l'arquitecte Bennassar.

11. Jardí del Rei

És una recreació islàmica feta per Alomar als anys 70. Antigament, aquesta zona era mar, i el pontet visible era l'entrada de les barques, formant una petita cala fins a mitjans del Passeig Es Born. Aquest espai va estar molt marcat per la presència de l'exèrcit.

Crítiques a la recreació islàmica d'Alomar:

• Els camins no estan prou elevats.
• Les plantes no són adequades al període islàmic (pèrgoles, murteres, Pittosporum tobira, etc.).
• Els cítrics no haurien de fer pantalla a l'aigua.
• El renou de l'aigua és massa elevat.
• No s'ha format la creu característica dels jardins islàmics.

12. Placeta Romàntica

Enjardinaments del final del Renaixement i principi del Classicisme. Presenten textures naturals degut a la humitat (estructures carbonatades amb molses).

Prop d'aquí hi ha una alineació d'oliveres al carrer superior. Aquesta alineació no és adequada, ja que l'olivera és una planta rústica no adaptada al paviment. A més, el pendent del carrer dificulta la recollida d'olives. Les oliveres s'utilitzen sovint amb funció escultural.

13. Costa de n’Adarró

Es poden observar restauracions posteriors, una torreta, l'antic Palau de Mallorca i cases amb balconets sobre el portal que servien com a estructures de defensa.

14. Parc de la Mar (Anys 80)

Antigament, l'espai de La Seu era un aparcament. Pere Nicolau va impulsar una campanya per eliminar-lo i crear una cala que reflectís La Seu sobre el mar, però el projecte no va ser viable per les reclamacions relatives a l'autopista.

Si es projectés avui, caldria considerar espècies resistents a la brisa marina i l'efecte del canvi climàtic (la cota baixa constantment). Les intervencions van ser d'Alies Torres. El paviment és obert degut al baix trànsit de vianants.

Al final del parc comença una zona diferenciada, caracteritzada per ser pobra, on anteriorment hi havia fàbriques i un cementiri. Les intervencions recents no han aconseguit canviar la percepció d'aquesta zona històricament degradada.

15. Jardí del Bisbat

Propietat del Bisbat de Mallorca. Conserva la distribució clàssica dels jardins senyorials de Palma: divisió en hort d'arbres fruiters, hort d'hortalisses i zona ornamental. L'Ajuntament va començar el manteniment i restauració l'any 2000.

Espècies destacades: Cupressus, plantes aromàtiques, cítrics, safareig amb una pèrgola coberta de Bougainvillea.

16. Plaça de Cort

Presenta una forma irregular i representa l'àgora actual de la ciutat.

17. Plaça Major

Presenta homogeneïtat (façanes iguals) i reflecteix la idea de les places renaixentistes.