Evolució Geològica d'Espanya i Catalunya

Evolució Geològica a Catalunya

Era Paleozoica (570-230 milions d'anys)

El massís de l'Ebre era l'única porció de terra emergida. La resta del territori actual era marí, on es van produir nombrosos sediments.

Finals de l'Era Paleozoica

Es va produir l'orogènia herciniana. El massís de l'Ebre es va elevar i va sorgir un gran relleu anomenat massís catalanobalear.

Era Mesozoica (230-65 milions d'anys)

Van ser anys de pluges intenses, que van provocar l'aparició de rius i el transport de sediments. Es van formar deltes. El massís de l'Ebre es va erosionar i va desaparèixer.

Era Cenozoica (65-1,8 milions d'anys)

Va tenir lloc l'orogènia alpina. El massís catalanobalear es va elevar més i es van formar més deltes. Es va aixecar el sistema Ibèric i a l'interior de Catalunya va quedar un mar interior on es van dipositar sediments. Aquest mar interior es va anar evaporant.

Finals de l'Era Cenozoica

Es va descomprimir l'orogènia alpina i el massís catalanobalear es va fracturar [On fire!], formant diverses illes i el sud de França. Aquesta descompressió va provocar la formació de la depressió prelitoral.

Quaternari

Caracteritzat per les glaciacions, que van modelar el relleu actual. Hi va haver una gran erosió i es van formar conques i altiplans.

El Medi Físic d'Espanya i Catalunya

La gènesi del relleu (l'espai on es desenvolupa la vida) és el procés de la seva formació. El relleu condiciona el tipus de vida que s'hi pot desenvolupar.

Espanya és el segon país amb la mitjana d'altitud més alta (660 m), darrere de Suïssa. Això fa que el relleu espanyol sigui molt complex.

Relleu d'Espanya

Hi ha un extens altiplà, la meseta, que representa el 40% de la península Ibèrica. Està dividida pel Sistema Central en la submeseta nord (700-800 m d'altitud) i la submeseta sud (500-700 m d'altitud). La meseta està lleugerament inclinada cap a l'oest, per això, tots els grans rius de la península Ibèrica, excepte l'Ebre, desemboquen a l'Atlàntic.

Al voltant de la meseta hi ha els grans sistemes i serralades (Sierra Morena, massís Galaic i serralada Cantàbrica). Hi ha tres sistemes més (Pirineus, serralades Litorals Catalanes i serralades Bètiques). Hi ha dues unitats no muntanyoses: la depressió del Guadalquivir i la depressió de l'Ebre.

Quan es pressiona el relleu, es poden produir dues situacions:

• Falla: quan es trenca el terreny. Quan la falla s'enlaira s'anomena horst i quan s'enfonsa, fossa tectònica.
• Plegaments: quan els terrenys són més tous, les roques es pleguen formant muntanyes, com per exemple, al Prepirineu.

Evolució del relleu a la Península Ibèrica

• Paleozoic: Es va aixecar del mar el massís Hespèric. En aquella època, bona part de la península Ibèrica estava sota el mar. Al període Carbonífer es va produir l'orogènia herciniana, un moviment de la terra que va aixecar el terreny, formant el massís Hespèric. Amb aquesta orogènia, la majoria de les roques eren magmàtiques i ígnies.
• Era Secundària o Mesozoica: Hi va haver molta erosió, que va causar el transport de sediments cap al mar. No hi va haver cap orogènia. Aquest període comprèn des de 245 a 65 milions d'anys abans. Va haver-hi molta pluviositat. Va ser l'època dels dinosaures. El massís Hespèric va anar disminuint la seva alçada. Aquesta pèrdua d'alçada s'anomena sòcol. Quan la sedimentació es fa a poca profunditat i, per tant, amb una mica d'oxigen, les roques són més vermelloses.
• Eocè, Miocè i Oligocè: Va tenir lloc l'orogènia alpina, que va formar nou relleu a la península Ibèrica. Al final d'aquesta orogènia, es van produir moviments de descompressió que van provocar falles i l'enfonsament de territoris.
• Quaternari: La península Ibèrica ja tenia la forma actual. Hi va haver glaciacions, concretament quatre de grans. Aquestes glaciacions van provocar l'erosió en forma de "U" i la neu va trencar el relleu.