Evolució Geològica de la Península Ibèrica: Eras i Processos Clau

Evolució Geològica de la Península Ibèrica: Paleozoic

El Paleozoic (570-248 milions d'anys, MA) es caracteritza per:

• Batòlits granítics que posteriorment van aflorar.
• Pissarres i esquistos (metamorfisme de contacte).
• Calcàries del període Carbonífer (abundants a Astúries).

El plegament hercinià, centrat en el Carbonífer (363-290 MA), va implicar la unió dels continents en Pangea, amb Ibèria en contacte amb l'actual costa oest de França. Els materials peninsulars més antics són del Cambrià (570-510 MA).

Cambrià (570-510 MA)

Període inicial del Paleozoic.

Ordovicià (510-439 MA)

Època de submergència.

Silurià (439-409 MA)

Gondwana va derivar de prop del pol Sud cap a l'equador.

Devonià (409-363 MA)

Trencament de Gondwana i separació de la placa d'Armòrica (actual França-Hispània).

Carbonífer (363-290 MA)

• Xoc de les plaques de Laurússia i Gondwana, formació de Pangea.
• Intrusió de magmes granítics.
• Incorporació de l'actual zona de Huelva al bloc Hespèric (procedent de la placa de Laurússia).

Permià (290-248 MA)

• Gresos vermells.
• Falles distensives al golf de Biscaia i a Gibraltar.

Evolució Geològica de la Península Ibèrica: Mesozoic

El Mesozoic (248-65 MA) va ser un període clau amb els següents esdeveniments:

• Enfonsament del sòcol ibèric cap a l'Est, amb una potent acumulació sedimentària en aquesta banda peninsular.
• Inici de la deriva peninsular (gir de 30°) i obertura del golf de Biscaia per impuls de la dorsal atlàntica.
• Sedimentació de materials dúctils, que posteriorment van ser plegats en el plegament alpí (tot i que hi ha Mesozoic tabular a l'Algarve, Extremadura portuguesa i Albacete).

Triàsic (248-205 MA)

• Gresos vermells del Buntsandstein.
• Dolomies del Muschelkalk.
• Evaporites del Keuper.

Juràssic (248-144 MA)

Període de continuació de la sedimentació i deriva.

Cretaci (144-65 MA)

• Evolució del Massís Ibèric cap a peneplana.
• Inici del complex basal de les Canàries.

Evolució Geològica de la Península Ibèrica: Cenozoic

Paleogen (65-26 MA)

El Paleogen va estar marcat per:

• Plegament del Pirineu i subducció davant la placa europea, amb tectònica de mantells.
• Moviment a les fractures del sòcol hercinià, generant relleu fallat com el Sistema Central i Galícia.
• Relleu mixt, amb deformació de la coberta en plecs regulars i flexions a les falles (Sistema Ibèric).
• Acumulació a les conques sedimentàries.

Neogen (26-1.8 MA)

Durant el Neogen, es van produir els següents fenòmens:

• Plegament de les Bètiques i subducció de la placa d'Alborán (amb una placa bessona al Rif), acompanyat de tectònica de mantells.
• Inici de la subducció de l'escorça oceànica del golf de Biscaia davant la Península.
• Reajustament insular, formació del solc de València, allunyament de Còrsega-Sardenya i les Balears, amb un possible futur rift.
• Enfonsament de sectors litorals, fosses tectòniques i distensió nord-peninsular (Pirineu oriental).
• El sòcol ibèric va bascular cap a l'Oest amb l'aixecament del Sistema Ibèric, reorientació de la xarxa fluvial i buidament dels llacs de la Meseta; formació de ries gallegues i immersió de valls.
• Sedimentació a la Depressió de l'Ebre fins a l'obertura de l'Ebre al mar.

Quaternari (1.8 MA - Actualitat)

El Quaternari es caracteritza per:

• Molt intensa dissecció fluvial i formació de terrasses.
• Glacialisme, amb alternança de mantells de runes en períodes freds-secs i encaixament dels rius en períodes plujosos-càlids.
• Platges penjades fins a 100 m per canvis eustàtics (nivell del mar, ja sigui causat per isostàsia continental, glaciacions o canvis en els fons marins, aixecament del litoral cantàbric).
• Vulcanisme puntual i terratrèmols significatius (1755 Lisboa, 1829 Oriola, 1884 Andalusia).