Evolució Històrica del Treball i Tipus de Relacions Laborals

Evolució Històrica del Treball

A continuació, es detallen les principals etapes de l'evolució històrica del treball:

Esclavitud (Antiguitat)

• Els esclaus no eren considerats persones.
• Els amos tenien control total sobre ells.

Serfs (Segles V-XI)

• Els serfs treballaven la terra del senyor feudal.
• Estaven lligats a ell, i el feudal podia fer el que volgués amb ells, excepte matar-los.

Agremiats (Segles XI-XV)

Durant aquest període, existien tres tipus principals d’agremiats:

• Mestres: Poc nombrosos, eren els propietaris i dirigents.
• Oficials: Treballaven intensament per un salari molt reduït.
• Aprenents: Treballaven molt sense cobrar res. El període d'aprenentatge podia durar de 2 a 12 anys.

Obrers (Segles XVIII-XX)

Aquesta etapa sorgeix amb la industrialització i es caracteritza per:

• Explotació infantil.
• Jornades laborals molt llargues i salaris mínims.
• Treball diari sense dret a absència remunerada (si no hi anaves, no cobravaes).
• Absència total de seguretat laboral.

El Treball Actual: Definició i Tipologies Legals

Definició de Treball

El treball s’utilitza per expressar diferents activitats humanes que requereixen un esforç físic o mental. Genera una relació entre la persona que l’executa i la persona per a qui es duu a terme.

Tipus de Relacions de Treball

Legalment, es distingeixen tres tipus de relacions de treball:

1. Relació laboral (ordinària)
2. Relació laboral de caràcter especial
3. Relació no laboral

Relació Laboral (Ordinària)

Aquestes relacions estan regulades pel Dret Laboral i han de complir cinc característiques essencials:

• Personal: La feina ha de ser duta a terme pel mateix treballador i no per un altre en nom seu.
• Voluntària: El treballador no pot ser obligat a fer la feina si no vol.
• Per compte d’altri: El treballador no es queda el que produeix, sinó que treballa per a un tercer (l'empresari).
• Retribuïda: El treballador cobra un salari a canvi de la seva feina.
• Sota la dependència de l’empresari: El treballador està sotmès al poder d'organització i disciplina de l’empresari.

Relació Laboral de Caràcter Especial

Aquestes relacions disposen d'una normativa pròpia i específica. Inclouen, entre d'altres:

• Personal d’alta direcció.
• Servei de la llar familiar.
• Esportistes professionals.
• Penats en institucions penitenciàries.
• Artistes en espectacles públics.
• Persones amb discapacitat en centres especials d’ocupació.
• Representants de comerç que intervenen en operacions mercantils sense assumir el risc de l’operació.
• Estibadors portuaris.
• Qualsevol altra declarada legalment com a relació laboral especial.

Relacions No Laborals

Aquestes relacions no compleixen alguna de les característiques necessàries de la relació laboral ordinària o bé es regeixen per normes pròpies alienes al Dret Laboral. Alguns exemples són:

• Relacions de serveis de funcionaris públics.
• Treballs efectuats per compte propi (autònoms).
• Prestacions personals obligatòries (treballs de col·laboració social).
• Consellers en les empreses societàries quan no desenvolupen una altra activitat a l’empresa.
• Treballs efectuats a títol d’amistat, benevolència o bon veïnatge.
• Treballs familiars, llevat que es demostri la condició d’assalariats dels qui els duen a terme. Es consideren familiars (sempre que convisquin amb l’empresari): el cònjuge i els familiars per consanguinitat o afinitat fins al 2n grau.
• Agents comercials que intervenen en operacions mercantils i n’assumeixen el risc.
• Activitat de transportistes amb autorització administrativa.