L'Evolució Històrica de l'Empresari: Conceptes Clau i Figures Destacades

L'Evolució del Concepte d'Empresari al Llarg de la Història

Segle XVIII: L'Empresari Capitalista (Adam Smith)

Segons Adam Smith (1723-1790), l'empresari és una figura individual, propietari del capital i controlador dels mitjans de producció. S'encarrega directament del funcionament de l'empresa i afronta el risc patrimonial de l'activitat econòmica.

Segles XVII-XIX: L'Empresari com a Home de Negocis (Cantillon, Say)

En aquest període, amb figures com Richard Cantillon i Jean-Baptiste Say, l'empresari es concep com un home de negocis que assumeix riscos i incerteses, sense conèixer el preu final al qual recuperarà la seva inversió. Say, en particular, subratlla la necessitat que l'empresari pugui cobrir els costos i obtenir beneficis per a la sostenibilitat del negoci.

Segle XIX: L'Empresari Organitzador (Alfred Marshall)

Amb l'aparició de les grans societats, diversos propietaris financen l'empresa. El capital obtingut és confiat a un empresari professional, que pot ser partícip del capital o no. S'arriba a una etapa del capitalisme on el capital es fracciona entre els accionistes. L'empresari busca la continuïtat i incrementar el seu poder, depenent tant dels accionistes com del creixement de l'empresa.

Segle XX: L'Empresari com a Assumidor de Risc (Frank H. Knight)

Per a Frank H. Knight, l'empresari assumeix el risc i ha de ser recompensat amb un benefici. Afronta riscos tècnics i econòmics, justificant el seu benefici per la incertesa de no saber si recuperarà la inversió. Knight distingeix dos tipus d'activitats dins l'empresa:

• Empresari professional: Qui dona les ordres i gestiona.
• Empresari patrimonial: Qui assumeix el risc i escull l'empresari professional.

Segle XX: L'Empresari Innovador (Joseph Schumpeter)

Joseph Schumpeter destaca la innovació i el progrés tècnic com a factors explicatius clau. L'entrada d'empreses competidores obliga l'empresari a inventar i innovar constantment fins que la imitació redueix els seus beneficis, impulsant un nou cicle d'innovació.

Segle XX: L'Empresari Tecnòcrata (John Kenneth Galbraith)

John Kenneth Galbraith introdueix el concepte de "tecnoestructura", referint-se al poder exercit pels directius que prenen les decisions clau a l'empresa. A més, analitza la relació al mercat, on l'economia està cada vegada més dominada per les grans corporacions.

Segles XX-XXI: L'Empresari Líder (Warren G. Bennis)

Segons Warren G. Bennis, l'empresari modern ha de ser:

• Innovador
• Un bon líder
• Un bon estrateg

Aquestes qualitats són essencials per assolir els objectius empresarials en un entorn dinàmic.