Evolució Històrica de la Medicina: Conceptes Clau i Pràctica
Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,24 KB
Medicina a l'Edat Mitjana
La medicina tradicional retrocedeix en favor de la superstició i la màgia. Es generalitza la pràctica de la dissecció de cadàvers. Es produeixen dues grans epidèmies de Pesta Negra, que obliguen a buscar noves solucions.
Els Hospitals Medievals
A l'Edat Mitjana es creen nous hospitals vinculats a ordres religiosos. Aquests hospitals són centres d'acollida per a:
- Pobres i captaires
- Bojos
- Malalts sense recursos
Alguns d'aquests centres s'especialitzen en l'atenció a certs malalts (per exemple, leproseries o hospitals de bojos).
La Medicina Renaixentista
A partir del segle XV, es marca la transició al món modern. És la retrobada amb els clàssics (Galè i Hipòcrates), i els metges comencen a utilitzar la seva pròpia experiència. A Itàlia apareix una escola d'anatomia que introdueix conceptes innovadors com la circulació menor de la sang.
Revolució Científica del Segle XVII
Es produeixen canvis científics i metodològics significatius. L'empirisme mèdic té una gran importància per renovar els coneixements patològics. El mecanicisme biològic incideix en la fisiologia, interpretant el cor com una bomba i la circulació de la sang per tot l'organisme.
La Medicina de la Il·lustració
En aquest període, es consoliden les tendències iniciades al segle XVII. El vitalisme predomina sobre el mecanicisme en la comprensió del cos humà.
Dimensió Social de la Medicina
La pràctica mèdica es considera una activitat social, amb dos protagonistes principals: el metge i el malalt. La relació metge-malalt es concreta en l'acte mèdic.
L'Acte Mèdic: Passos i Components
L'acte mèdic consta dels passos següents:
- Anamnesi: Informació proporcionada pel pacient al metge.
- Exploració: Examen físic i proves.
- Diagnòstic: Identificació de la malaltia.
- Pronòstic: Previsió de l'evolució de la malaltia.
- Indicació Terapèutica: Proposta de tractament.
El document que resulta de l'acte mèdic s'anomena història clínica.
En l'acte mèdic s'analitzen els símptomes, que són senyals de la malaltia comunicades pel malalt al metge. També s'analitzen els signes, que són resultats obtinguts mitjançant mètodes d'exploració.
Mitjans Diagnòstics en Medicina
Després de parlar amb el pacient, el metge realitza una exploració. Aquesta pot ser una exploració immediata, que inclou:
- Palpació
- Auscultació
- Exploració dels reflexos
- Presa de pressió arterial
- Mesura de la temperatura
- ... i altres.
A més, es poden utilitzar altres mitjans complementaris com:
- Anàlisis clíniques
- Radiografies
- ... i altres proves d'imatge o laboratori.
Amb el resultat d'aquestes exploracions, el metge emet un diagnòstic.
Els mitjans diagnòstics es fonamenten principalment en:
- Exploració anatòmica
- Exploració funcional
- Anàlisi de fluids del cos humà