Evolució de la Historiografia: Teories i Escoles Clau (S. XIX-XXI)

1. Qüestionament de l'Objectivitat Històrica (S. XIX-XX)

• Benedetto Croce (1866-1952): Tota Història és contemporània [cite: 2]. La Història és pensament i acció [cite: 2]. Idealista. Unió filosofia-Història [cite: 2].
• R. G. Collingwood (1889-1943): Imaginació històrica (revisar ment historiador) [cite: 2]. The Idea of History (1946) [cite: 2].
• José Ortega i Gasset (1883-1956): L'home és producte històric [cite: 2]. Cercar el passat en el present [cite: 2, 99]. Teoria de les generacions [cite: 3, 100]. Reescriptura de la Història [cite: 3, 100].

2. Teories Cícliques de la Història

• Oswald Spengler (1880-1936): Decadència d'Occident [cite: 3]. Civilitzacions: neixen, evolucionen, moren (8) [cite: 3, 73]. Previsió del futur [cite: 74].
• Arnold J. Toynbee (1889-1975): Estudi de la Història (12 vol.) [cite: 3]. 29 civilitzacions [cite: 3]. Elits/minories creadores [cite: 3, 81].
• Alexandre Deulofeu (1903-1978): Matemàtica de la Història [cite: 3]. Deixeble de Spengler [cite: 77].

3. L'Escola dels Annales (França)

Evolució de la Revista

• Annales d'Història Econòmica i Social (1929-1946) → Economies, Societats, Civilitzacions (1946-1994) → Història, Ciències Socials (1994-) [cite: 9, 140]. La Història lligada a les Ciències Socials (CCSS) [cite: 9].

Precedents

• Henri Berr (Revista Síntesi històrica) [cite: 10, 147].
• Georges Lefebvre (Revista Francesa Social) [cite: 10, 146].

Primera Generació (Fundadors)

• Marc Bloch & Lucien Febvre. Història analítica, socioeconòmica, no renúncia a la Història Total [cite: 9].
  • Marc Bloch (1886-1944): Medievalista. Societat feudal [cite: 10, 147], Els Reis taumaturgs (mentalitats) [cite: 11], Apologia de la Història (ofici) [cite: 11].
  • Lucien Febvre (1878-1956): Luter, Rabelais (biografies, religió) [cite: 10].

Segona Generació

• Fernand Braudel (1902-1985) [cite: 9, 142]. Conceptes clau: estructura, conjuntura [cite: 9].
  • Braudel: El Mediterrani i el món mediterrani en època de Felip II (1949) [cite: 11, 153].
  • Temps: 1. Geogràfic (llarga durada), 2. Social (mitjana durada), 3. Individual (curta durada) [cite: 11, 153]. Civilització material i capitalisme [cite: 154].

Tercera Generació (Anys 70-80)

• Georges Duby & Emmanuel Le Roy Ladurie [cite: 10, 143]. Història de les Mentalitats (recupera narrativa/política, altra dimensió) [cite: 9, 10, 143]. Èxit notable [cite: 166].
  • Duby & Ariès: Història de la vida privada (1985) [cite: 13, 163].
  • Roger Chartier: Història dels llibres, alfabetització [cite: 171].

Característiques i Evolució dels Annales

Característiques inicials

• No exposició narrativa [cite: 153].
• Estructures > persones [cite: 153].
• Col·lectiu > individu [cite: 153].
• Motius econòmics/socials > psicològics [cite: 153].
• Quantificació > narració [cite: 153].

Evolució del paradigma

• Canvi de paradigma als 70 (llenguatge, sociologia, antropologia, lingüística) [cite: 12].
• Transició de l'enfocament Social → Cultural [cite: 13].
• Més enllà de les elits, vida diària, microhistòria [cite: 12].

4. Marxisme i Neomarxisme

Visió General

• Crisi a finals del segle XX [cite: 217, 220]. Moltes renovacions al segle XX [cite: 178].

Figures Clau

• Antonio Gramsci (Itàlia): Hegemonia ideològica burgesa [cite: 13, 191]. Eurocomunisme [cite: 13]. Classes subalternes [cite: 219].
• Escola de Frankfurt: Adorno, Marcuse, Walter Benjamin (Angelus Novus, cultura vs. barbàrie, crítica al progrés) [cite: 13, 196, 199].
• Marxistes Britànics (Partit Comunista, revista Past & Present [cite: 14]): Dobb, Hill, Perry Anderson [cite: 13].
  • Eric Hobsbawm (1917-2012): L'Era de la Revolució, L'Era del Capital, L'Era de l'Imperi, Història del Segle XX (L'Era dels Extrems) [cite: 13]. La Invenció de la Tradició (les nacions no existeixen fins a la Revolució Francesa) [cite: 13]. Crítica al nacionalisme [cite: 209].
  • E. P. Thompson (1924-1993): La Formació de la classe obrera a Anglaterra (1963) [cite: 13, 14]. Defensa de l'estructuralisme [cite: 14]. Història des de baix (History Workshop) [cite: 14].
• Louis Althusser (França): Estructuralista [cite: 9]. Crítica a l'historicisme [cite: 216]. Aparells ideològics de l'estat (escola, família) [cite: 216].

Variants del Marxisme

• Leninisme: Dret a l'autodeterminació (diferent de Marx/Engels) [cite: 182]. Stalin: qüestió nacional [cite: 184].
• Maosisme: Adaptació rural a la Xina [cite: 187].

5. Sociologia i Història: Interconnexions

• Émile Simiand (1873-1935): Economista [cite: 3]. La Sociologia com a camp d'integració de les Ciències Humanes [cite: 4].
• Émile Durkheim (1858-1917): Normes, codis socials [cite: 4]. La religió com a fenomen social (costums, rituals) [cite: 4]. "Déu és l'home en societat" [cite: 4].
• Max Weber (1864-1920): Síntesi del conservadorisme alemany + marxisme [cite: 4]. Les ciències com a sistemes conceptuals [cite: 4, 113]. L'Ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1904-05) [cite: 4, 114]. Economia i societat (1922) [cite: 4, 116]. Tractament estadístic [cite: 4].

6. Història de les Idees, Conceptes i Ciència

Història de les Idees

• Arthur O. Lovejoy (club, revista JHI) [cite: 120, 121].
• J. G. A. Pocock (humanisme cívic S. XV-USA) [cite: 5, 122].
• Quentin Skinner (Història de les ideologies) [cite: 5].

Sociologia del Coneixement

• Karl Mannheim (influència Marx) [cite: 5, 123]. Història del conservadorisme alemany [cite: 5, 124].

Història dels Conceptes (Begriffsgeschichte)

• Ernst Kantorowicz (Els dos cossos del rei, 1957) [cite: 5, 126].
• Reinhart Koselleck (Diccionari de conceptes fonamentals de la Història, 1972-1997) [cite: 5, 127].

Història de la Ciència

• Pioners: Alexandre Koyré, George Sarton, John D. Bernal (Història social de la ciència) [cite: 5, 130, 131].
  • Thomas S. Kuhn (1922-1996): L'Estructura de les Revolucions Científiques (1962) [cite: 5, 132]. Concepte clau: Paradigma, canvi de paradigma [cite: 6, 132, 136].

7. Historiografia Catalana

• Romanticisme: Víctor Balaguer (Història de Catalunya i de la Corona d'Aragó, 1860-63) [cite: 6].
• Positivisme (S. XIX-XX): Antoni Rubió i Lluch (cultura medieval) [cite: 6, 269]. Aulèstia i Pijoan (Història de Catalunya, 1887-89) [cite: 6].
• Noucentisme: IEC (1907). Ferran Soldevila (Història de Catalunya, 1934-35) [cite: 6, 270].
• Republicanisme: Antoni Rovira i Virgili (Història Nacional de Catalunya, 1922) [cite: 7, 271].
• Jaume Vicens Vives (1910-1960): Innovador. Introdueix els Annales [cite: 82]. Notícia de Catalunya [cite: 3, 7]. Burgesia catalana [cite: 3, 84]. Remences. Industrials polítics del segle XIX [cite: 7].
• Pierre Vilar (1906-2003): Marxista. Catalunya dins l'Espanya moderna [cite: 7].
• Anys 70-80: Josep Termes (moviment obrer, catalanisme popular) [cite: 8, 280]. Albert Balcells (Història dels Països Catalans, Història de Catalunya) [cite: 8, 280]. Josep Fontana (marxisme historiogràfic) [cite: 8, 276].
• Dones Historiadores: Eva Serra, Núria Sales, Eulàlia Duran [cite: 9, 278].

8. Postmodernisme i Noves Tendències (Final S. XX - XXI)

Ruptura Postmoderna

• Superació de la Il·lustració/modernitat [cite: 16]. Crisi historiogràfica [cite: 16]. Fi de les grans narratives [cite: 16, 225]. Trencament amb el marxisme, l'estructuralisme, el quantitativisme [cite: 16].
• Jean-François Lyotard: La Condició Postmoderna (1979) [cite: 16, 224].

El Gir Lingüístic (Linguistic Turn)

• Qüestiona el coneixement autèntic del passat [cite: 15].
• El pensament condicionat pel llenguatge [cite: 15].
• El discurs com a organització del treball històric [cite: 15]. Relativisme extrem [cite: 15].
  • Roland Barthes, Jacques Derrida (deconstrucció) [cite: 15, 227].
  • Hayden White: Metahistòria (imaginació històrica a Europa al S. XIX) [cite: 16, 227].
  • Paul Veyne: Com s'escriu la Història [cite: 16, 241].

Nova Hermenèutica

• Paul Ricœur: Importància del relat SENSE renunciar al coneixement històric [cite: 15, 16, 239]. Memòria, Història i Oblit (fases: documental, explicativa, representativa; oblit, perdó) [cite: 43, 44, 260, 261]. Història i veritat. Intriga i discurs històric [cite: 43].
• Michel de Certeau: La Invenció d'allò quotidià [cite: 38].

El Gir Antropològic

• Clifford Geertz (ritus de poder) [cite: 14, 228].
• Claude Lévi-Strauss (estructuralisme) [cite: 14].

Postestructuralisme

• Michel Foucault (1926-1989): Postestructuralista [cite: 227]. Les Paraules i les Coses (arqueologia de les Ciències Humanes) [cite: 15]. Vigilar i Castigar [cite: 15]. Història de la Bogeria [cite: 15].

Històries Alternatives i Microhistòria

• Històries Alternatives: Trencar amb el postmodernisme [cite: 17]. Recuperació del relat [cite: 17]. Acostament polièdric [cite: 17]. Cultura més àmplia [cite: 17].
  • Nova Història Cultural: Robert Darnton (La Gran matança de gats - contes populars) [cite: 19, 21, 173]. L'individu com a exponent de la societat [cite: 19]. Eclèctica, no escola [cite: 29, 30]. L'Antropologia com a referent [cite: 31].
  • Microhistòria: Retrat del conjunt social des d'un fet concret/particular [cite: 26, 247]. Giovanni Levi (Quaderni Storici, PCI) [cite: 33]. Carlo Ginzburg (El Formatge i els cucs) [cite: 35]. Natalie Zemon Davis (El Retorn de Martin Guerre) [cite: 28]. Història local [cite: 35].
• Nova Història Narrativa: Relat atractiu, art + ciència rigorosa [cite: 25, 27].
• Nova Història Política: Inclou aspectes culturals, ideològics [cite: 36].
• Història de la Vida Quotidiana: Noves fonts (oral, dietaris) [cite: 39]. Història de la cultura material, alimentació, medi ambient, moda, cos, sexualitat, higiene, lectura, emocions [cite: 40, 41].
• Història de Gènere: Joan W. Scott ("gènere = categoria útil per a l'anàlisi històrica") [cite: 42, 252]. Revolució historiogràfica [cite: 42, 253]. Organització social de les relacions de sexes [cite: 42, 253]. Visibilització de les dones [cite: 42]. Precursores: Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft [cite: 43]. Simone de Beauvoir (El Segon Sexe) [cite: 43].
• Estudis Subalterns i Postcolonials: Subaltern Studies (Índia, 1982) [cite: 45]. Ranajit Guha, Dipesh Chakrabarty (Provincialització d'Europa) [cite: 46]. Revisió de la Història de l'Índia contra l'imperialisme britànic/occidental [cite: 47]. Crítica a l'eurocentrisme [cite: 48]. Frantz Fanon (comunitats dominades) [cite: 48]. Edward Said (Orientalisme - crítica a l'exotisme occidental) [cite: 49]. Influenciats pel marxisme (Thompson, Hobsbawm) [cite: 47].

9. Debats sobre Nació i Nacionalisme

• Anthony D. Smith: Distingir ètnia-nació [cite: 57]. Llarga durada [cite: 57]. Components simbòlics/culturals [cite: 57]. No només elits, dimensió popular [cite: 58, 59]. No només contemporani, ni invent de les elits, ni simple comunitat imaginada [cite: 59]. Importància de la identitat [cite: 60].
• Pierre Vilar: Teoria de la nació (marxista) [cite: 60]. Rebat Hobsbawm [cite: 60]. Segles obscurs (modernitat) preparen la industrialització [cite: 60].
• Eric Hobsbawm: La Revolució Francesa com a canvi important [cite: 54]. Les nacions sorgeixen al S. XIX (comunitats imaginades) [cite: 13, 55].
• Ernest Renan (1823-1892): El futur de les ciències (1890) [cite: 67].
• Perennialistes: Les nacions com a fet durador [cite: 56].

10. Altres Figures i Conceptes Clau

• Jacob Burckhardt (1818-1897): Història Cultural. Reflexions sobre la Història universal (Estat-Religió-Cultura) [cite: 68]. Història de la civilització grega [cite: 69].
• Johan Huizinga (1872-1945): Deixeble de Burckhardt. La Tardor de l'Edat Mitjana (1919) [cite: 69, 70]. Homo Ludens (1938, importància del joc) [cite: 70].
• Leopold von Ranke: Historicisme alemany (influència a Europa) [cite: 63]. Mètodes positivistes popularitzats per Charles-Victor Langlois & Charles Seignobos (Introducció als estudis històrics) [cite: 64, 65].
• Pierre Nora: Els Llocs de memòria (1984) [cite: 44].