Evolució, Hominització i Humanització: De Primats a Humans

Evolució, Hominització i Humanització

Conceptes Claustre

Taxonomia

S'ocupa de la classificació dels éssers vius en categories com ordre, família o gènere.

Fixisme

Teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent-hi els éssers vius, és immutable.

Evolucionisme

Teoria que considera els éssers vius com a resultat d'un procés evolutiu.

Tret/Caràcter Innats

Allò que resulta natural per a un subjecte ja que neix amb ell mateix.

Trets/Caràcters Adquirits

No es transmeten als descendents, són caràcters que posseeixen durant la vida de l'individu com a conseqüència de les condicions de vida.

Unitat de Selecció/Evolució

És l'element d'una espècie o d'un individu que està sotmès a la influència de la selecció natural.

Fenotip

Expressió del genotip modulada per la interacció amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Genotip

És la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o individu concret.

Hominització

Procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que, partint d'un avantpassat comú de l'home i alguns pòngids encara no identificats, arriba fins a l'home actual.

Humanització

Transformacions produïdes per l'evolució sociocultural que han afectat i afecten les formes de vida i organització humanes.

Bipedestació

Capacitat d'un animal per utilitzar només dues extremitats per desplaçar-se. Exemples d'animals bípedes són els humans, alguns dels seus parents propers o les aus, que descendeixen dels dinosaures bípedes del Juràssic.

Reduccionisme

Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o a una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.

Teories Evolucionistes

Teoria de Lamarck (Lamarckisme)

Explica les transformacions dels éssers vius a partir de dues lleis bàsiques:

• La funció fa l'òrgan: l'ús repetit d'un òrgan produeix canvis en la seva estructura.
• Els caràcters adquirits s'hereten: les modificacions d'un òrgan es transmeten de generació en generació.

Teoria de Darwin (Darwinisme)

Creu en la variabilitat de la descendència i la selecció natural. Els éssers vius millor adaptats tenen més possibilitat de sobreviure.

Mancances de la Teoria de Darwin

Les mancances de la teoria de Darwin eren que no aclarava els mecanismes de l'herència pels quals els pares transmetien els seus caràcters als seus fills, ni la variabilitat entre els descendents, només ho constatava.

Com es van superar les mancances?

Es van superar gràcies als estudis de l'herència de Gregor Mendel i el descobriment de l'ADN. La combinació entre darwinisme i l'explicació genètica s'anomena teoria sintètica de l'evolució.

Trets Generals de l'Hominització

L'hominització és el procés d'evolució per mitjà del qual va sorgir la nostra espècie. L'anatomia i la fisiologia dels nostres avantpassats es van anar modificant mitjançant la selecció natural. Els trets bàsics són la bipedestació, l'alliberament de les mans i el desenvolupament del cervell.

Trets Generals de l'Humanització

L'humanització és un procés d'evolució cultural, gràcies al llenguatge, la vida en societat i la tècnica. La cultura és el tret que ens distingeix de la resta d'animals. El llenguatge humà es diferencia de l'animal perquè no està limitat i podem dir coses indefinides.

Lligat a un entorn a viure en un món

Gràcies al llenguatge, l'humà deixa d'estar lligat a l'entorn i passa a viure en un món, és a dir, veiem la realitat de manera objectiva.

Problema del Reduccionisme Biològic

L'evolució està feta a través d'adaptacions que poden orientar el nostre comportament però no el poden determinar. La conducta humana no es determina per la biologia. La complexitat humana, la intel·ligència, la consciència i la llibertat no poden ser reduïdes a la dimensió biològica. Com el fet de creure que els fills de rics també són rics perquè estan més preparats genèticament.

Postura d'Aristòtil i Kant

Aristòtil i Kant tenen en comú que consideren l'ésser humà un animal racional, ja que té la capacitat de comunicar-se i de raonar. Aristòtil també creu que l'ésser humà és un animal social que distingeix entre el bé i el mal i es deu a un ésser moral i social. Kant distingeix entre la raó teòrica i la raó pràctica, per això la raó ens fa lliures per decidir i és el fonament de la vida moral.