Evolució Humana: Canvis Anatòmics, Reproductius i Genètics

1. Canvis Anatòmics

Un cervell molt desenvolupat: L'augment de la grandària del cervell s'ha produït al llarg del procés d'hominització, perquè la selecció natural ha afavorit els individus amb una major capacitat per a l'elaboració de missatges que permeten una comunicació més complexa i la fabricació d'estris. L'augment de la grandària del cervell hi va influir el consum de carn, que va aportar les proteïnes necessàries per augmentar la massa cerebral. El desenvolupament dels lòbuls frontals i parietals va permetre generar pensaments més elaborats.

Marxa bípeda: La posició dreta, o bipedisme, permet caminar i aguantar-se només amb les extremitats inferiors. És conseqüència de l'adaptació dels homínids de passar de viure en un hàbitat arbrat a un hàbitat de sabana.

Cos lleuger i cara més expressiva: La cara va perdre el pèl i es va adquirir un cos més esvelt que va permetre ser més ràpid i relacionar-se.

Llenguatge: Els humans hem aconseguit una laringe més llarga i unes cordes vocals més desenvolupades. Alhora, hem perfeccionat molt l'oïda i la capacitat de l'orella en la transmissió de senyals a un cervell amb més capacitat.

1.2 Canvis Reproductius i en el Desenvolupament

El sexe, diferenciat dels altres animals: La desaparició del zel permet augmentar els contactes sexuals i la fertilitat de les femelles. I la variabilitat de gamets resultant del procés de recombinació genètica ha afavorit la diversitat d'individus i la capacitat d'adaptació a unes condicions ambientals canviants.

Un llarg període de maduració: El cicle de la vida humana és característic per l'existència de fases inexistents en altres espècies (infantesa, joventut...). La necessitat d'atenció a les cries exigeix cooperació entre els adults per alimentar-les i defensar-les. La durada de les diferents fases va permetre la transmissió d'experiències de pares a fills. El lloc i la imitació tenen un paper fonamental en el nostre comportament.

1.3 Canvis Genètics

Tenim un 98% del ADN en comú amb els ximpanzés. Els humans tenen un antecessor comú amb els ximpanzés més recent que els goril·les i els ximpanzés. Malgrat això, investigacions recents suggereixen que podria haver-hi moltes diferències. Una diferència podria ser el nombre de cromosomes.

2. Els Parents Proxims de l'Especie Humana: Prehominids i Hominids

Els Prehominids: Hi ha restes de fòssils que presenten progressos notables en el bipedisme i s'adapten a situacions canviants del clima.

Els primers hominids: Els australopitecs: Van aparèixer fa uns 4,5 milions d'anys. Es coneixen diferències entre espècies: Australopithecus africanus, Australopithecus afarensis i Australopithecus anamensis. A partir d'aquests es diferencien dues línies: els de cos molt robust, parantrops, i uns altres de més graciosos que van evolucionar cap al gènere Homo. Els australopitecs van viure a Àfrica, al bosc o entre el bosc i la sabana arbrada.

Característiques físiques: Eren bípedes. Es van trobar empremtes que s'han conservat damunt una capa de cendres endurides i corresponen a uns quants individus que caminen en la mateixa direcció. Tenien la cara ampla i plana i el cervell una mica més gran. Les mandíbules amb molars grosses. Tenien les cames curtes. Les femelles no passaven del metre d’alçada i els mascles del metre i mig. Se sap que feien servir estris de pedra malgrat que no s’han trobat.

3. El Gènere Homo (I)

3.1 El gènere Homo: És un gènere de l'ordre Primats i de la família Hominids, que inclou l'ésser humà modern i els seus parents més pròxims. Antiguitat: 2,5 milions d'anys. Es caracteritza pel fet que va ser plenament bípedes. Té un cervell més gran que el australopitecus i un crani en posició vertical. La diferència més important és la seva capacitat per fabricar eines.

3.2 Homo habilis: Va sorgir a Àfrica fa 2,5 milions d'anys, en un moment en què es van produir un refredament del planeta, una disminució de la zona arbrada i l'aparició de la sabana.

Aquesta crisi climàtica i ambiental va proporcionar l'aparició d'éssers adaptats a una alimentació més variada i a espais més oberts. L'augment del cervell està relacionat amb l'exigència d'adaptar-se a aquestes condicions. Tenien una alçada entre 1,3 m i 1,5 m. La grandària del seu cervell va assolir uns 620 cm³ i ja va ser capaç de pensar i construir eines. Posseïen consciència de família i de grup i els seus individus s'ajudaven entre ells. Van fabricar les primeres cabanes amb roques i branques i van utilitzar espais diferents per a feines domèstiques específiques.

3.3 Homo ergaster: Va sorgir fa 1,8 i 1,4 milions d'anys. Procedeix de l'evolució de l'Homo habilis. Es van estendre per molts llocs i la seva població va anar augmentant de manera considerable.

El seu cervell va augmentar de grandària i va assolir entre 800 i 1000 cm³. Tenia una talla semblant a la dels humans actuals. El seu cos es va allargar. Va perdre pèl per l'augment del nombre i la grandària de les glàndules sudorípares. Tenia la cara més llarga i més prominent, així com el front i els arcs supraciliars. Posseïa molars robusts.

Va ser un bon caçador de peces petites i molt organitzat en les tasques quotidianes, com ara l'obtenció d'aliment. Va dominar la tècnica de descarnar els animals o l'obtenció de tubercles gràcies a la talla de la pedra, de la qual treia destrals tallades i resquills.