L'Evolució Humana: De l'Hominització al Genoma i la Cultura

Els humans provenim d’aquests primats. Ens caracteritza la postura erecta, l’alimentació omnívora, el desenvolupament del cervell i la invenció d’eines. És un procés d’acumulació de canvis i de selecció natural.

Els fòssils dels primers homínids (australopitecs) caminaven drets per la sabana. Això va permetre que les mans s’alliberessin de qualsevol funció locomotora i passessin a ser peces de precisió, aptes per fabricar eines. També es va reduir la mandíbula, es va expandir el crani i es va desenvolupar el cervell.

Els Homo habilis són coneguts per la creació d’eines de pedra per caçar. A partir d’aquests va aparèixer l’Homo erectus, que coneixia la manera de fer foc, de conservar-lo i utilitzar-lo.

La cultura neandertal era molt rica: caçaven en grup amb eines de pedra, feien rituals i veneraven la mort.

Va aparèixer l’Homo sapiens, que es diferencia per la reducció de mandíbules, pel front vertical, la barbeta prominent i una capacitat cranial més gran. L’Homo sapiens va desenvolupar un llenguatge semblant al nostre, va precisar en les eines i noves tècniques. Eren idèntics a nosaltres; nosaltres som Homo sapiens.

Trets del procés d’hominització

• Modificacions corporals: configuració de la pelvis i les cames, mans, reducció de mandíbules, més capacitat cranial i desenvolupament del cervell.
• Fabricació i ús d’eines.
• Aparició i desenvolupament del llenguatge i de la intel·ligència abstractiva: consciència, imaginació o raonament.
• Desenvolupament de formes de relació social: cooperació.

Unitat Genètica de l’Espècie Humana

La biologia actual demostra que tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie (Homo sapiens). El 99,9% del nostre genoma és comú.

Genoma Humà

És el conjunt de tots els gens i els seus diferents al·lels. Aquests gens determinen que siguem com som (éssers vius) i, en concret, individus diferents. Cada ésser humà té el seu propi genoma. Això explica que cadascú de nosaltres sigui únic. Si comparem els genomes de dues persones a l’atzar, veurem que hi ha molt poca diferència, però aquesta petita diferència és el que fa que siguem diferents. Si el comparem amb altres espècies, les diferències són molt més grans.

Algunes diferències del genoma són diferències morfològiques, anatòmiques o fisiològiques, com el color de pell o del cabell, la forma dels ulls, el cos o la resistència a malalties. Les poblacions que estan aïllades i s’han reproduït entre elles poden haver acumulat diferències que, al llarg del temps, determinen unes característiques peculiars. Per aquestes característiques es classifiquen en races.

En els humans podem parlar de races, però no de races pures, perquè és pràcticament impossible que tots els individus amb aquests trets estiguin al mateix lloc, i també perquè hi ha unes grans diferències. Les migracions han afavorit els encreuaments, menys en poblacions aïllades que en les que no ho són tant. Els encreuaments són cada vegada més comuns.

Si no hi ha races pures, tampoc hi ha races superiors, perquè seria molt complicat de trobar una població amb aquests trets diguem superiors. La uniformitat del genoma humà és el que permet parlar d’una única espècie humana estesa per tot el planeta, però amb poblacions que mostren diversitats físiques i, sobretot, culturals.

Evolució Sociocultural

L’ésser humà representa un canvi radical en la història de l’evolució. Amb l’ésser humà apareix la possibilitat d’evolucionar de manera sociocultural. A més dels caràcters heretats biològicament, podem transmetre l’experiència. Així és com les nostres formes de vida, el llenguatge i els coneixements passen de pares a fills. Això constitueix una cultura de la societat, però una cultura no és estàtica. En menys de 5000 anys, els humans hem evolucionat des de la vida agrícola a la societat de la informació.

Evolució Biològica i Sociocultural

En comptes d’evolució biològica, és a dir, processos de transformació i adaptació orgànica de l’espècie, trobem l’evolució sociocultural, és a dir, processos de canvi i adaptació social i cultural dels individus i els grups.

A l’evolució biològica, tot es transmet de manera vertical amb els gens, de pares a fills, és a dir, l’evolució biològica és l’evolució dels gens. L’evolució cultural transmet trets culturals no només de manera vertical, sinó també horitzontal (a amics) o obliquament (a no familiars, com un professor).