Evolució Humana: Orígens, Hominització i Cultura

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,29 KB

Els Orígens de l'Espècie Humana

Evolució Biològica i Evolució Cultural

L'espècie humana és el producte d'un llarg procés evolutiu. L'Homo Sapiens va sorgir a partir d'altres espècies d'homínids fa aproximadament 200.000 anys.

Hominització i Humanització: Conceptes Clau

  • Hominització: Procés d'evolució biològica mitjançant el qual va sorgir la nostra espècie.
  • Humanització: Procés evolutiu cultural que va més enllà d'allò purament biològic. La humanització va ser possible gràcies a l'aparició del llenguatge, la vida en societat i el desenvolupament de la tècnica. La cultura és el tret distintiu que ens diferencia de la resta d'animals, ja que gràcies a ella som capaços d'emprar símbols per elaborar un pensament complex.

El Procés d'Hominització: Fites Clau

La línia evolutiva de la qual procedeix l'Homo Sapiens es va separar de la que condueix als actuals ximpanzés fa aproximadament 4,6 milions d'anys (MA). A partir d'aquest moment, es considera que els nostres ancestres pertanyen al grup dels homínids, en el qual s'inclou la nostra espècie.

Els homínids dels quals procedim van experimentar una evolució biològica que els va diferenciar de la resta de primats. Aquest procés és l'hominització, marcat per canvis crucials com ara la bipedestació, l'alliberament de la mà i l'augment del volum cerebral.

Els homínids són primats que es desplacen drets i caminen sobre el terra utilitzant les dues extremitats inferiors. La bipedestació diferencia els homínids de la resta dels primats, que vivien majoritàriament als arbres i es desplaçaven fent servir les quatre extremitats.

Canvis Anatòmics Clau en els Homínids

La Bipedestació i les seves Implicacions

La bipedestació va ser possible gràcies a importants canvis anatòmics. La pelvis va modificar la seva forma, i els músculs abductors es van desenvolupar per estabilitzar la marxa sobre dues extremitats. La columna vertebral va adoptar una posició vertical i va canviar l'orientació amb la qual s'uneix al crani.

Aquests canvis van significar avantatges, però també alguns inconvenients. La pelvis es va estrènyer, la qual cosa va implicar més dificultats en el moment del part. En els homínids, el part és més complicat perquè sovint requereix l'ajuda d'altres individus. A més, les cries neixen immadures i necessiten un llarg període de cura i atenció per poder sobreviure.

L'Alliberament de la Mà i la Manipulació d'Utensilis

A partir de l'adopció de la posició bípeda, els homínids van disposar de les mans lliures per manejar utensilis amb una gran precisió. Això va permetre manipular objectes amb força i, alhora, amb delicadesa.

L'Augment del Volum Cerebral i la Intel·ligència

Un dels canvis més significatius va ser l'augment del volum del cervell, que va ser possible gràcies a la posició bípeda i a la modificació de la mandíbula, que es va reduir permetent el creixement del crani. Els fòssils d'homínids trobats registren un increment continu de la capacitat cranial, que es pot associar directament a un increment de la intel·ligència.

Entradas relacionadas: