Evolució Humana: Teories, Orígens i Hominització
Clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,29 KB
Evolució
Quan es vol explicar per què quelcom o algú és com és, un bon procediment consisteix a començar per destacar els seus orígens. La pregunta sobre quin és l'origen de l'ésser humà ha rebut moltes respostes diverses.
Explicacions Preevolucionistes
La tradició bíblica explicava l'origen de l'home atenent a la teoria creacionista.
Aquestes concepcions partien d'un supòsit fixista: el caràcter inamovible de les espècies al llarg del temps.
En el s. XVIII, el creacionisme fixista va tenir defensors com Linné (1707-1778) i Cuvier (1769-1832). Els seus treballs van ser decisius en l'àmbit de la història natural, defensant les tesis fixistes, ja que consideraven que l'adaptabilitat dels individus al medi és el resultat d'un disseny intel·ligent. Això evidenciava l'existència d'un creador darrere de tot el projecte de la vida.
El tarannà fixista d'aquests autors es reflecteix en la crítica que van oposar als treballs d'alguns dels seus contemporanis, com Lamarck, que sí que defensaven una visió evolucionista de l'esdevenir natural.
Explicacions Evolucionistes
La publicació de l'obra de Charles Darwin el 1859, L'origen de les espècies, va trasbalsar les doctrines fixistes imperants fins a aquell moment. En aquesta obra apareixen les bases de la teoria de l'evolució. Tesis fonamentals:
- Les espècies s'esdevenen per transformacions continuades.
- La selecció natural és el principi explicatiu de l'evolució.
- L'ésser humà descendeix d'antics primats.
L'absència d'una teoria que expliqués quins eren els factors que influïen en l'herència biològica dels caràcters fou esmentada per Gregor Mendel.
Les doctrines mutacionistes, que són conseqüència d'aquestes investigacions, expliquen els canvis en les característiques de les espècies a partir d'alteracions o mutacions en el material genètic.
La combinació de la teoria de la selecció natural i les doctrines mutacionistes és la base de les teories sintètiques o neodarwinistes, que completen els nostres coneixements actuals sobre l'evolució.
L'Evolució de l'Ésser Humà
Les classificacions que mostren els orígens de l'home, a partir de l'evolució dels primats, estan subjectes a canvis freqüents, a causa de la rapidesa amb què avancen les investigacions en aquestes qüestions.
L'antropologia i la paleontologia són ciències que avancen d'una manera constant amb cada descobriment nou.
Això no obstant, les noves troballes que es van fent continuen sense aportar prou elements per a aconseguir revelar el misteri de com i on va sorgir la nostra espècie.
Segons la teoria del Big Bang, l'univers va començar amb una violenta explosió a partir d'un punt material infinitament dens, farà uns 12.000.000.000 milions d'anys. A partir d'aquest moment, l'univers va començar a expandir-se.
Les galàxies s'allunyen les unes de les altres. Edwin Hubble va descobrir que l'expansió és uniforme i que com més separades estiguin les galàxies més ràpid s'expandeixen.
Podem detectar la radiació de fons, l'eco dels ardents núvols del Big Bang. L'univers és de caràcter temporal.
Encara no se sap si l'univers seguirà en contínua expansió o arribarà a un punt on l'expansió cessarà i llavors començarà el procés invers (Big Crunch).
Fa 4.500 milions d'anys es va formar el sistema solar (Sol, 62 satèl·lits, cometes, etc.).
Ocupa 1/10 part de l'univers i, pel que sabem, és l'únic que té un planeta amb vida.
Origen de la vida
- 4.500 milions d'anys: Terra
- 3.500 milions d'anys: Formes elementals (bactèries, algues...)
- 2.500 milions d'anys: Ídem
- 1.500 milions d'anys: Primeres cèl·lules reproductores o sers asexuals
- 600 milions d'anys: Animals pluricel·lulars
- 500 milions d'anys: Primers vertebrats
- 400 milions d'anys: Peixos
- 300 milions d'anys: Rèptils
- 200 milions d'anys: Mamífers
- 65 milions d'anys: Primats
- 5 milions d'anys: Primers homínids
L'Hominització
Posició erecta. Els estudiosos de l'evolució coincideixen a destacar-la com un canvi evolutiu substancial.
Alliberament de les extremitats superiors. Caminar dret sense utilitzar les extremitats superiors va permetre que les mans s'especialitzessin en funcions diferents de la marxa.
Desenvolupament cerebral. Entre els Australopithecus i l'Homo sapiens sapiens, el cervell triplica la seva mida i esdevé més complex.
El desenvolupament cerebral de l’espècie fou l’element que va fer possible que sorgissin les capacitats tècniques i simbòliques de l’ésser humà.
Capacitat tècnica: és la capacitat de fabricar i utilitzar instruments per a modificar l’entorn, i de satisfer així les nostres necessitats.
Capacitat simbòlica: és la capacitat que té l’ésser humà de crear i d’expressar-se per mitjà de símbols.
Els símbols són convencionals, no mantenen cap tipus de relació causal ni de semblança amb la realitat a la qual representen, sinó que la relació que els connecta l’han establerta les persones.
Tot i que encara hi ha dubtes sobre com es va produir el procés d’hominització, la base d’aquesta polèmica ha fet saber les diferències entre l’ésser humà i altres animals, com ara els primats, són qualitatives o quantitatives.
Procés d’hominització:
L’australopitec: els primers homínids coneguts formen un conjunt d’individus agrupats sota el nom d’ “australopitec”.
L’homo habilis: és el primer representant del gènere homo. Té 700 cm3 de cervell.
L’homo erectus: aquest nom és poc apropiat, doncs tots el homínids anteriors y posteriors són bípedes. Descobreix el foc. Té 800 cm3 de cervell.
Homo antecessor: descendent de l’Homo erectus. És el primer en sortir del continent Africà. És caníbal. Té 1000 cm3 de cervell.
Homo sapiens neanderthalensis: és altre homínid del qual els humans actuals no provenim. Tenien de 1270 a 1750 cm3 de cervell.
Homo sapiens sapiens. Es coneix també amb el nom de “home atòmicament modern”, ja que no es distingeix dels actuals humans y “home de Cromagnon” és perquè es van trobar les restes a la cova de Cromagnon a França. Té 1060 cm3 de cervell.