Evolució de la Indústria Textil Catalana i Proteccionisme (1830-1891)

Indústria Tèxtil: Fàbriques Indianes i Evolució

Fase Inicial: Cotó i Màquina de Vapor (1830)

• Matèria primera: Principalment cotó i no llana (considerat més higiènic).
• Tecnologia: Introducció de la màquina de vapor (1830).
• Factors limitants: Manca d'obrers qualificats i dificultat en la repatriació de capitals de les colònies.

Mesures Proteccionistes i Creixement (1830-1861)

Aquest període es caracteritza per un procés de creixement marcat per:

• La fam de cotó i la Guerra Civil dels Estats Units.
• 1874: Restauració i una nova fase expansiva impulsada per l'energia hidràulica.
• Els capitals per a la industrialització provenien de l'agricultura i el comerç colonial.
• Les empreses eren majoritàriament petites i mitjanes.
• Limitacions del mercat: Escassa capacitat compradora degut a la pobresa i manca de matèries primeres (cotó i carbó).

Localització Industrial i Energia

• 1830: Fàbriques situades als ports per reduir els costos del carbó procedent de Gran Bretanya.
• Vapors: Fàbriques que utilitzaven el carbó com a font d'energia principal.
• Infraestructures: Desenvolupament de la xarxa costanera i el ferrocarril.
• Colònies industrials: Indústries situades al costat dels rius Llobregat, Ter i Besòs, aprofitant l'energia hidràulica.
• Impacte social: Creació de barris al voltant de les fàbriques amb serveis bàsics; la pèrdua de treball implicava la pèrdua de l'habitatge.

Crisi i Diversificació Industrial Catalana

Crisi del 1861 i Reorientació

La crisi cotonera del 1861 va obligar a revifar la llana.

Augment de les Indústries Bàsiques i Lleugeres

Es produeix una diversificació:

1. Indústries bàsiques: Augment en mineria, energia, química, ciment i siderúrgia.
2. Indústria lleugera: Creixement en confecció, el cuir i el calçat.
3. Transformació: La química i la metal·lúrgia de transformació, juntament amb les construccions mecàniques, mostren taxes creixents.

Inversions i Sector Financer

• Instal·lació de les primeres multinacionals (p. ex., Barcelona Traction, Canadenca i la Catalana de Gas i Electricitat).
• Renda: Augment de la demanda i intensificació del comerç.
• Finances: Barcelona esdevé centre financer, però el Banc de Barcelona i Catalunya pateixen una progressiva dependència envers la banca madrilenya.

Millora de les Comunicacions i Telecomunicacions

Es realitzen grans infraestructures, algunes finançades per l'Estat:

• Transport: Millora de camins, carreteres, ferrocarrils, xarxes i transports urbans (tramvia i metro).
• Telecomunicacions: Introducció del telèfon i la ràdio (amb la Societat General de Telèfons / Companyia Telefònica Nacional d'Espanya).

Intervencionisme Estatal i Proteccionisme

Mesures Estatals

Es caracteritza per la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'Estat mitjançant:

• Concessió d'ajudes (subsidis, comandes directes de l'administració).
• Estímul de la inversió privada en indústries.
• Elevació del proteccionisme.

El Retorn al Proteccionisme (1891)

L'any 1891 s'estableix un aranzel duaner, abandonant el lliure canvi.

• Es va imposar l'obligació de consumir carbó espanyol per poder acollir-se als ajuts públics.

Impacte de les Mesures Protectores

Les mesures protectores van tenir efectes contradictoris:

Efectes Negatius: Van afectar negativament l'economia en mantenir una indústria amb baixa productivitat i poc competitiva.

Efectes Positius: Van fomentar la indústria nacional i van contribuir a l'articulació del mercat interior.