Evolució Industrial: De la Segona Revolució a la Revolució Tecnològica
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,6 KB
Segona Revolució Industrial
La Segona Revolució Industrial s'inicia a començaments del segle XX, amb els Estats Units i Alemanya com a països pioners. En aquesta etapa, la mecanització es va ampliar i les màquines van esdevenir més eficaces, la qual cosa va permetre una producció massiva. El carbó va ser substituït pel petroli i l'energia elèctrica. Les indústries es van multiplicar i diversificar, amb la invenció de noves eines, motors, màquines i materials. A mesura que les fàbriques creixien en grandària i complexitat, va sorgir la necessitat d'una organització més científica de la producció.
Un dels promotors d'aquest canvi va ser Taylor, que defensava una direcció forta que decidís les tasques de cada treballador, distribuint-les de manera eficient. El treballador es limitava a executar la feina assignada. L'encarregat supervisava que els treballadors complissin correctament les seves tasques. Ford va ser qui va aplicar aquesta tècnica a la seva empresa.
Revolució Tecnològica Actual
La Revolució Tecnològica Actual es basa en el desenvolupament de la microelectrònica, la informàtica, la robòtica i la telemàtica aplicades a les màquines. Les màquines actuals tenen mecanismes de càlcul numèric i, per tant, esdevenen pràcticament independents. L'objectiu principal d'aquesta revolució és l'estalvi d'energia. El sistema taylorista es considera superat perquè els robots poden realitzar les tasques mecanitzades de la cadena de muntatge. Els treballadors no especialitzats s'enfronten a l'atur.
La feina ara es realitza segons un nou sistema anomenat toyotisme. En aquest sistema, els treballadors formen equips que es responsabilitzen de la totalitat del procés de fabricació d'un producte, la qual cosa afavoreix la motivació, la iniciativa i la creativitat. A més, els treballadors han d'estar disposats a la mobilitat especial (treballar on es demani) i a la mobilitat ocupacional. La producció s'adapta al mercat mitjançant el sistema just in time, que significa que la producció s'adequa a la demanda.
Concentració Industrial
Cap a l'Especialització i la Concentració
La indústria està cada cop més especialitzada; en comptes de realitzar tot el procés productiu, es dediquen només a una part, la qual cosa implica una major interdependència. La concentració significa que només les empreses amb una gran potència tècnica i financera sobreviuran.
Concentració Horitzontal i Vertical
La concentració horitzontal consisteix a ajuntar o aplegar indústries que fan o venen el mateix producte. La concentració vertical associa empreses que fabriquen productes que s'ordenen dins d'un procés tecnològic successiu o divergent. Un holding és una societat financera o un grup de bancs que controla la majoria de les accions de moltes empreses.
Distribució Geogràfica de la Indústria
Factors Clàssics de Localització Industrial
La Localització Industrial
Per entendre com es localitzen les indústries en uns llocs i no en d'altres, cal tenir en compte una sèrie de factors.
Cost del Transport
El cost del transport depèn d'una sèrie de factors:
- Distància: a més distància, més cost; a menys distància, menys cost. Al principi de la industrialització, aquest factor era molt important, i normalment les indústries se situaven a prop de les primeres matèries.