Evolució de la Infermeria i el Procés d'Atenció (PAI)

Prehistòria: Orígens de l'Organització Social

Abans de la intervenció de l'escriptura, els homes prehistòrics eren nòmades i s'organitzaven en clans i tribus. Hi havia una divisió del treball, de forma que els homes s'encarregaven de la caça i la pesca, i les dones de preparar i guardar els aliments.

Edat Antiga: Assentaments i Escriptura

En aquesta època, ens trobem amb assentaments urbans en zones fèrtils i amb l'aparició de l'escriptura. Destaquen les civilitzacions grega i romana.

Edat Contemporània: Naixement de la Infermeria Moderna

Es pot considerar que la figura de la infermera professional i no religiosa apareix al segle XIX gràcies a Florence Nightingale, qui va dignificar la infermeria com a professió i va fixar les bases en què s'assenta la infermeria actual. A Espanya, els canvis i la modernització en la infermeria foren més tardans, a principis del segle XX, amb tres tipus diferents de professions:

• Els practicants: successors dels antics barbers que realitzaven cures.
• Les llevadores: encarregades de l'atenció dels parts.
• Els cuidadors o infermers: pertanyents a institucions religioses.

Posteriorment, es va crear la figura d'Ajudant Tècnic Sanitari (ATS), que unificava les tres figures professionals i elevava el seu nivell de preparació.

Situació Actual a Espanya: La Infermeria Universitària

Davant les majors exigències de la professió, es va advertir la necessitat de dotar de major rang els estudis d'ATS. Així, es va crear el títol de Diplomat Universitari en Infermeria (DUI).

Models d'Infermeria: Autonomia i Investigació

A mesura que la infermeria ha anat deixant d'estar totalment subordinada a la medicina, ha millorat el seu nivell de formació i ha realitzat treballs d'investigació.

El primer model teòric d'infermeria va ser proposat a mitjans del segle XIX per Florence Nightingale, fundadora de la infermeria moderna.

Model de Virginia Henderson

Els primers esbossos del model de Virginia Henderson van ser publicats el 1955.

Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI)

El Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI) consisteix en l'aplicació del mètode científic en les cures d'infermeria per aconseguir que aquesta assistència es dugui a terme de forma ordenada, organitzada i sistematitzada.

Característiques del PAI

• Procés sistemàtic: amb un plantejament organitzat i una seqüència lògica d'activitats d'infermeria.
• Flexible i dinàmic: s'adapta a qualsevol situació i pot respondre als canvis que van sorgint en l'evolució.
• Centrat en el pacient: es focalitza en els problemes de salut del pacient, més que en les tècniques o els procediments d'infermeria.

1a Etapa: Valoració (Recollida de Dades)

Consisteix en la recollida sistemàtica de les dades que es verifiquen i s'organitzen.

El personal recull, a l'inici del procés i de forma continuada, les dades rellevants sobre els problemes de salut del pacient.

2a Etapa: Diagnòstic d'Infermeria

El diagnòstic d'infermeria és l'enunciat d'un problema de salut real o potencial del pacient que pot ser tractat o previngut mitjançant actuacions d'infermeria.

Es redacten seguint unes directrius:

• A la primera part, s'enuncia el problema de salut o la resposta de la persona.
• A la segona, els factors que causen o contribueixen al problema.

3a Etapa: Planificació

Quan ja hem fet la valoració i el diagnòstic d'infermeria, la planificació consisteix a elaborar un programa complet d'assistència per atendre els problemes del pacient. Aquests punts són importants:

• Decidir les prioritats de l'atenció.
• Concretar els objectius a assolir.
• Elaborar un pla de cures.

Prioritats en l'Atenció

Tal com hem comentat en l'apartat del diagnòstic d'infermeria, s'ordenen els problemes per tractar en primer lloc els problemes més importants.

Objectius a Assolir

Es defineixen els resultats que s'espera aconseguir amb les cures d'infermeria. Característiques:

• Referir-se al pacient.
• Ser clars.
• Ser mesurables.
• Ser concrets.

Pla de Cures

Els plans individualitzats són elaborats en cada cas per a pacients amb problemes singulars o poc comuns. Els plans estandarditzats són els plans ja establerts per a problemes o situacions habituals, amb protocols d'infermeria.

4a Etapa: Execució

Es posa en pràctica el pla de cures i es duen a terme les activitats d'infermeria proposades en el pla.

5a Etapa: Avaluació

Consisteix a comparar els resultats obtinguts amb els objectius previstos en el pla de cures, determinant el grau en què s'han assolit els objectius i identificant els factors que afavoreixen o impedeixen el seu assoliment.