Evolució lingüística i literatura: de la Renaixença a Jaume Roig

Evolució històrica i sociolingüística

El procés culminarà al segle XIX amb el moviment cultural i literari: la Renaixença.

Com a conclusió, aproximadament al segle XVI, començà el procés de castellanització que comportà, en termes de sociolingüística, l'anomenat conflicte lingüístic. Durant el segle XVII, es produí una crisi a tots els nivells i va aparèixer el bandolerisme. També es va produir l'expulsió dels moriscos, que representà un factor desestabilitzador, ja que àmplies zones van quedar despoblades. A més a més, hi hagué dos intents d'independència respecte a la Corona espanyola, per part de Portugal i Catalunya.

Al segle XVIII es va produir la Guerra de Successió. El rei dictà el Decret de Nova Planta, que abolia els furs. El Regne de València desaparegué com a entitat política en suprimir-se les Corts, la Generalitat i els Furs, ja que s'anul·là oficialment l'ús de totes les llengües d'Espanya excepte el castellà. Açò va marcar la culminació del procés de substitució lingüística.

Conceptes bàsics de sociolingüística

• Sociolingüística: Ciència que estudia el comportament de les llengües en una societat.
• Diglòssia: Existència d'una llengua A (prestigi) i una llengua B. Aquest concepte està relacionat amb el conflicte lingüístic (desplaçament total o parcial d'una llengua quan entra en contacte amb una altra). La llengua A tendirà a desplaçar la llengua B.
• Bilingüisme: Mentre que la diglòssia és un concepte social, el bilingüisme és individual; es dóna quan algú coneix més d'una llengua.
• Llengua minoritària: Llengua parlada per un nombre no elevat de parlants (català, holandès...).
• Llengua minoritzada: (Comença al s. XVI) Llengua que sols ocupa els àmbits d'ús no formals en una societat.

El procés de minorització

Es pot contemplar des de dues fonts:

1. Respecte als àmbits d'ús.
2. Respecte al secessionisme lingüístic.

El secessionisme d'una llengua consisteix a defensar la seua divisió, intentant justificar el fragment lingüístic del territori que ocupa per afirmar que els seus dialectes són llengües diferents. Els sectors socials més favorables a l'abandonament de la llengua han estat aquells que han defensat més aferrissadament posicions secessionistes, tant al segle XVII com en l'actualitat.

Auto-odi

És l'actitud de vergonya i de menyspreu cap a la llengua pròpia, també anomenada llengua materna.

Tòpic: "Carpe Diem"

Incitació a gaudir dels anys de joventut a causa del ràpid pas del temps, que ens porta a la vellesa i a la mort. Cal viure el present.

La literatura a València

1. Jaume Roig

Hi ha molts testimonis de la seua relació professional amb la Corona catalanoaragonesa, el poder municipal i els estaments religiosos de la ciutat: va ser metge. Va actuar com a examinador de metges i, a més, treballà en diversos hospitals. Era un home amb un poder econòmic important.

1.2. L'Espill

Va escriure L'Espill amb l'objectiu de mostrar que totes les dones són malvades, fent una única excepció: la Mare de Déu i, també, la seua esposa. L'obra acusa les dones de ser males mares, envejoses, etc. La misogínia és molt freqüent en la literatura medieval, on la dona jugava un paper secundari i se li assignaven només les labors domèstiques.

La dona en la literatura medieval:

• Poesia trobadoresca: La dona ocupa una posició superior i era idealitzada de forma exagerada.
• Literatura religiosa: Insistia en idees que culpabilitzaven la dona i la feien responsable de tots els mals del seu home.
• Literatura burgesa posterior: Pren una actitud misògina i dirigeix a les dones burles de tot tipus.