Evolució de la Literatura Catalana: Barroc a Romanticisme

Barroc (Segle XVII)

Conceptisme

Línia burlesca i satírica, representada per Francesc Vicenç Garcia.

Culteranisme

Cercava l'expressió de la bellesa absoluta a partir de l'exageració de les formes utilitzades en el Renaixement. Un autor destacat va ser F. Fontanella, influenciat per Garcilaso.

El Rector de Vallfogona (Segle XVII)

Francesc Vicenç Garcia, poeta destacat per la varietat i diversitat en la seva obra. Va imitar la poesia castellana. Presenta dues actituds literàries diferents:

• Elegant i retòrica.
• Satírica, burlesca, irònica i escatològica, que és la que més fama li ha donat.

El Vallfogonisme es refereix a les composicions iròniques i humorístiques.

La Il·lustració (Segle XVIII)

Corrent de pensament que va exaltar la raó i va impulsar l'esperit crític i la idea de progrés. Va tenir com a rerefons filosòfic el racionalisme (raó) i l'empirisme (experiència), i es va emmarcar en un segle caracteritzat per descobriments científics i tècnics, i canvis polítics i socials. Es defensava la idea d'homes iguals i lliures (sense privilegis ni estaments).

Es van fundar Acadèmies i societats científiques. Exemple: la fundació de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres (1752), que va produir tractats (com els de Baldiri Reixac).

Baró de Maldà (Segle XVIII)

Autor del dietari Calaix de sastre, que recull articles que va escriure. Aborda aspectes diversos, com esdeveniments històrics de l'època i fets curiosos. Utilitza un llenguatge col·loquial, amb castellanismes, i un estil senzill i directe, amb l'objectiu d'informar i entretenir alhora.

Neoclassicisme (Segle XVIII)

És un estil artístic inspirat en l'art clàssic, com a reacció a les exageracions del Barroc. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associaran els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració, fonamentats en la raó.

Teatre Neoclàssic

Característiques:

• Temes clàssics i bíblics.
• Cinc actes.
• Tres unitats clàssiques (temps, lloc, acció).

Elements recurrents: passió, violència, temes amorosos i honor.

Joan Ramis i Ramis

Autor de l'obra Lucrècia (finals del segle XVIII - principis del XIX).

La Renaixença (Segle XIX)

La Renaixença va experimentar grans canvis socials: un nou model burgès, la Revolució Industrial, creixement econòmic, aparició de la burgesia i un creixent interès pel català. Es va donar un impuls a la producció literària en català després de tres segles de decadència, amb una clara conscienciació nacionalista. El terme 'Renaixença' va sorgir de la revista La Renaixença.

Primera Etapa (1833-1870)

Correspon als primers romàntics i teòrics. Es van restaurar els Jocs Florals el 1859. Destacats: Rubió i Ors, Bonaventura Carles Aribau.

Segona Etapa (1871-Finals del Segle XIX)

Principals autors: Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre) i Narcís Oller (narrativa).

Romanticisme (Segle XVIII-XIX)

El Romanticisme, sinònim de llibertat, va ser un moviment sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII que es va estendre ràpidament per Europa gràcies a Novalis, els germans Schlegel i Madame de Staël.

La revista El Europeo, publicada a Barcelona el 1823, va ser l'encarregada d'introduir les bases del moviment a tot l'Estat. El Romanticisme català es diferenciava del classicisme francès i la rigidesa neoclàssica.

Característiques del Romanticisme

• Originalitat i imaginació.
• L'artista com a ésser superior.
• Visió dinàmica de la natura.
• Ús del mite, el símbol i la ironia.
• Atracció per l'Edat Mitjana i llocs exòtics.
• Motius de malenconia i mort com a evasió.
• Atracció per la foscor, el caos, l'agitació i la irracionalitat.
• El poeta expressa els seus sentiments (el 'jo').

Autors destacats: Byron, Victor Hugo, Schiller, Hölderlin.

Objectius del Romanticisme Català

• Recuperació del català com a llengua de cultura.
• Conscienciar la població de la identitat entre llengua i nació.
• Fomentar l'aparició de nous escriptors per recuperar gèneres literaris.
• Fomentar la creació de noves entitats i impulsar el paper de les institucions.

Jocs Florals

Certàmens literaris amb el lema 'Pàtria, Fe i Amor'. Els premis eren l'Englantina, la Viola i la Flor Natural. El poeta que guanyava els tres era nomenat Mestre en Gai Saber.

Jacint Verdaguer (Segle XIX)

Nascut a Vic, va guanyar dos premis als Jocs Florals. Va representar la recuperació de la poesia culta en català després de tres segles. Els seus temes principals eren Catalunya, la pàtria, Déu i la fe. Obres destacades: L'Emigrant, L'Amic i l'Amat, L'Atlàntida, Canigó.

Poesia Èpica

Narració més o menys extensa escrita en vers. Parteix d'un fet històric o llegenda i explica els orígens d'un poble. Va servir al Marquès de Comillas.

Poesia Lírica

Inclou poesia patriòtica (pàtria) i poesia religiosa.

Teatre del Segle XIX

Es distingeix entre teatre culte (model romàntic) i teatre popular (el català que ara es parla).

Teatre Popular

Millora del sainet, retrat humorístic de la societat menestral de classe baixa. Serafí Pitarra (segle XIX) és autor de Jaume el Conqueridor i El castell dels tres dragons.

Teatre Culte

Inclou melodrames burgesos i drames romàntics. Obres com Les joies de la Roser (Frederic Soler) i Don Joan de Serrallonga (Víctor Balaguer).

Àngel Guimerà (Segles XIX-XX)

D'origen canari, va ser fundador de la Renaixença i Mestre en Gai Saber, a més de defensor del catalanisme. Els seus pares no estaven casats en néixer, i el seu fracàs amorós es reflecteix en les seves obres.

Primera Etapa

Plenament romàntica. Obra destacada: Mar i Cel.

Segona Etapa

Representa la consolidació com a dramaturg. Sintetitza elements del Romanticisme i el Realisme. Obres en prosa: Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar (amb triangle amorós i final tràgic).

Tercera Etapa

Intent d'adaptar-se als nous corrents (Naturalisme i Modernisme). Obres: L'aranya i La Santa Espina.