Evolució de la Literatura Catalana: Del Conflicte Lingüístic al Barroc i la Il·lustració

Inici del Conflicte Lingüístic: Català i Castellà

Amb el matrimoni de Ferran II i Isabel, la cort es trasllada a Castella, fet que provoca la castellanització de l'aristocràcia i la burgesia. Com a conseqüència, el castellà esdevé la llengua de cultura i prestigi, mentre que el català queda relegat a l'ús popular. Aquesta situació es reflecteix a les corts catalanes, especialment a la de Germana de Foix a València.

Obres que reflecteixen el context lingüístic

• La Vesita de Joan Ferrandis d'Herèdia (comèdia satírica sobre hipocresia social)
• El Cortesano de Lluís Milà (obra dramàtica humorística)

Totes dues són plurilingües: La Vesita inclou català, castellà i portuguès, i El Cortesano, català i castellà. S'observa que els cavallers i nobles parlen en castellà, mentre que les dones i els criats ho fan en català.

Reaccions dels escriptors davant la nova situació lingüística

Autors que escriuen exclusivament en castellà

• Joan Boscà: introdueix el sonet a la literatura hispànica en castellà.
• Antoni de Campmany: considera que el català no és una llengua de cultura i escriu sempre en castellà.

Autors bilingües en les seves obres

• Pere Serafí.
• Joan Timoneda.

Autors que escriuen exclusivament en català

• Francesc Vicent Garcia (s. XVII): impulsa una revifalla del català culte, fent que molts poetes escriguin en català en lloc de passar-se al castellà.

El Renaixement (s. XVI) a la Literatura Catalana

El centre cultural de l'edat moderna als Països Catalans es troba a les corts valencianes. La cort de Germana de Foix i el duc de Calàbria és el centre cultural més important, juntament amb la cort dels comtes d'Oliva. Tot i això, són corts castellanitzades.

Gèneres literaris renaixentistes

Poesia renaixentista

1. Nou sistema de pensament i saber: interès per la teoria literària (classificació de gèneres literaris), sobretot a través de la revisió de la Poètica d'Aristòtil.
2. Recuperació de temes i estils grecollatins a través de traduccions i recreacions.
3. El cultiu de nous temes i estructures formals conviu amb temes i estructures formals medievals, com:

1. La poesia trobadoresca. Ex: l'art poètica no conservada de Pere Serafí.
2. Poesia de cançoner: generació nascuda al s. XV. Autors destacats: Joan Boscà i Joan Ferrandis d'Herèdia (poesia de cançoner i sonet).
3. Ausiàs Marchisme: el decasíl·lab, l'amor, la dama, recursos estilístics.
4. Petrarquisme: corrent poètic que imita l'estil, la temàtica i els tòpics de Francesco Petrarca. Estil: sonet amorós, bellesa, natura i dona angelical.

4. L'amor: nova manera de veure l'amor. Un amor sense excessos, en un entorn plàcid on es té tot allò necessari, sense que sobri ni falti res. Control dels vicis humans que condueix a una vida artificiosa i hipòcrita.
5. Crítica social: paròdia o benedicció del món cortesà i renaixentista.
6. Poesia popular: el Renaixement aprofita en els seus textos recursos de la poesia popular catalana.

Pere Serafí (1505/10-1567)

També anomenat «El Grec», era pintor i poeta, considerat l'ideal de l'artista renaixentista a l'estil de Leonardo da Vinci, que va ser escultor, pintor, arquitecte, científic i inventor.

La poesia de Pere Serafí segueix els corrents renaixentistes:

1. Ausiàs Marchisme
2. Petrarquisme (italià)
3. Literatura popular/oral
4. A més, en la seva obra Dos llibres de Pedro Serafín de poesia vulgar en llengua catalana.

Per tant, la seva poesia és una cruïlla d'estils literaris antics i moderns.

Teatre renaixentista

Teatre culte

El teatre renaixentista neix a les corts aristocràtiques i universitats italianes i s'expandeix per Europa. A diferència del teatre medieval, que era itinerant, es creen els primers teatres estables i companyies d'actors (només homes). A Catalunya, els teatres públics apareixen a principis del s. XVII, convertint el teatre en un espectacle de masses. Els gèneres més populars són les comèdies i les tragèdies gregues amb temes actualitzats.

Teatre religiós

El teatre religiós segueix els nous gèneres del Renaixement. Característiques:

1. Creació de l'acte sacramental: Tracta temes de la Contrareforma i l'Antic Testament amb un enfocament filosòfic i teològic. Les obres, ambientades en entorns bucòlics i intemporals, utilitzen personatges simbòlics per representar passions humanes i debatre qüestions religioses i polítiques. Joan Timoneda és l'autor més destacat.
2. Continuació de temes bíblics, igual que a l'època medieval, com l'evangeli i la vida de sants, de caràcter didàctic i adoctrinador. Ex: el naixement de Jesús.
3. Els temes i gèneres grecollatins amb continguts actualitzats conviuen amb el pastor bucòlic grec i un antiheroi amb pocs recursos intel·lectuals.
4. Recursos estilístics: El llenguatge és àgil i col·loquial, amb diàlegs naturals que inclouen exclamacions, interjeccions i expressions populars.

Narrativa renaixentista

Pocs textos en català. El més conegut és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. També es conserva d'interès una novel·la al·legòrica anomenada Espill de la vida religiosa (anònima).

Característiques de la narrativa renaixentista

1. Es recuperen gèneres grecollatins com els diàlegs entre mestre i deixeble (Sòcrates, Plató).
2. La narrativa hagiogràfica.
3. Es continua amb la novel·la històrica, però sense la mateixa importància que la medieval.
4. L'èpica virgiliana, molt imitada a Castella, la trobem també en la literatura catalana en el poema sobre Lepant de Joan Pujol.
5. To humorístic i satíric.

Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510-1574)

Autor renaixentista que recupera el diàleg de tradició clàssica, considerat la prosa més destacada del Renaixement català. Altres obres del gènere són La Vesita de Joan Ferrandis d'Herèdia (segle XVI) i Lucrècia de Joan Ramis (segle XVIII), que tracta el tema de la llibertat.

La seva obra més famosa és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Los col·loquis (1557) narra la conversa de tres amics que passegen per Tortosa: Lúcio, un cavaller culte i irònic; Fàbio, un governant municipal conservador; i Don Pedro, un cavaller valencià assenyat.

L'obra combina un itinerari urbà amb un itinerari intel·lectual, ja que allò que veuen provoca les seves reflexions sobre temes com la situació lingüística al País Valencià o la relació entre mercaders i cavallers.

Cristòfor Despuig, membre de la classe dirigent de Tortosa, utilitza Los col·loquis per analitzar i criticar la realitat política, social, eclesiàstica i lingüística de la seva època, defensant reformes i denunciant abusos.

Literatura Catalana del Barroc (s. XVII)

Poesia barroca catalana

Característiques de la poesia barroca catalana

1. Ritme i musicalitat.
2. Temes diversos i tècniques noves.
3. Estrofes: octava rima, silva, madrigal, sonet i lira.
4. Ègloga o elegia renaixentista. Autor destacat: Francesc Fontanella.
5. El canal de transmissió de la lírica barroca és el cançoner manuscrit, especialment antologies de diversos autors, que no arriben a la impremta.

Francesc Vicent Garcia (1579-1623)

Francesc Vicent Garcia, la figura més destacada del Barroc català, va ser rector de Vallfogona de Riucorb i tenia vincles amb el poder polític i religiós. Va escriure poesia, prosa i teatre, però va publicar poc en vida. La seva fama pòstuma es deu sobretot als seus poemes satírics, burlescos, eròtics i escatològics, que van eclipsar els seus escrits amorosos i religiosos.

La poesia escatològica del rector de Vallfogona va tenir molt èxit popular, fins al punt de crear una escola poètica anomenada «el vallfogonisme».

Teatre barroc català

El teatre barroc català només el trobem en l'àmbit privat i eclesiàstic; la resta de representacions són en castellà.

A l'època barroca es consolida el teatre de masses iniciat al Renaixement, amb companyies d'actors professionals i representacions tant públiques com privades.

Estructura del teatre barroc: 3 blocs anomenats jornades o actes. Sovint inclou inici, representacions, entreactes i, al final, la lloa (pròleg, també es pot trobar a l'inici), entremesos o balls. Aquesta estructura la comparteixen tots els gèneres teatrals.

Prosa barroca catalana

En català no hi ha obres de prosa culta en llengua catalana, ni breus ni llargues. Trobem alguna novel·leta com El cas raro d'un home anomenat Pere Porter, de literatura popular.

La Il·lustració a la Literatura Catalana (s. XVIII)

Al segle XVIII, el teatre recupera la tragèdia en tres actes amb personatges de rang elevat com a model. Els teatres passen a ser gestionats per les administracions municipals i la Corona, amb funcions entre Quaresma i Setmana Santa, incloent-hi obres barroques. Es manté el teatre religiós amb intenció pietosa.

Continua el teatre religiós d'origen medieval amb intenció pietosa.

Joan Ramis (1746-1819)

Joan Ramis, el poeta més important de la Il·lustració catalana, era menorquí. Gràcies al domini britànic i francès, Menorca va conservar les institucions i la llengua catalana. Va estudiar a Avinyó i Montpeller, adoptant les idees de la Il·lustració i el neoclassicisme. La seva obra més destacada, Lucrècia, una tragèdia en cinc actes, introdueix el neoclassicisme a la literatura catalana imitant el model francès.

Argument: conflicte sentimental amb triangle amorós i adulteri. L'obra es converteix en un defensor de la llibertat.

Característiques de Lucrècia

1. Episodis extrets de la Roma clàssica.
2. Mètrica: alexandrins apariats.
3. Les tres unitats del teatre clàssic (temps: 1 dia; lloc: 1 espai; acció: assetjament i violació de Lucrècia).
4. Ús didàctic: oposició a la tirania.