Evolució de la Literatura Catalana: Postguerra i Corrents

L. de Postguerra: A partir dels anys quaranta, la novel·la i el conte comencen a tenir importància. La Novel·la: Corrents i Autors: Els principals corrents de novel·la catalana són:
- Novel·la d'anàlisi psicològica (predominant fins a la fi dels anys quaranta, es centren en l'anàlisi del món interior i es divideixen en:
Tradicional, que usa les tècniques de la novel·la del S.XIX, amb autors principals com Miquel Llor i Carles Soldevila; i per altra banda, la renovadora, que va més enllà del realisme amb la incorporació de nous temes i tècniques (Mercè Rodoreda).
- La Novel·la Realista:- Realisme Testimonialista on trobem un conjunt de novel·les descriptives que es van exiliar (Vicenç Riera).
- Novel·la Realista Existencialista apareix a Catalunya a mitjans dels 50, pretén reflectir la situació de postguerra (Josep Maria Espinàs).
- Realisme Mític presentat per Llorenç Villalonga, utilitza un subjecte per explicar els seus records. Josep Pla (realisme mític) els trets són: (narrativa de ficció, memòries, assaig històric, assaig, estudi de personatges) (Quadres, girs i carrer estret). Llorenç Villalonga (la seva narrativa influeix entre el mite creat pel temps... aquest combina el racionalisme del S.XVIII amb el subjectivisme).
Mercè Rodoreda (les protagonistes acostumen a ser dones, els temes són les dificultats en les relacions humanes).
Poesia: Valor simbòlic de resistència cultural. Corrents poètics:-(Poesia Postsimbolista que ajunta la realitat (Carles Riba, Josep Carner)) - (Poesia Experimental, influïda per tècniques avantguardistes (Josep Palau i Fabre, J.V. Foix)) - (Poesia Realista (Pere Quart)) - (Poesia de Salvador Espriu, poesia del tot original).
Teatre: Corrents i autors teatrals (d'una banda, hi havia teatre tradicional i d'altra, el renovador; dins d'aquests últims hi havia orientacions estètiques molt diferents.
(Salvador Espriu fa un teatre d'un elevat rigor formal de base culturalista, farà una denúncia a la guerra.)
(Teatre Existencialista: presenta situacions absurdes, pròpies de la literatura existencialista. (Manuel Pedrolo és l'autor més destacat))
(Joan Oliver fa un teatre de preguerra, teatre de combat, teatre de postguerra).