Evolució de la Literatura Catalana: De la Postguerra a la Transició
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,64 KB
La Literatura Catalana Després de la Guerra Civil
La Guerra Civil i la postguerra van marcar un punt d'inflexió, aturant moltes de les realitzacions culturals anteriors. Molts intel·lectuals van haver de marxar a l'exili. Els qui es van quedar van treballar en la creació de revistes, premis literaris i editorials. En els primers anys, només es podien publicar clàssics i poesies que la censura permetia més fàcilment.
Represa de la Narrativa als Anys Seixanta
La narrativa es va reprendre a partir dels anys seixanta, gràcies a noves editorials finançades en gran part per les subscripcions dels lectors. Alguns autors ja havien publicat abans, com Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga o Pere Calders. Els autors destacats que van començar a publicar en aquesta dècada inclouen Joan Perucho, Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany.
La Literatura Catalana Durant la Transició
Expansió Editorial i Temàtiques als Anys Setanta
A partir dels anys setanta, la inauguració de noves editorials i la proliferació de premis van propiciar un gran augment de les obres publicades. Eren les acaballes del franquisme, i la revolta contra els valors de la dictadura imposada per la força es va convertir en l'eix central de la narrativa. De tota manera, el tema de l'autoritarisme i de la llibertat serà constant en la nostra narrativa fins al moment actual.
Diverses Tendències Narratives
- La novel·la de gènere: Potser un dels símbols de normalitat. Cal destacar la novel·la negra (amb autors com J.F.S., Ferran Torrent), eròtica (Colomines i Marcet) i juvenil (Josep Pla, Gemma Lienas).
- Novel·la històrica: Ha aconseguit tractar grans temes universals. Alguns autors fan servir tècniques més experimentals, com Josep Lozano, que practica una innovació formal que pot incorporar la imaginació i el somni, mentre que altres fan ús de tècniques purament realistes, com Joan F. Miralles o Jaume Cabré.
- Realisme psicològic: Novel·les més transgressores, tant pels temes, com la reivindicació de la llibertat sexual o el feminisme, com per la innovació formal (Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó, Carme Riera).
- Novel·les de la memòria: Que construeixen mons mítics de marcat caràcter autobiogràfic (Baltasar Porcel, J.F. Miralles).
El Conte Contemporani
D'altra banda, el conte ha disposat de grans autors com Quim Monzó, Sergi Pàmies o Empar Moliner. Tenen en comú la gran concisió en l'estil i el to desmitificador i deconstructor de la realitat social i les seves contradiccions.