Evolució de la Literatura Catalana: Romanticisme, Realisme i Naturalisme

La Decadència: Segles XVI-XIX

La crisi política i econòmica que va seguir a l'Edat Mitjana va donar pas a un període de la nostra història literària conegut com la Decadència (des dels inicis del segle XVI fins al seg segle XIX). Aquesta època inclou diversos corrents i es caracteritza per la disminució de l'ús del català com a llengua literària en benefici del castellà, i per un minvament de la qualitat estètica. La literatura catalana culta d'aquesta època passa per un moment poc brillant, en canvi, la popular no. Les produccions literàries tenen una continuïtat i uns trets normals que es fan evidència quan hi ha relació entre la literatura amb la dinàmica històrica i amb corrents literaris com el Renaixement, el Neoclassicisme i el Preromanticisme.

Context Cultural i Lingüístic

Literatura Catalana Culta

1. La deficient assimilació de l'Humanisme i el Barroc.
2. La desaparició de la cort de les terres catalanes, amb conseqüències com la inoperància de la Cancelleria Reial i l'emigració de l'aristocràcia.
3. La manca d'interessos literaris per part de la burgesia.

Literatura Popular

Va mantenir tot el seu vigor i es va enriquir amb l'aparició de noves formes. L'afebliment de la llengua catalana es va deure a factors com la progressiva castellanització de l'aristocràcia i la literatura culta, i la fidelitat del poble.

Decadència Política i Cultural

Va fer trontollar la consciència d'unitat lingüística a causa de:

1. La castellanització de l'aristocràcia catalana.
2. La desconfiança envers la pròpia llengua.
3. L'acceleració de la fragmentació dialectal.
4. La persecució política de la llengua (Decrets de Nova Planta).

Aquesta pèrdua de consciència va marcar l'inici del procés de substitució lingüística (el castellà davant del català). El català, però, va mantenir-se oficial en tots els nivells. El poble va mantenir-se fidel al català, ja que el castellà era una llengua desconeguda per la major part de la població. Un grup d'intel·lectuals va iniciar la defensa de la llengua.

La Prosa dels Segles XVI i XVII

La prosa culta en llengua catalana es va manifestar en el gènere de la didàctica i de la història, també en les gramàtiques i apologies. La narrativa va desaparèixer, encara que es va conrear en la literatura popular (rondalla i llegenda).

La Didàctica: El Diàleg Filosòfic o Doctrinal

Gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques, amb la finalitat d'ensenyar. Obra de Ramon Llull.

El Diàleg Filosòfic o Doctrinal

Inspirat en Plató i Sòcrates, va ser el subgènere didàctic més emprat. Imita una conversa entre personatges on un exposa la seva tesi i respon a les rèpliques. Amb el Renaixement, els diàlegs van assolir popularitat.

Cristòfor Despuig: Interès per la Història i la Llengua

Cavaller nascut a Tortosa, amb formació humanista, interessat per la història i la literatura. La seva obra, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, són sis diàlegs que aborden diversos temes, destacant la importància històrica i una apologia de Catalunya i del català.

La Prosa Didàctica del Segle XVIII: L'Assaig

És una literatura d'idees. L'assaig va ser el gènere més conreat durant la Il·lustració. Els exemples són de caire didàctic.

Baldiri Reixac

Preocupat per l'estudi i la defensa del català en una època difícil.

L'Assaig: Característiques

• Obra breu que desenvolupa un tema concret.
• Voluntat de creació literària.
• Aprofundeix en el coneixement de l'home.

Temes de l'Assaig

• Filosofia, Història, Política...
• Aparició de noves ciències (Economia, Psicologia...).

Extensió i Formes

• Article-llibre i article.
• Formes variades: divagació, diari íntim, epístola...

La Il·lustració

Moviment cultural i filosòfic. El pensament il·lustrat confia en la raó per analitzar els fenòmens.

Baldiri Reixac i l'Ensenyament

Va publicar Instrucció per a l'ensenyança de minyons. Defensa l'ensenyament de la llengua materna, denuncia la manca de traduccions i fa un elogi del català.

El Dietari: El Baró de Maldà

Llibre en què un cronista escriu (per dies) esdeveniments notables. Rafael d'Amat, autor de Calaix de sastre, descriu la vida de les ciutats i explica, per exemple, el dinar d'un casament.

Temes del Dietari

• Música, gastronomia.
• Excursions.
• La vida de l'aristocràcia.

Narrativa Popular: Rondalla i Llegenda

Subgèneres importants amb una gran tradició.

La Rondalla

Mostra els trets més definidors:

Temàtica

• Espai i temps indeterminats.
• Combina elements reals amb elements fantàstics.
• Protagonista amb conflicte, acaba bé.

Llenguatge

• Senzill, caràcter oral.
• Onomatopeies, diminutius...

Finalitat

• Públic infantil.
• Finalitat moralitzadora.

La Llegenda

Parteix d'un fet històric real, deformat i enriquit.

Poesia dels Segles XVII i XVIII

La poesia culta, adscrita al Renaixement i al Barroc, destaca per la seva varietat i riquesa.

Poesia Renaixentista

Gènere literari conreat del Renaixement. Destaca Pere Serafí i Joan Timoneda.

Temàtica i Formes

• Fets amorosos (idealització de la dona, insatisfacció amorosa).
• Natura (marc mític i simbòlic) i mites clàssics.
• Introducció del sonet: renovació formal, decasíl·labs, sense cesura, i del sonet (subjecte encara a la tradició medieval del sonet).
• Composició estròfica: senyera del Renaixement (1r Pere Serafí).

Poesia Amorosa d'Arrel Popular

Poetes aprofiten formes de literatura popular per elaborar composicions.

Tema

• Amor.

La Poesia Barroca

Temàtica de desengany i frustració, profunda crisi social, mort, pessimisme polític i la caricatura tràgicoburlesca.

Recursos

1. L'artificiositat.
2. Contrastos entre els conceptes vida-mort.
3. Ús de figures retòriques.

Poesia Barroca a Catalunya

Literatura catalana culta influïda pel Barroc castellà. La poesia de Francesc Fontanella mostra influències franceses i castellanes (romanços i sonets). Els dos vessants de l'estil barroc: el contrast bellesa i lletjor (vessant culta), i la vessant satírica i burlesca. Actitud pessimista i desengany. Poeta satíric: Francesc Vicent Garcia.

Poesia Popular

Gran vitalitat, contrasta amb la crisi de la literatura culta. El poble, monolingüe, va mantenir els subgèneres tradicionals i s'hi van afegir cançons de bandolers i de lladres de camí ral, que eren anònimes.

Temes

• Amor, feina, camps, casa, infantils, religió, històrics.

Recursos

• Versos curts i rima assonant.
• Lèxic senzill.
• Lligada a la música i al cant, oral.

Goigs

Cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants. Origen: Edat Mitjana. Versos heptasíl·labs.

Nadales

Composicions poètiques amb temes de celebracions i costums nadalencs. Es difonen per la cançó i la mètrica és variada.

Corrandes

Cançons curtes, versos heptasíl·labs, rima assonant, temàtica molt diversa.

Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral

Presenten diverses formes, com els romanços (versos heptasíl·labs, rima assonant), que és la més habitual.

Teatre dels Segles XVI, XVII i XVIII

Període que segueix els corrents barroc i neoclàssic, per mitjà de la comèdia i la tragèdia. El teatre barroc inclou la comèdia mitològica. Teatre molt diversificat en els temes (Francesc Fontanella). La seva obra mostra trets del teatre barroc.

Característiques

• Tema mitològic.
• Forma còmica.
• Frustració.

Recursos Formals

• Emprava el vers.
• Fa servir el romanç.
• Estil culte i elaborat.

Tragèdia Neoclàssica

Els gèneres són la poesia de to i temàtica bucòlics i pastoril, amb intenció moralitzant.

Joan Ramis

Sintetitza l'esperit del neoclassicisme i la Il·lustració.

Teatre Popular

Vessant religiós amb els cicles temàtics, continuació de formes medievals.

Teatre Religiós (Segles XVI-XVIII)

1. Cicle de Nadal.
2. Cicle de Pasqua (passió, mort i resurrecció de Jesús).
3. Cicle hagiogràfic i marià (vida de sants, Mare de Déu).
4. Cicle Bíblic (Antic i Nou Testament).

Teatre Profà

S'hi emfatitza l'entremès, amb personatges i escenes populars, i bon humor.

L'Entremès

Peça teatral, escrita en una varietat dialectal i col·loquial, per a públic pagès i menestral.

El Sainet

Gènere dramatúrgic popular i divertit, amb intercalació entre els actes, obra extensa.

La Renaixença

Moviment de recuperació de l'ús culte i literari del català, després de tres segles en què la producció literària culta havia estat escassa i de no gaire qualitat. La Renaixença va ser un ampli moviment de reivindicació de la personalitat nacional de Catalunya.

Objectius

• Retornar al català el prestigi social i literari.
• Recopilar la literatura i el folklore popular.

Influència del Romanticisme

El Romanticisme influeix en el desenvolupament que té la Renaixença en els seus autors.

El Romanticisme

Corrent ideològic, artístic i literari que va sorgir a Alemanya a finals del s. XVIII i començament del s. XIX. Valorava l'individu, el concepte de nació i els sentiments i la passió per sobre de la raó.

Els Sentiments Nacionalistes

Impulsats per la burgesia, ja que per a poder fer avançar els seus negocis necessitava eliminar les fronteres interiors i disposar de mercats més amplis.

Trets Generals del Romanticisme

Es va originar a Alemanya a la fi del s. XVIII i es va estendre ràpidament cap a Anglaterra. Exaltava la sensibilitat, el sentiment, la passió i sobretot el valor de l'individu o la nació. Aquest moviment va representar una revolució estètica, però no només s'ha d'entendre així, cal entendre'l com una sensibilitat que es manifesta a tota la societat occidental.

El Romanticisme a Catalunya

La difusió del setmanari El Europeo, difusor de la ideologia i la temàtica romàntiques, l'any 1823, es considera l'inici del romanticisme català. A Catalunya el romanticisme va seguir dues tendències:

1. Romanticisme conservador: culte a la història. Els models literaris són: Walter Scott, François-René de Chateaubriand. És la tendència que s'imposa entre els escriptors catalans: Joaquim Rubió i Ors, Antoni de Bofarull, Jacint Verdaguer...
2. Romanticisme liberal: En política defensa les idees revolucionàries i democràtiques. És antireligiós i exalta la llibertat artística. El màxim exponent d'aquest corrent és el poeta i polític Víctor Balaguer.

El Realisme i el Naturalisme

Context Històric i Cultural: Segona Meitat del s. XIX

La segona meitat del s. XIX és testimoni de la consolidació definitiva del capitalisme industrial i del desenvolupament de les grans ciutats, on se situen les fàbriques i els barris obrers. D'altra banda, la ciència i la tecnologia fan grans avenços i els descobriments són aplicats en la vida quotidiana.

La Recerca d'un Model de Llengua Literària

L'aparició de dues tendències: el català acadèmic i el català que ara es parla.

La Campanya Lingüística de l'Avenç

Aquesta polèmica sobre el model de llengua literària va fer veure la necessitat de normativitzar el català, dotar-lo d'unes normes que en regulessin tots els aspectes gramaticals.

Trets Generals del Realisme

Es manifesta arreu d'Europa durant el s. XIX i dominarà la creació literària entre 1840 i 1880. Es proposa reproduir amb el màxim d'objectivitat la realitat social i contemporània, i el gènere més apte per assolir aquest objectiu és la novel·la.

Trets Generals del Naturalisme

L'escriptor francès Emile Zola és considerat el creador del naturalisme literari basant-se en teories científiques i filosòfiques de l'època. Aquest corrent novel·lístic representa l'evolució i radicalització dels principis bàsics de la novel·la realista: la descripció de la realitat i l'objectivisme narratiu.

Poesia del Segle XIX

La poesia que es cultivà durant la Renaixença fou de caràcter romàntic. De fet, la poesia és el gènere més important de la literatura romàntica, ja que és el més apte per a la manifestació del jo.

Temàtica

• L'exaltació nacional: exalcen els valors nacionals de cada país.
• La reivindicació de la llengua catalana: els poetes catalans fan una crida per a la recuperació de la dignitat de la llengua.
• El paisatge: la natura i el paisatge català són un punt de referència constant per als poetes del s. XIX.
• La mitificació de la vida al camp: la societat rural és la dipositària de la tradició catalana.

La Poesia Popular de Tradició Oral

S'inspira en la poesia popular de tradició oral o de l'època medieval.

Els Subgèneres Poètics

• Romanç històric: l'interès dels romàntics per l'Edat Mitjana els dugué a recuperar tot de formes poètiques d'aquesta època.
• La cançó: és la valoració de la poesia popular, que considera la més autèntica i sincera, els duu a imitar les formes de la tradició oral.
• L'oda: és una composició de to elevat sobre assumptes importants i diversos que preocupen el poeta.

Jacint Verdaguer

Representa la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia. Trets principals de la poesia verdagueriana: varietat temàtica (religiosa, lírica...) i riquesa lingüística (sentits figurats, metàfores...).

Anàlisi de Canigó

• Personatges: n'hi ha d'històrics i de fantàstics.
• Forma: és un poema èpic o heroic. Verdaguer hi empra materials històrics per a cantar l'origen nacional de Catalunya.

Teatre del Segle XIX

La llibertat que cercava l'autor romàntic es va manifestar en els trets següents:

• Desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics.
• Barreja de la prosa i el vers.
• Rebuig de les tres unitats clàssiques.
• Major varietat de situacions i de personatges.

Drama Romàntic

Característiques

• Amor: tema més important, passió absoluta. És un amor que aspira a una realització perfecta i impossible.
• Heroi: personatge protagonista, un individu misteriós enfrontat a la societat.
• Capacitat emotiva: intriga i escenes truculentes, dinamisme de l'acció, passions exalçades dels personatges i escenografia impactant i aparatosa.

A Catalunya: drama romàntic escrit en llengua castellana. Drames de tema històric (Víctor Balaguer). Segona meitat del segle: drama històric en català.