L'Evolució de la Moneda Romana: Valor, Tipus i Economia Antiga

L'Evolució de la Moneda Romana: Del Bescanvi als Prestamistes

A les seves primeres èpoques, els romans utilitzaven en els tractes comercials el bescanvi o la permuta d’espècies, agafant com a terme comparatiu el cap de bestiar.

Els Inicis: Lingots de Bronze

El pas següent i el més transcendental en el món de l'economia va ser la utilització de lingots de bronze sense segellar, amb un pes no determinat i variable. Així doncs, el valor de cada lingot era el del seu metall. Aquests lingots rebien el nom d'aes rude o infectum.

Com que el seu pes no podia quantificar-se a primera vista, l'Estat va decidir que tots els lingots tinguessin un mateix pes, una mateixa forma i una marca, que normalment era la representació d'un animal (un bou, un xai o un porc). Aquests van rebre el nom d'aes signatum.

L'As: La Primera Unitat Monetària Romana

Així com ara la unitat monetària del nostre país és l'euro, en època romana va ser l'as. Existien lingots que equivalien a 2 asos, o a 3 asos, etc.

Al segle IV aC van aparèixer les primeres peces rodones de bronze d'un pes determinat. Tenien un diàmetre de 8 centímetres i, al revers, s'hi representava la proa d'una nau i, a l'anvers, el cap de Janus Bifront.

Monedes de Plata i Or: L'Expansió Comercial

Quan al segle III aC els romans es van situar com a grans comerciants de la Mediterrània, van imitar la fabricació de monedes gregues i van encunyar monedes de plata:

• El sexterci (equivalent a 2 asos)
• El denari (equivalent a 10 asos)

Aquestes monedes de plata portaven la imatge de Roma en una cara i la de Castor i Pòl·lux a l'altra.

D'entrada, als romans no els convencia encunyar monedes d'or, ja que consideraven l'or un metall corrupte i volien prevenir l'acumulació d'aquest metall en poques mans. Però en època de Juli Cèsar, es van començar a encunyar monedes d'aquest metall que van rebre el nom d'aureus, i que equivalien a 25 denaris.

El Valor de les Monedes i els Salaris

És lògic preguntar-se quin era el valor d'aquestes monedes, és a dir, què s'hi podia comprar. Però és molt difícil saber-ho, ja que aquest valor variava segons les èpoques. Així, per exemple, el valor de l'or ha variat al llarg del temps, i fins i tot ara, canvia en funció del lloc.

Així doncs, també és molt difícil quantificar el que cobraven els treballadors plebeus. El que sí se sap és que no hi havia un salari estipulat en funció del treball realitzat; per tant, era un tracte i una negociació personal entre patró i treballador.

Els Prestamistes Romans: Els Argentarii

Amb les transaccions econòmiques i l'aparició de les monedes, van sorgir també els prestamistes, que actuaven com a bancs. Aquests, anomenats argentarii, es dedicaven a:

• El canvi de monedes
• Els préstecs amb interessos
• Els dipòsits
• Les inversions

Sempre operaven amb documents comptables, registres de comptes i llibres de venciments per controlar millor totes les operacions.