Evolució de la Música Barroca: Polifonia, Òpera i Oratori Post-Trento

Primera Etapa: Música Post-Trento i Naixement de l'Òpera

Després del Concili de Trento, la polifonia es feia amb l'esquema de la cantinella, amb les següents veus:

• Soprano: melodia principal
• Contralt: veu d'acompanyament
• Tenor: veu d'acompanyament
• Baix: veu d'acompanyament

Al teatre, la polifonia vocal no era factible per a l'enteniment de l'obra.

Música Profana: L'Estil Recitatiu i l'Òpera

La música profana presentava diferents estils i formes. L'estil recitatiu cantat tenia l'objectiu d'entendre el context.

L'òpera és una forma musical externa que anirà evolucionant. És de temàtica històrica i heroica. La seva estructura inclou:

• Obertura: sèrie de simfonies instrumentals o cantades (o alternant).
• Actes (1-5): escenes dividides en:
  • Àries (estròfica, da capo, etc.), duos i trios, alternant amb el cor.
  • Trossos instrumentals (ritornello).
  • Intervencions del cor.
  • Recitatiu: s'encarrega de fer avançar l'acció, un cantant declamat. Dins de les escenes s'alternen àries i recitatius.

Música Religiosa: Cantata i Oratori

La cantata religiosa tenia una estructura semblant a l'òpera. L'òpera és escenificada; la cantata i l'oratori, no.

L'oratori es divideix en dos tipus:

• Oratori llatí-vulgar (Itàlia): amb dues escenes bíbliques de l'Antic i el Nou Testament.

Autors d'oratoris llatins destacats:

• Carissimi: Jephto i Jonan.

Segona Etapa: Difusió de l'Òpera i Formes Locals

Música Profana: L'Òpera s'Estén per Europa

L'òpera es difon pel món, amb Itàlia com a primera potència europea musicalment. L'obertura (també a Itàlia) podia ser de dos tipus:

• Italiana: ràpid-lent-ràpid.
• Francesa: lent-allegro-fugat-adagio.

Formes locals (alternant declamat i cantat):

• Anglaterra: Masque, com The Fairy Queen de Henry Purcell.
• Alemanya: Singspiel.
• Espanya: Sarsuela (Sebastián Durón, Antoni Lliteres).

Música Religiosa: Conservació i Noves Formes

La música religiosa era més conservada que la profana. L'estil antic feia contrapunt imitatiu, i el modern era cantinella i baix continu. Solia ser un cor spezzati (cors que es contesten entre ells) amb acompanyament d'orquestra.

Autors d'oratori llatí:

• Alessandro Scarlatti.
• Pergolesi: Stabat Mater (religiós no litúrgic).

Autors d'oratori vulgar:

• Benedetto Marcello.
• Johann Adolf Hasse.

Formes locals religioses del protestantisme:

• Coral (Alemanya).
• Cantata religiosa protestant (sobre poesia).
• Passió (relat de l'Evangeli).

Tercera Etapa: Consolidació de la Tonalitat i Grans Mestres

S'havia d'establir la tonalitat i les peces guanyen en expressivitat i es codifiquen. L'estil no canviava.

Compositors Destacats de l'Època Barroca

• Bach: Passió segons Sant Mateu, Passió segons Sant Joan, Missa en Si menor. Va compondre 224 cantates, 10 misses, 7 motets, 168 corals, 3 oratoris i 2 passions.
• Vivaldi: 40 òperes, parts de misses i ordinari (Kyrie i Gloria), i un oratori (Juditha Triumphans).
• Händel: 42 òperes, 30 oratoris, El Messies.