Evolució de la Música: Classicisme, Romanticisme i Nacionalisme

Música del Classicisme (Segle XVIII)

Característiques

• Època bàsicament enquadrada durant la segona meitat del segle XVIII.
• Es tracta d'una música delicada, brillant, alegre i plàstica.
• La melodia és molt regular, esdevé un element bàsic i adquireix gran importància.
• Podem parlar de compassos "perfectes".
• Els ritmes són més naturals i variats; es deixa el mecanicisme barroc.
• Les tonalitats són fàcils i simples (Major predomina sobre menor).
• Els compositors estan interessats en crear bellesa; tendeixen a expressar el món com una cosa bella.
• La norma és construir música com més simple millor.
• La música s'estén al gran públic.
• El Classicisme reflecteix l'home com a ésser harmònic i la humanitat com a societat perfecta i sense problemes.
• Interessa l'Art per l'Art. És una filosofia de perfecció, de tranquil·litat, d'ideal.

Formes Musicals

• Especialment Sonata i Simfonia.
• Com a típiques de l'època també Serenata, Casació i Divertimento.
• Els instruments solistes del concert clàssic són, especialment, el violí i el piano (encara que també pot ser qualsevol altre instrument).

Dues Escoles Simfòniques

• Austríaca (Mozart, Haydn)
• Mannheim (Stamitz, Cramer)

Autors Destacats

• Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 - Viena, 1791) >>> vegeu tema següent
• Franz Joseph Haydn (Rohrau, Àustria, 1732 – Viena, 1809)
  "Pare de la Simfonia" (en compongué 104); també anomenat "Papà Haydn".
  Fou nen cantaire a Viena i, després, músic de la família del príncep Esterházy.
  Fundà el quartet de cordes.
  Obres: Simfonies: El rellotge, London, Oxford, Els Adéus, La Sorpresa, El Miracle...
  Misses: Nelson, Theresian
  Oratoris: La Creació, Les Estacions, Les 7 paraules de Crist a la creu
• Giovanni Sanmartini (Milà, 1700-1775) (començà tocant l'oboè. Fou professor de Gluck i fou admirat i estudiat per Johann Christian Bach, Boccherini i Haydn): 77 Simfonies.
• Johann Christian Bach ("El Bach de Londres"): Simfonies.
  Karl Philipp Emanuel Bach: Simfonies amb dotze veus obligades.
• Luigi Boccherini (Lucca, 1743 – 1805): Minuet, Quintet aviar, Música nocturna als carrers de Madrid.
• Juan Crisóstomo Arriaga (Bilbao, 1806 – París, 1826): Simfonia en re menor, Quartets, òperes (Els esclaus feliços).
• Mateu Albéniz: Sonates.

Wolfgang Amadeus Mozart: Vida i Obra

Alguns Trets Biogràfics

• Compositor austríac (Salzburg, 1756 – Viena, 1791).
• Nen prodigi.
• Als 4 anys rep les primeres lliçons musicals del seu pare, Leopold.
• Als 6 anys compon el seu primer fragment musical, un minuet.
• Compositor prolífic. Durant els seus 35 anys de vida va compondre més de 800 obres.
• Allibera el músic de la seva posició supeditada a un noble.
• K (és la inicial de les obres del catàleg de Mozart, que fou sistematitzat per Ludwig Köchel).
• Entre les seves obres hi trobem: 24 òperes, 41 simfonies, 19 sonates per a piano, 19 misses, 13 serenates, 7 concerts per a violí i orquestra, 38 sonates per a violí i piano...

Cronologia

• 1756 – Wolfgang Amadeus Mozart neix a Salzburg el 27 de gener.
• 1760 – Rep les primeres lliçons del seu pare, Leopold.
• 1762-1767 – Improvisa petites peces al clavecí. Actua a les corts d'Alemanya i Àustria. També va a Brussel·les, París, Londres, Amsterdam, Ginebra i Zuric.
• 1763 – Crea sonates per a clavecí i per a violí.
• 1768 – Compon les òperes La Finta semplice i Bastien und Bastienne.
• 1769 – És nomenat Kontzertmeister de la cort de l'arquebisbe de Salzburg.
• 1770-1771 – Recorre Itàlia. Estrena l'òpera Mitrídates, rei de Ponto a Milà.
• 1772-1777 – Torna a la cort de Salzburg. Viatja a Mannheim.
• 1777 – Viatja a París.
• 1781 – Es trasllada a Viena.
• 1782 – Compon l'òpera El rapte del Serrall.
• 1782 – Es casa amb Constanze Weber.
• 1783 – Missa en do menor.
• 1785 – Augmenta la seva activitat i la seva fama. Quartets dedicats a Haydn.
• 1786 – Estrena l'òpera Les noces de Fígaro.
• 1787 – S'instal·la a Praga. Estrena l'òpera Don Giovanni. Petita Música nocturna.
• 1788 – En només tres setmanes compon les seves tres darreres simfonies: núm. 39, núm. 40 i núm. 41 Júpiter.
• 1790 – Estrena l'òpera Così fan tutte a Viena.
• 1791 – Estrena l'òpera La flauta màgica. Inicia la composició del Requiem.
• 1791 – Mor a Viena el 5 de desembre.

Obres Més Conegudes

• Instrumentals – 41 simfonies: núm. 40 en sol menor; núm. 41 Júpiter.
• Quartets.
• Concerts (per a violí, piano, trompa, clarinet): Concert per a clarinet i orquestra; 27 Concerts per a piano.
• Eine kleine Nachtmusik (= Petita música nocturna; Serenata nocturna).
• Vocals – Misses: Missa de la Coronació.
• Requiem.
• Òperes (les millors del s. XVIII): El rapte del Serrall; Les noces de Fígaro; Don Giovanni; La flauta màgica.

Ludwig van Beethoven: Pont entre Classicisme i Romanticisme

Alguns Trets Biogràfics

• Compositor alemany (Bonn, 1770 – Viena, 1827).
• Afectat per la sordesa als 27 anys. Això li va suposar un importantíssim drama intern i el va fer excèntric i de caràcter desagradable.
• Els seus inicis són dins el Classicisme, però la seva gran aportació és com a iniciador del romanticisme.
• Podem distingir tres èpoques dins la seva vida i obra:
  • 1a època (com a classicista; període d'influència de Mozart i Haydn): Obres per a piano. 1a simfonia.
  • 2a època (1802-1815; maduresa; romàntic): Obres fonamentals. 3a Simfonia, 5a, 6a, 7a simfonia. Concert Emperador (per a piano). Quartets de corda. Obertures Leonora, Coriolano.
  • 3a època (a partir de 1815; alliberament): Ja és totalment sord. Molt romàntic. 9a simfonia. Missa Solemnis.

Cronologia

• 1770 – Ludwig van Beethoven neix a Bonn el 16 de desembre.
• 1778 – Primer concert en públic, a Colònia.
• 1782 – És capaç de substituir a l'orgue el seu mestre, Christian Neefe.
• 1784 – Maximilian Franz el nomena organista de la seva capella.
• 1787 – Primera estada a Viena.
• 1791 – Es planteja estudiar amb Mozart, però aquest mor.
• 1792 – Es trasllada definitivament a Viena per estudiar amb Franz Joseph Haydn. També fou deixeble d'Antonio Salieri.
• 1795 – Ofereix el seu primer concert a Viena.
• 1796 – Fa tres llargs viatges a Berlín, Praga i Dresden. Es comencen a notar els primers símptomes de la pèrdua d'audició.
• 1802 – Escriu el Testament d'Heiligenstadt on expressa el seu pessimisme i la seva desesperació.
• 1805 – Augmenten les seves excentricitats.
• 1809 – Tres nobles de Viena li garanteixen els ingressos si no abandona aquesta ciutat.
• 1814 – Executa el darrer concert.
• 1818 – Totalment sord, utilitza "llibres de conversa" perquè la gent es comuniqui amb ell.
• 1822 – Dirigeix en públic per darrera vegada. Té problemes econòmics.
• 1827 – Mor a Viena el 26 de març.

Principals Obres

• 9 simfonies (núm. 3 Heroica, núm. 5 del Destí; núm. 6 Pastoral, núm. 9 Coral).
• 32 sonates per a piano (Patètica, Apassionata, Clar de Lluna).
• 5 Concerts per a piano i orquestra (núm. 5 Emperador).
• Fidelio (òpera); Leonora (obertura); Coriolano (obertura); Egmont.
• Missa Solemnis; Missa en Do.

Importància i Transcendència

• Esdevé el prototip de l'home romàntic.
• Converteix la música en el llenguatge per excel·lència de l'home romàntic.
• A través de la música expressa sentiments propis, al marge d'academicismes.
• Eleva la simfonia a la màxima categoria.
• Influeix poderosament en els seus successors.
• A partir d'ell el músic esdevé un artista lliure.

Música del Romanticisme (Segle XIX)

En general, primera meitat del segle XIX (segons els llocs, inici ±1815; fase final 1850-1880).

"La Música comença on acaben les paraules" (Richard Wagner).

Característiques

• Predomini de la música instrumental sobre la vocal.
• La música esdevé llenguatge de lliure expressió, de fantasia i sentiments propis.
• El pensament domina sobre la forma.
• Existeix molta unió entre música i poesia.
• La melodia segueix essent la base essencial.
• Senzillesa melòdica: això apropa la música al poble, la fa més popular.
• Rítmicament no és massa rica (excepte quan agafa elements del nacionalisme).
• S'exalta el to menor (símbol d'expressió).
• L'harmonia és molt rica; els canvis harmònics són molt complicats.
• Surten nous gèneres, en general petites peces, de poca extensió (vegeu Formes musicals).
• El piano és, per excel·lència, l'instrument del romanticisme; en segon lloc, el violí.
• El músic se sent lliure per compondre segons les seves necessitats expressives.

Formes Musicals (per a definicions, vegeu tema 4)

• Sonata
• Simfonia
• Poema simfònic
• Lied

Formes Breus:

• Nocturn: A l'època de Mozart tenia relació amb la serenata i el divertimento. Amb Chopin, agafa el sentit de composició tranquil·la i serena que evoca la nit.
• Impromptu: Bàsicament espontani, improvisat.
• Intermezzo: Peça breu per a piano, de ràpida interpretació i caràcter independent.
• Elegia: Composició d'estil trist i, fins i tot, plorós, que recorda moments passats o antigues glòries.
• Rapsòdia: Equival a la combinació de temes i aires de caràcter divers, sense massa relació, per aconseguir un resultat brillant i efectista. Liszt les va fer famoses.
• Balada: Composició poètica que expressa els sentiments de l'autor.
• Preludi: Forma pianística independent que expressa els ideals estètics de manera breu, lliure i expressiva.
• Barcarola: Evoca el moviment suau de l'aigua, de la barca o de la góndola.

Principals Autors (a més de Beethoven)

• Carl Maria von Weber (Alemanya, 1786 – Londres, 1826)
• Franz Schubert (Àustria, 1797 – 1828)
• Héctor Berlioz (França, 1803 – 1869)
• Felix Mendelssohn (Alemanya, 1809 – 1847)
• Frédéric Chopin (Polònia, 1810 – París, 1849)
• Robert Schumann (Alemanya, 1810 – 1856)
• Franz Liszt (Hongria, 1811 – Alemanya, 1886)
• Johannes Brahms (Alemanya, 1833 – Viena, 1897)

Principals Autors Romàntics (Continuació)

(A part de Beethoven, vegeu tema anterior)

Franz Schubert

• Vida paral·lela a Beethoven, però més jove i "en petit". Molt malaltís i amb problemes.
• És important la seva música per a piano (Moments musicals, Impromptus) i els lieder.
• 9 Simfonies; Simfonia núm. 8 en si menor Inacabada; Quintet op. 114 en la major La Truita; 650 Lieder (La bella molinera, Viatge d'hivern); Missa en si bemoll major.

Felix Mendelssohn

• Fill de família hebrea, molt culta i rica, convertida al protestantisme.
• Tocava piano i viola.
• Va fer redescobrir La Passió segons Sant Mateu de J.S. Bach.
• La seva música és serena i extrovertida, feliç i harmònica, com ell mateix.
• 5 Simfonies; Simfonia núm. 4 Italiana; Simfonia núm. 5 Escocesa; Elies (oratori); Obertura El somni d'una nit d'estiu; Cançons sense paraules (per a piano).
• És important tenir en compte la seva germana, **Fanny Cecília Mendelssohn** (Hamburg, 1805 – Berlín, 1847), també compositora i pianista. Va compondre més de 400 obres, especialment per a piano.

Frédéric Chopin

• És el més conegut dels compositors per a piano d'aquesta època.
• Als 8 anys ja donava concerts i als 10 ja componia.
• Juntament amb la novel·lista George Sand, passà uns mesos a Mallorca (novembre de 1838 a febrer de 1839), especialment a Valldemossa. Precisament a la Cartoixa, on va compondre la majoria dels seus 24 Preludis Op. 28, es pot veure la cel·la que habitaren i un dels pianos que utilitzà.
• La seva música, gairebé tota per a piano, és rica en matisos, tendra i nostàlgica.
• Valsos, masurques, poloneses, preludis, estudis, nocturns, La gota d'aigua.

Robert Schumann

• Tota la seva música és emotiva, íntima i meditativa.
• Una lesió a la mà va frustrar la seva carrera de pianista.
• A Leipzig, fundà i dirigí la revista Nova Gaceta Musical.
• Es casà amb la pianista Clara Wieck, que va donar a conèixer l'obra del seu espòs.
• És considerat un mestre del Lied.
• 4 Simfonies; Obres per a piano: Àlbum de la joventut, Escenes d'infants, Carnaval, Träumerei ("somni").

Johannes Brahms

• El seu pare tocava el contrabaix; ell rebé lliçons de piano des dels 7 anys.
• De caràcter bondadós, però solitari i poc sociable.
• Es considera la culminació del romanticisme establert per Beethoven.
• Requiem alemany, Danses hongareses, Obertura per a un festival acadèmic.

Héctor Berlioz

• D'estudiant, va tenir molts problemes amb el director del Conservatori, Cherubini.
• Treballà de crític musical per a la premsa.
• Va elaborar un tractat d'instrumentació orquestral.
• Simfonia fantàstica, La condemna de Faust, Requiem, Te Deum, La infància de Crist (oratori).

Franz Liszt

• Va ser un virtuós del piano; dels més grans pianistes de la història.
• Va ajudar, econòmicament i artísticament, molts músics.
• De caràcter molt mundà, la darrera part de la seva vida s'orientà a la religió.
• Rapsòdies hongareses, Anys de pelegrinatge, Vals Mefisto, Estudis de concert, Simfonia Faust, Poemes simfònics, Transcripcions.

Música del Nacionalisme (1850-1900)

Nacionalisme musical: Ressorgiment d'una sèrie de països que havien estat relativament al marge de la creació musical durant les èpoques anteriors. Bàsicament es dóna entre 1850 i 1900.

Característiques

• La recerca de l'essència del poble a través del folklore.
• Els principals temes d'inspiració són la dansa i la cançó popular.
• A cada nació, els compositors cerquen els aspectes més diferencials.
• Aquest moviment pot implicar un sentiment de rebel·lió política; en altres casos, un sentiment d'inferioritat del qual es vol sortir.
• És un tipus de música amb una especial riquesa melòdica i rítmica.

Escola Russa

L'estrena, el 1836, de l'obra La vida pel tsar, de Glinka, marca el naixement d'una música típicament russa.

• Alexander Borodin: El príncep Ígor (òpera); Dins les estepes de l'Àsia central (poema simfònic).
• Nikolai Rimski-Kórsakov: La gran Pasqua russa; Scheherazade.
• Modest Mússorgski: Borís Godunov (òpera); Una nit a la muntanya Pelada; Quadres d'una exposició.

Europa Central (Bohèmia, Txèquia)

• Bedřich Smetana: La meva pàtria; El Moldava.
• Antonín Dvořák: Danses eslaves; 9 simfonies (9a simfonia: Simfonia del Nou Món).

Escandinàvia

• Jean Sibelius: Finlàndia; 7 Simfonies.
• Edvard Grieg: Peer Gynt; Danses noruegues.

Gran Bretanya

• Edward Elgar: Variacions Enigma; Pompa i circumstància.

Espanya

• Isaac Albéniz: Ibèria.
• Enric Granados: Goyescas (òpera); Danses espanyoles.
• Manuel de Falla: La vida breve (òpera); Noches en los jardines de España; El amor brujo (ballet); El sombrero de tres picos (ballet); L'Atlàntida (cantata).
• Tomás Bretón: La verbena de la Paloma (sarsuela).
• Ruperto Chapí: La revoltosa (sarsuela).
• Joaquín Turina: Danses gitanes.

Estats Units

• George Gershwin: Porgy and Bess (òpera); Rhapsody in Blue; Un americà a París.

Hongria

• Zoltán Kodály: Háry János (òpera).
• Béla Bartók: Microcosmos; El castell de Barbablava (òpera).

Brasil

• Heitor Villa-Lobos: Bachianas brasileiras; Choros.