Evolució de la Música: Del Romanticisme al Jazz i Blues

El Romanticisme: Orígens i Impacte Cultural

Cap a finals del segle XVIII va començar a gestar-se a tot Europa, de forma gradual, un moviment, el Romanticisme, que va impregnar a poc a poc les esferes de la vida: la política (promovent la llibertat i la democràcia enfront de l'absolutisme), la cultura (substituint les creences neoclàssiques, sotmeses a la raó, per la predilecció per la fantasia i la imaginació) i, per descomptat, la literatura. Aquest moviment, que va començar a Anglaterra i Alemanya (on va ser impulsat especialment per una figura senyera, Goethe) i es va estendre després per França i altres països europeus, es va desenvolupar a Espanya tardíament. Alguns fets sociopolítics (el regnat de Ferran VII, principalment) van ser la causa de la seva tardança, però en la seva època de plenitud, en la dècada 1833-1844, una esplèndida generació d'escriptors va donar lloc a insignes creacions temàtiques amb unes constants tècniques i un llenguatge molt peculiar.

Conceptes Musicals Clau

El Leitmotiv: Un Element Compositiu Wagnerià

El leitmotiv és un terme encunyat per H. von Wolzogen per descriure el mètode fonamental de composició en les òperes posteriors de Wagner, és a dir, la representació de personatges, situacions i idees recurrents mitjançant motius musicals. Aquests "leitmotifs" no són melodies rígidament fixes, sinó que s'usen amb molta flexibilitat amb els canvis de ritme, altura de so, tempo, etc., d'acord amb les exigències d'una situació en particular. Les òperes posteriors de Wagner, com Tristan und Isolde, es basen en el concepte del drama musical com a forma d'art universal.

Evolució del Disseny Instrumental i la Direcció Orquestral al Segle XIX

El disseny instrumental durant les primeres dècades del segle XIX va millorar notablement. El desenvolupament de les trompes de vàlvules i de les trompetes de pistons va permetre a aquests instruments tocar escales cromàtiques completes i participar més activament de la trama orquestral. A més, la inclusió de la tuba va assegurar la presència d'un instrument de metall greu a l'orquestra. Hèctor Berlioz, compositor francès de la primera meitat del segle XIX, també va enriquir notablement el paper de l'orquestra i la seva extensió. Des de les seves primeres obres va fer ús del contrafagot. Seguint els passos de Berlioz, Richard Wagner va fer créixer l'aparell orquestral, fonamentalment la família dels metalls (4 trompetes, 4 trombons, tubes, 8 trompes) i de les percussions. D'altra banda, al segle XIX sorgeix la figura del director tal com el coneixem avui dia.

Innovacions en la Música del Segle XX

Les innovacions de la música del segle XX inclouen el serialisme i la música aleatòria. La música programàtica és aquella que respon a un argument (una imatge, la trama d'un llibre), mentre que la música pura o absoluta es basa només en el llenguatge musical i es val per si mateixa.

L'Òpera: De les Formes Establertes al Flux Continu

En l'òpera, es va tendir a relaxar, trencar o barrejar les formes establertes en el Barroc o el Classicisme. Aquest procés va arribar al seu clímax amb les òperes de Wagner, en les quals les àries, cors, recitatius i peces de conjunt són difícils de distingir. Per contra, es busca un flux continu de la música.

Gèneres Musicals Afroamericans i Moderns

Les Work Songs: Arrels del Blues

Les work songs, cantades pels esclaus, són conegudes arreu del món amb diferents noms. Als Estats Units, aquest tipus de cançons van ser un dels antecessors del blues; algunes cançons formaven part de l'herència nativa dels esclaus i eren cantades per a recordar el lloc d'on provenien, mentre que unes altres van ser imposades pels amos dels esclaus per a augmentar la moral dels mateixos i fins i tot per a fer-los treballar d'una forma rítmica.

Música Gospel: Espiritualitat i Tradició

La música gospel, música espiritual o música evangèlica, en la seva definició més restrictiva, és la música religiosa que va sorgir de les esglésies afroamericanes en el segle XVIII i que es va fer popular durant la dècada de 1930. Més generalment, sol incloure's també la música religiosa composta i cantada per cantants cristians del sud, independentment de la seva raça.

El Blues: Expressió de l'Ànima Afroamericana

El blues és un gènere musical vocal i instrumental, basat en la utilització de blue notes i d'un patró repetitiu, que sol seguir una estructura de dotze compassos. Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units, es va desenvolupar a través dels espirituals, cançons d'oració, cançons de treball, rimes angleses, balades escoceses i irlandeses narrades i crits de camp.

El Jazz: La Fusió de Rítmes i Instruments

El jazz és un gènere musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) cap al 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i plats).

El Ragtime: El Ritme Sincopat del Piano

El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra.