Evolució de la Música Occidental: De l'Antiga Grècia al Romanticisme

Evolució de la Música Occidental

Antiga Grècia

La música es va estudiar des del punt de vista científic i es va relacionar amb l'aritmètica, la geometria i l'astronomia. En aquella època hi havia la diferenciació entre els músics teòrics, que s'ocupaven de buscar relacions matemàtiques entre els moviments dels astres i les notes musicals, i els músics pràctics (cantants i instrumentistes), que es consideraven menys importants ja que es pensava que la seva funció només era entretenir a la gent.

Edat Mitjana

En aquesta època trobem diversos tipus de músics:

• Músics eclesiàstics: Compositors de música religiosa i grans entesos.
• Trobadors: Persones de classe social alta que escrivien cançons amb temàtica cortesana.
• Joglars: Dedicats principalment a la interpretació musical, entretenien a la noblesa i al poble amb els seus cants, danses i malabars.

Renaixement

Pren importància la figura del mecenes, un personatge benestant interessat per la cultura i l'art que encarrega obres als artistes que té sota la seva protecció.

Barroc

La música es va crear a instàncies del mecenes, que imposava als artistes els seus gustos i requeriments. Hi havia audicions privades als salons de la cort o cerimònies religioses.

Classicisme

Es va produir un canvi de mentalitat important. Un mecenes podia demanar a un compositor que compongués música religiosa, però si aquest (com en el cas de Mozart) volia compondre altres estils, podia decidir abandonar el seu mecenes. La societat no estava preparada per acceptar la figura d'un artista que treballava lliurement, per això Mozart va tenir problemes econòmics tota la vida. En aquesta època van començar els concerts públics.

Romanticisme

Beethoven va viure circumstàncies diferents: les seves obres sempre van ser reconegudes i va tenir suport econòmic d'un grup de persones influents que li pagaven perquè compongués el que ell volia. Actuaven com a mecenes però sense exigir.