Evolució de la Narrativa: De l'Èpica a la Novel·la Moderna
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Orígens de la Narrativa: De l'Èpica a la Gesta
Els orígens de la narrativa es troben en l'epopeia i la poesia èpica, amb figures com Homer i els seus mites, que narraven esdeveniments èpics. Més tard, en el període feudal, sorgeix el gènere de la cançó de gesta, que exalta les proeses i la valentia d'un cavaller, descrivint-ne l'arnès.
El Romanç Medieval i la Novel·la Cavalleresca
Destinat a un públic culte, el romanç (o roman) recull les vivències socials d'un univers elegant, construït entorn de la figura idealitzada del cavaller. Aquest gènere no és aliè a la màgia i la fantasia, amb personatges com Merlí i Morgana.
De la simbiosi fantàstica d'elements cristians i mites cèltics sorgeix la novel·la de cavalleries o novel·la artúrica, que va gaudir d'un èxit assegurat fins ben entrat el segle XVII. Exemples destacats inclouen Tristany i Isolda, Lancelot i el cicle del Graal.
El Romanç en Prosa i les Narracions Moralitzadores
El romanç, entès com a primera narració en prosa d'àmbit urbà, presenta un protagonista burgès. Els objectius moralitzadors de l'època troben projecció en la reaparició de la faula, una narració en vers, i en els bestiaris i apòlegs.
Consolidació de la Novel·la al Segle XIV
A la segona meitat del segle XIV, la narració breu en prosa, basada en la realitat, es consolida de la mà de Giovanni Boccaccio.
La Novel·la Cavalleresca i el Renaixement
La novel·la cavalleresca troba en Tirant lo Blanc un èxit primerenc en l'edició europea.
El Renaixement potencia el conreu de la narració llarga, la novel·la, i del relat breu, el conte. La novel·la s'enriqueix temàticament i es diversifica, donant lloc a gèneres com la novel·la picaresca, la novel·la pastoral i la novel·la bizantina, entre d'altres.
Les Bases de la Novel·la Moderna: Cervantes
Miguel de Cervantes consagra i posa les bases per a la novel·la moderna amb la seva obra mestra El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha.
La Narrativa als Segles XIX i XX
El Segle XIX: L'Era de la Novel·la Burgesa
El segle XIX, segle de la burgesia, és un moment fonamental per a la novel·la. Mentrestant, la narració en vers, amb menys empenta, es refugia en la balada i en la construcció de poemes èpics medievalitzants.
Romanticisme i Realisme: La Gran Novel·la Social
El Romanticisme replanteja el gènere amb la creació de la novel·la històrica (com Ivanhoe, de Walter Scott) i la novel·la social (com Els miserables, de Victor Hugo). Aquests corrents convergeixen en la gran novel·la realista, dissenyada per Charles Dickens i Honoré de Balzac, i orientada a construir un retaule dens i detallat de la ciutat industrial. Un narrador omniscient i ambiciós registra el món de les fàbriques i la societat de l'època.
La Novel·la Psicològica i el Monòleg Interior
A partir dels anys vint del segle XX, les modalitats narratives es redissenyen en un model nou: la novel·la psicològica. Aquesta s'endinsa a l'interior de la persona i constata el pas del temps des de la memòria (com a A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust). Es desenvolupa el monòleg interior, que obre una perspectiva inèdita en la narrativa.