Evolució de la normativa d'autonomia i discapacitat

Fites evolutives de l'autonomia personal i social

Si analitzem evolutivament la trajectòria pel fonament de l’autonomia personal i social de les persones amb discapacitat i dependència al nostre país, haurem de partir en primera instància de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids (LISMI).

La LISMI va ser una llei aprovada per unanimitat al Parlament espanyol i es va caracteritzar per abordar totes les problemàtiques socials de les persones amb discapacitat en l’àmbit de salut, de rehabilitació, d’educació, de treball, de serveis socials i de barreres arquitectòniques, entre moltes d’altres. Aquesta llei es va caracteritzar per introduir els cinc grans principis d’igualtat, de no-discriminació, d’integració social, de normalització i de participació d’aquests col·lectius dins de la nostra societat, sobretot gràcies a la constància i a l’esforç constant que va desenvolupar el col·lectiu de persones amb discapacitat.

De la LISMI a la LIONDAU

Gràcies a la LISMI i a les diverses reivindicacions dels col·lectius de discapacitats, al desembre de l’any 2003 es va establir una nova llei que renaixeria dels fonaments de la LISMI. Es tracta de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, de no-discriminació i d’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU), que va establir i definir els termes com:

• Vida independent
• Normalització
• Accessibilitat universal
• Disseny per a tots/es
• Transversalitat
• Igualtat d’oportunitats

Aquesta normativa va donar la possibilitat de canviar molts plantejaments sobre la prestació i serveis que es donaven fins a l’actualitat a aquests col·lectius.

Marc internacional i normativa catalana

El 13 de desembre de 2006, la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides va establir un canvi en la percepció social del terme discapacitat, prioritzant l’oportunitat d’aquests col·lectius a viure la seva vida de la manera més autònoma possible. A partir d’aquesta convenció es va començar a treballar sobre l’eliminació de les barreres en la participació i l’exercici dels seus drets i es va lluitar per garantir la promoció de la seva independència en l’àmbit físic, mental, social i professional.

Actualment, la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya és l’encarregada d’establir les condicions perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i la comunicació siguin accessibles.