Evolució i Organismes de la Unió Europea

Cronologia de la Unió Europea

1951-1957: Els sis països fundadors van ser França, la República Federal d'Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. El 1957 es signen els Tractats de Roma, que donen lloc a la creació de dues organitzacions fonamentals per a la construcció europea:

• La CEE (Comunitat Econòmica Europea) que instaurava una política comuna agrícola i de transport, i pretenia coordinar les polítiques econòmiques i socials.
• La CEEA (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica) que pretenia desenvolupar la investigació i la indústria nuclear amb fins pacífics, i crear un mercat comú de combustibles nuclears.

Els Tractats de Roma estableixen com a objectiu prioritari la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis, i capital per tot el territori dels estats membres. La CECA, la CEE i l'Euratom van constituir les Comunitats Europees i van acabar integrant les seves institucions.

1973: La Comunitat es va estendre cap al nord, amb l'entrada de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.

1981-1986: Es va ampliar pel sud amb la incorporació de Grècia, Portugal i Espanya (1986).

1992: El Tractat de Maastricht va crear la Unió Europea i en va establir els tres pilars bàsics que, per primera vegada, sobrepassaven els objectius econòmics:

• El pilar central o pilar comunitari estava integrat per les Comunitats Europees. Incloïa els assumptes en què els estats cedien sobirania en favor de la Unió i incorporava com a principal novetat la idea d'aconseguir una unió econòmica i monetària.
• Els altres dos pilars extracomunitaris incloïen els temes en què els estats només es comprometien a cooperar: la Política exterior i de Seguretat Comuna i els Assumptes de Justícia i d'interior.

Els tractats següents han afegit modificacions al Tractat de la Unió Europea, sense substituir-los. Quan el Tractat de Maastricht dóna pas a la UE, aquesta es marca com a objectiu la formació definitiva d'una unió econòmica i monetària (UEM), aconseguida amb la creació del Banc Central Europeu (1999). Per tal de realitzar la transició cap a l'euro es van establir uns criteris de convergència:

1. Taxa d'inflació: no podia superar en 1,5 punts (%) la mitjana de les taxes dels tres països de la UE amb inflació més baixa.
2. Tipus d'interès a llarg termini: no podien superar en més de dos punts (%) la mitjana de les taxes dels tres països de la UE amb inflació més baixa.
3. Dèficit pressupostari: no podia superar el 3% del PIB.
4. Deute Públic: no podia excedir el 60% del PIB.
5. Tipus de canvi: calia haver estat sense tensions importants i dins dels marges de fluctuació del sistema monetari europeu, almenys durant 2 anys abans de l'examen d'entrada a la tercera etapa de la UEM.

Es va dur a terme també la Unió monetària que duia a la integració de les diverses monedes dels Estats membres amb la finalitat de crear una moneda única. Aquesta moneda única té com a objectiu una sola moneda, forta pels seus membres i enfronts tercers països, i una política econòmica comuna que impliqui l'existència d'un banc central europeu, uns pressupostos equilibrats dels seus membres... La moneda oficial de la Unió Europea és l'euro que va substituir l'ECU.

1995: Hi van entrar Suècia, Finlàndia i Àustria.

2004: S'incorporen Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta.

2007: S'hi van incorporar Romania i Bulgària. El Tractat de Lisboa aquest any va reformar el Tractat de la Unió Europea i això va provocar millores.

2013: S'incorpora finalment Croàcia.

Institucions de la Unió Europea

Les Institucions de la Unió Europea (UE) són els organismes polítics i institucions en els quals els estats membres deleguen part dels seus poders i sobirania:

• Consell Europeu: representa els estats membres. Constituït pels 28 caps d'Estat o de govern dels països membres i pel president de la Comissió Europea. Els ministres d'afers exteriors i un membre de la Comissió els hi donen assistència. S'encarrega de definir les orientacions polítiques i les prioritats generals de la UE. No té competències legislatives.
• Consell de la Unió Europea: abans s'anomenava Consell de Ministres. Representa als governs dels estats membres. Format per un ministre de cada estat membre que varia segons el tema tractat. La presidència canvia cada sis mesos. Té varies funcions:
  • Aprova la legislació de la UE conjuntament amb el Parlament a proposta de la Comissió Europea.
  • Coordina les diverses polítiques econòmiques dels països de la UE.
  • Signa acords entre la UE i altres països.
  • Aprova el pressupost anual.
  • Desenvolupa la política exterior i de defensa.
  • Coordina la cooperació entre els tribunals i les policies dels països membres.
• Comissió Europea: formada per 28 comissaris, un per cada país membre i presidida actualment per Jean Claude Junker. Poder executiu. Representa i defensa els interessos del conjunt de la UE i supervisa i aplica les polítiques comunitàries:
  • Proposa noves legislacions al Parlament i al Consell.
  • Gestiona el pressupost de la UE i assigna fons per desenvolupar polítiques concretes.
  • Fa complir la legislació de la UE, juntament amb el Tribunal de Justícia.
  • Representa a la UE en l'escena internacional, negociant acords amb altres països.
• Tribunal de Justícia: format per un jutge de cada país membre, renovat cada cinc anys. Garanteix el compliment de la legislació comunitària. Aten als ciutadans i les institucions que hi recorren.
• Tribunal de Comptes: format per un membre de cada país de la UE (renovació cada sis anys). Controla el correcte finançament de les activitats, l'execució correcta del pressupost i fa auditories.
• Comitè Econòmic i Social: és un òrgan consultiu. Representa a la societat civil (sindicats, empresaris i consumidors). Format per 353 membres que representen als grups d'interès econòmic i social de tota Europa.
• Comitè de les Regions: és un òrgan consultiu. Representa a les autoritats regionals i locals. Format per 353 membres que representen als països de la unió.
• Banc Europeu d'Inversions: és un òrgan financer. Fa préstecs a llarg termini per a projectes d'inversió de capital (no dóna subvencions).
• Fons Europeu d'Inversions: és un òrgan financer. Ajuda a les petites empreses.
• Banc Central Europeu: és un òrgan financer. Responsable de la política monetària europea. Té la seu a Frankfurt (Alemanya), gestiona l'euro, la moneda única de la UE, i preserva l'estabilitat dels preus de l'eurozona. És també responsable de fixar les grans línies econòmiques i executar la política econòmica i monetària de la UE.
• Defensor del Poble Europeu: actua com a intermediari entre el ciutadà i les institucions comunitàries. Pot rebre denúncies de ciutadans de qualsevol país membre o de residents (amb domicili legal).