Evolució de la Població Espanyola: Anàlisi Demogràfica i Transició

Conceptes Fonamentals de la Demografia

La demografia estudia la població des d'un punt de vista quantitatiu, és a dir, aplicant mètodes estadístics. La geografia de la població estudia la població des d'un punt de vista espacial, utilitzant tècniques estadístiques i anàlisis demogràfiques aplicades a un territori. Ambdues són ciències que es complementen, i la demografia es pot considerar una ciència auxiliar de la geografia.

Fonts de Dades Demogràfiques a Espanya

Per a l'estudi de la població, s'utilitzen diverses fonts oficials:

• Cens de la Població:

  Recompte individualitzat de la població d'un país en un moment determinat. El cens no només recull dades demogràfiques, sinó també dades econòmiques i socials, com ara: nombre d'habitants, sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, idioma, nivell d'instrucció, característiques econòmiques, habitatge, etc.

• Padró Municipal:

  Registre veïnal d'un terme municipal. Recull també dades demogràfiques i econòmiques de la població. És un document que s'actualitza cada any, amb un recompte general cada 5 anys. Els responsables són els ajuntaments.

• Registre Civil:

  Anotacions dels naixements, defuncions i matrimonis d'obligat compliment. L'INE (Institut Nacional d'Estadística) utilitza les seves dades per realitzar part de les seves estadístiques.

• Registre Parroquial:

  Registres que funcionen des de 1563 i recullen els esdeveniments ocorreguts en una parròquia (baptismes, casaments, enterraments). És molt útil per a estudis històrics de la població. Actualment, en no ser obligatoris, no recullen la totalitat dels fenòmens demogràfics.

Tipus de Població en Estudis Censals

• Població de Fet:

  És la suma dels residents presents i els transeünts en el moment censal. Representa la població que es troba físicament al lloc en el moment del cens. Població de fet = Residents presents + transeünts.

• Població de Dret:

  És la suma dels residents presents i absents en el moment censal. Representa la població inscrita al padró d'un lloc, encara que temporalment no hi resideixi. Població de dret = Residents presents + residents absents.

• Transeünts:

  Persona que està de pas per un lloc en el moment de fer un recompte.

La Teoria de la Transició Demogràfica a Espanya

Règim Demogràfic Antic (Fins s. XVIII-XIX)

Aquest règim abastaria fins a finals del segle XVIII i principis del XIX, segons les àrees geogràfiques. Es caracteritza per:

• Creixement moderat de la població.
• Natalitat molt elevada.
• Etapes de mortalitat extraordinària contínues (guerres, epidèmies, fams) i mortalitat ordinària elevada.
• Mortalitats importants al segle XVI (pesta bubònica) i al segle XVII (verola i febre groga).

Les altes taxes de natalitat eren anul·lades per l'elevada mortalitat catastròfica, de manera que el creixement estava estancat. El creixement durant aquesta època va ser des dels 7,7 milions a finals del segle XV als 8,5 a finals del segle XVI i els 7,5 a principis del segle XVIII.

La Transició Demogràfica Espanyola (s. XVIII-XX)

A partir del segon terç del segle XVIII s'inicia un canvi de tendència, que s'accentuarà a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les seves característiques principals són:

• Es produeixen certs desfasaments en l'evolució de la població a causa dels moviments migratoris exteriors.
• Declivi de les grans epidèmies i la fam. Millora en la medicina i l'asèpsia, amb una ràpida caiguda de la mortalitat general i una lleugera reducció de la mortalitat infantil.
• Manteniment d'altes taxes de natalitat.
• Creixement elevat de 6,5 milions d'habitants entre 1825 i 1900.
• El retard espanyol va fer que el creixement, tot i ser important, fos menys destacat que l'europeu, sent castigat per diverses crisis de subsistència i episodis de còlera (1853, 1856 i 1885).
• El baix nivell higienicosanitari de la majoria de regions espanyoles va fer que el control de la mortalitat ordinària, i especialment de la infantil, no fos més significatiu.

Règim Demogràfic Modern (Des de s. XX)

A partir de principis del segle XX, es produeix un canvi en l'evolució demogràfica, amb les següents característiques:

• Evolució demogràfica similar a la dels països del sud d'Europa, una mica endarrerida respecte als de l'Europa desenvolupada del nord i l'oest.
• Les millores higienicosanitàries permeten la gairebé desaparició de la mortalitat catastròfica i la reducció de la mortalitat ordinària i infantil.
• Baixada de les taxes de natalitat.
• Creixement constant de la població, interromput per l'epidèmia de grip de 1918 (grip espanyola) i la Guerra Civil (1936-39).
• Creixement lleugerament inferior al 0,88% anual entre 1900 i 2000. En aquest període s'ha més que doblat la població (de 18 milions el 1900 als 40,5 milions el 2000 o els 44 milions el 2005).
• Creixement superior a l'1% anual en les dècades dels anys 20 i els anys 70.
• El creixement s'ha moderat pels saldos migratoris negatius.