Evolució de les poblacions: Teories i mecanismes

3. El que evoluciona són les poblacions i no els individus. Els individus moren amb el mateix genotip amb què van néixer, mentre que les poblacions perduren i van canviant a mesura que canvien les seves freqüències gèniques.

4. Els factors que fan variar les freqüències d'una població són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica.

5. Perquè una població arribi a generar una espècie diferent ha d'estar aïllada de les altres poblacions.

El fons genètic d'una població pot variar per l'aportació o substracció d'al·lels deguda a les migracions. Aquesta variació rep el nom de flux genètic.
El flux genètic depèn de:

• Nº de migrants respecte als residents
• Diferència de les freqüències que un al·lel presenta en les dues poblacions

La deriva genètica és el canvi de les freqüències gèniques que es dóna quan el nº d'individus reproductors, i per tant, de gàmetes, que contribueixen a formar la generació següent resulta inferior al que és imprescindible perquè aquestes freqüències gèniques hi estiguin representades.

Aquests salts representen la desaparició brusca de les espècies preexistents i l'aparició sobtada de les espècies següents, no s'expliquen pel model del gradualisme, ni sempre es pot explicar dient que el registre fòssil és incomplet pel procés de fossilització.

Els paleontòlegs N. Eldredge i S.J. Gould van exposar la teoria de l'equilibri puntuat (1972).

Una situació que dóna lloc a la deriva genètica és la separació d'uns quants individus que donen lloc a una població:

• Efecte coll d'ampolla
• Efecte fundador

• Proposada pel japonès M. Kimura (1968)
• Segons aquesta teoria, la majoria de les mutacions moleculars no són ni beneficioses ni perjudicials, és a dir, són neutres, per la qual cosa la selecció natural no les afecta.

L'evolució de les proteïnes i del DNA dependria més de l'atzar que no pas de la selecció natural.

Aquest tipus d'evolució és fàcilment interpretat pel neodarwinisme seguint l'anomenat model del gradualisme filètic:

• Totes les espècies successives formen una sola línia evolutiva a partir d'una espècie ancestral.
• La transformació és lenta i continuada.
• La transformació es produeix en tota la població.

En canvi, en molts llocs s'observa que després d'unes formes fossilitzades en segueixen d'altres completament diferents, sense que apareguin formes intermèdies.