Evolució de la Pobresa i l'Acció Social: Edat Mitjana a Revolució Industrial

Estructura Social i Concepció de la Pobresa Medieval

L'estructura social al període medieval estava dividida en estaments, creats a partir del feudalisme, i dels quals n'era molt difícil el moviment entre ells. Des de l'època feudal, els rics dominaven per sobre dels pobres, tenint així un control total sobre una gran part de la població.

El fet de ser pobre era una característica innata. Si naixies en una família pobra, havies de ser de condició pobra per tota la vida. És per això que es creava una espècie de dependència de la classe alta. Els pobres eren els resignats que treballaven pels més rics a canvi d'un salari mínim que els permetia sobreviure.

Parlem d'una producció de subsistència, ja que només es produïa el que es necessitava. El problema venia a l'hora de repartir els béns produïts, ja que els rics s'emportaven la major part sense haver fet res i els pobres el que els sobrava.

L'únic estament que donava recursos i ajudes als pobres era l'Església. Així doncs, els pobres podien rebre almoines i caritat, un sistema assistencial que va idear el clergat. L'inconvenient d'aquest és que creava molta més dependència envers els rics per part dels pobres, ja que els veien com l'única salvació possible dins de la vida cristiana.

Impacte dels Canvis Econòmics en l'Acció Social Medieval

Els canvis econòmics de la societat medieval van ser els següents:

• L'Economia Agrària: Era la base de l'economia a l'època medieval. Posseir terres era el que feia rics als homes. La millora del clima i els avanços tecnològics van facilitar la feina agrària.
• El Comerç: Com que la producció agrària va augmentar, va permetre l'augment de la població, que al mateix temps demanava més productes agraris i altres coses necessàries. Així es va anar recuperant el comerç. Hi havia un comerç a llarga distància i un comerç a curta distància. A part del comerç local, es produïen importants intercanvis necessaris per a l'home medieval: la sal per a la conservació dels aliments (comprada a les mines alemanyes), les espècies de l'Orient, els vins del Rin, les pells d'Europa de l'Est, la llana d'Anglaterra o Espanya, etc. Un exemple de comerç a llarga distància és la compra de claus, molt barats a l'Índia i venuts més cars a Europa, és a dir, el comerç a llarga distància proporcionava grans beneficis.
• Els Treballadors de les Ciutats: Se solien agrupar en gremis segons l'ocupació que tenien, i s'ajudaven entre ells. Alguns dels oficis artesans eren: sabaters, sastres, ferrers, fusters, carnissers, flequers, etc.

Tot i els canvis positius, es van produir moltes migracions a la recerca de millors condicions de vida i llocs de treball per poder sobreviure.

A causa de les classes socials i la desigualtat que hi havia entre elles, es van provocar situacions de misèria absoluta que van acabar generant epidèmies. I, d'altra banda, aquesta desigualtat també va comportar revoltes socials per unes millors condicions.

Estigmatització de la Pobresa: Segles XVI i XVII

Entre els segles XVI i XVII hi va haver grans transformacions socials (del feudalisme al capitalisme), que afavorien l'estigmatització social.

La gent estava totalment desesperada, ja que la riquesa es va concentrar només en les classes més benestants i es van crear molts conflictes. Així va néixer el proletariat, exclòs i immers en la mendicitat i, de vegades, en la criminalitat per poder sobreviure. La pobresa, el bandolerisme i la rebel·lió social anaven cada vegada més units.

Les classes benestants van començar a agafar un tipus de "por" als pobres i va desaparèixer tot caràcter "sagrat" del pobre (la caritat). Les revoltes socials eren constants i el fet que el proletariat s'anés radicalitzant cada vegada més atemoria els rics.

A més a més, hi va haver transformacions socioculturals, com l'humanisme i el protestantisme, que exaltaven el treball i el desig de poder, trencant amb la mentalitat feudal de produir per a la subsistència i afavorint l'individualisme.

Revolució Industrial i Nova Acció Social

Ens trobem en una època en la qual abunden l'atur, els salaris baixos, la pujada de preus, molta desnutrició, falta d'higiene que provoca malalties i morts, etc., i en la qual ningú no ofereix cap recurs per solucionar l'explotació infantil. Per tant, la pobresa es vincula amb el proletariat industrial.

Fins que es crea el Moviment Obrer, que el que pretén és acabar amb totes aquestes desigualtats, demanant salaris més alts, millors condicions a les fàbriques, sistemes de protecció social, etc.

D'altra banda, es crea el "bon proletari", que tenia un sistema moralitzador amb possibilitat d'èxit.

Malgrat tot, les reformes eren limitades i el desenvolupament del dret social és progressiu, i continua havent-hi una necessitat de canvi.