L'Evolució Poètica de Miquel Martí i Pol: De l'Existencialisme a la Serenitat

Dels plantejaments existencialistes al realisme històric

L'inici de l'obra poètica de Martí i Pol presenta unes característiques pròpies de l'existencialisme. El poeta realitza una introspecció personal i es planteja interrogants sobre el seu ésser i el seu destí. És una etapa en la qual afirma el seu "jo", la seva pròpia identitat, diferent d'un "vosaltres".

Però aquest procés li produeix sorpresa, desconcert i angoixa, mentre que el "vosaltres" li produeix admiració. Aquesta etapa acaba amb una crisi que té un efecte clar: l'obertura a la realitat del seu entorn.

Neixen poemes com El poble de la fàbrica, i així Martí i Pol entra en el realisme històric. Escriu poemes en què reflecteix el món de la gent amb qui conviu, i els protagonistes d'aquests poemes són els obrers que van a la feina cada dia. Aquesta poesia s'expressa a través d'un llenguatge directe i assequible, però Martí i Pol fa ús del lèxic i la recurrència de metàfores i imatges simples per a mantenir el valor poètic.

De l'enclaustrament a una nova obertura

Els efectes de l'esclerosi múltiple que Martí i Pol contrau el 1970 es fan presents a partir dels Vint-i-set poemes en tres temps. A partir d'aquest moment i fins al 1975, la seva poesia s'interioritza: ara s'imposen la solitud i l'angoixa. El poeta descriu un món reduït i tancat. Els sentits, com la vista i el tacte, adquireixen una gran importància.

A Quadern de vacances, Martí i Pol revela ja l'inici de la superació de l'estat anterior. Ara el poeta aposta clarament pel futur, amb optimisme i ganes de viure. Són tres vies principals:

• La fe en el futur
• L'erotisme
• La reflexió cívica

Ara la poesia és entesa com un procés de coneixement interior per part del poeta.

De la serenitat al desconcert

La poesia de Martí i Pol traspua una innegable sensació de serenitat, present en textos com els del Primer llibre de Bloomsbury. Es tracta d'una serenor feta de saviesa de viure, d'experiència, i aquest procés s'associa a una progressiva manifestació del valor absolut de l'amor.

Els llibres que publica als anys noranta presenten un nou tombant, definit pel desconcert, el desencís i la inseguretat. Es tracta de sensacions personals i íntimes.

Aquesta sensació de desconcert no és només personal. S'origina també de la reflexió sobre la vida col·lectiva. I aquí el desencís de Martí i Pol esdevé crític, de nou, lluny d'abandonar-se a la resignació o a la passivitat.