Evolució política del franquisme (1959-1969)

Entre 1959 i 1972 el creixement econòmic va ser molt important. A més, el règim va protagonitzar una certa obertura (premsa). Però continuà sent una dictadura que no permetia el normal desenvolupament de les llibertats bàsiques i que reprimia amb duresa qualsevol tipus d'oposició. Finalment, després de molts dubtes, l'any 1969 el dictador va nomenar el príncep Joan Carles de Borbó successor seu a títol de rei. Entre 1973 i 1975 el franquisme va viure una situació de descomposició progressiva, tant per la decrepitud del dictador com per la consolidació de les forces d'oposició polítiques, sindicals i socials.

L'any 1962 un polític jove, el catedràtic Manuel Fraga Iribarne, va ser nomenat ministre d'Informació i Turisme. L'activitat que va protagonitzar a favor dels interessos turístics, aleshores en ple desenvolupament, amb la inauguració de nombrosos paradors de turisme i altres establiments i infraestructures. Però, a més d'aquesta activitat, Fraga era el responsable de la informació i per tant, de la censura, que fins aleshores havia estat omnipresent. Fraga impulsà una moderada liberalització de la informació periodística i, finalment, després d'una llarga gestació, l'any 1966 el govern aprovà la Llei de premsa, un dels textos legals més importants i transcendentals del franquisme. Aquesta llei suprimia la censura prèvia que fins a aquell moment s'havia imposat a tota la premsa. Això no vol dir, però, que el règim concedís la plena llibertat de premsa; simplement, s'iniciava un període de més tolerància sempre que no s'ataquessin els principis bàsics del règim. De tota manera els periodistes tenien un marge més ampli de maniobra i podien dir mitges veritats. A partir d'aquell moment, a més, van aparèixer nous periòdics.

A més, el règim franquista donà a conèixer un nou text fonamental: la Llei orgànica de l'Estat. Després de ser aprovada per les Corts, aquesta llei fou sotmesa a un referèndum (1966); la votació, feta sense cap garantia democràtica, l'aprovà per àmplia majoria. La nova llei contenia algunes novetats importants. En destaquem dues:

1) Se separaven les funcions de cap d'estat i de cap de govern; aquest càrrec havia de ser designat a partir d'una terna proposada pel Consell del Regne.

2) D'altra banda, aquesta llei preveia que en la representació a Corts hi hauria 108 procuradors familiars -el terç familiar-, a raó de 2 per província.

Naturalment, la llei electoral aprovada poc temps després imposava unes condicions molt estrictes per a la presentació de candidatures a fi d'evitar que poguessin presentar-se a les eleccions i resultar elegits candidats opositors al règim.

El franquisme: conjunt de grups diferents = families (coincidien en allò fonamental). Inicialment, aquests grups eren dretans que havien combatut la República. Així, cap als anys seixanta els falangistes van perdre poder polític. Ja no es parlava de Falange, sinó de Movimiento Nacional.

Tecnòcrates: eren uns professionals ben preparats, procedents de l'Opus Dei que ocupen els càrrecs de més responsabilitat econòmics en l'Espanya dels anys seixanta. Partidaris del poder dels tècnics per damunt dels polítics, volien eradicar del règim les restes de falangisme i propiciar la restauració monàrquica, sense que això implicàs, però, la veritable democratització d'Espanya. (Laureà López Rodó)

Anys 60: Falangistes Vs Tecnòcrates pel control. Any 69 escàndol de Matesa (Empresa que exportava maquinària tèxtil) --> crearen un sistema per aconseguir crèdits dels organismes oficials (Fins 10.000 milions de pessetes). Molt diners per tan poques exportacions. Fraga (ministre d'informació) va donar aquesta notícia a la premsa per debilitar als tecnòcrates (que tenien el ministeri d'economia). Conseqüència: Franco canvia el govern i fa que els tecnòcrates ocupin la major part de ministeris (govern monocolor). Vicepresident del govern: Carrero Blanco