Evolució Política i Econòmica de l'Espanya Franquista (1939-1975)

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB

Lleis Franquistes

Fuero del Trabajo: Regulava les relacions laborals i establia principis del nacionalsindicalisme.

Fuero de los Españoles: Conjunt de deures i drets dels espanyols, però no hi havia garantia d'exercir-los.

Llei Constitutiva de les Corts: Crea les Corts com l'òrgan legislador, suspesa la funció sancionadora del Caudillo.

Llei del Referèndum Nacional: El cap de l'estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes.

Llei de Successió: Monarquia successora del franquisme.

Llei de Principis del Movimiento: Actualitzava els principis directius de l'estat.

Postguerra i Autarquia Econòmica (1939-1959)

Reglamentació del comerç exterior, reduint les importacions a productes imprescindibles.

Disminució de la producció industrial i agrícola. Cartilles de racionament fins 1953 i mercat negre.

Foment de la indústria nacional:

  • Ajudes a indústries de béns d'equipament (maquinària, construcció...).
  • Nacionalització de sectors estratègics (RENFE, Telefònica).
  • Empresa pública: INI inverteix en Ibèria (1943)...

Salaris baixos, grans beneficis empresarials, escàs poder adquisitiu, barraquisme, alta mortalitat infantil i epidèmica i raquitisme.

Pla d'Estabilització i Governs Tecnocràtics (1959-1963)

Ajuda nord-americana (a partir dels acords de 1953), normalització de relacions diplomàtiques, certa obertura del règim, incorporació d'alguns tecnòcrates de l'Opus Dei al govern, abandonament progressiu de l'autarquia.

Pla d'Estabilització (1959):

  • Estabilitzar l'economia, aturant la inflació de preus.
  • Liberalitzar el comerç exterior: importació i inversió estrangera.
  • Reduir la intervenció de l'Estat en l'economia.

Creixement econòmic (anys 60).

Plans de Desenvolupament i Modernització Social i Econòmica (1963-1969)

Tecnòcrates al govern, remeses de divises dels turistes i dels emigrants a Europa, control social i passivitat de les noves generacions, consumisme, estètica Pop...

  • Inversió estrangera a la indústria metal·lúrgica, química, energia...
  • Creixement i diversificació de sectors industrials a Catalunya.
  • Èxode rural a les ciutats industrials.
  • Boom turístic, de sol i platja (Torremolinos, Benidorm, Mallorca).
  • Construcció de blocs de pisos i apartaments pels turistes.
  • Augment de salaris i beneficis al camp per mecanització i adobs químics.
  • Baby Boom i augment de l'esperança de vida.

Migracions interiors cap a València, Catalunya, Madrid i País Basc. Creixement de les classes mitjanes. Televisió, utilitaris (600, Simca 1000), liberalització de costums, església menys influent.

Immobilisme, Decadència i Bunkerització (1969-1973)

Triomf de l'immobilisme, enduriment de la repressió a l'oposició antifranquista que mostra capacitat mobilitzadora (moviment de barris, estudiants, vagues de treballadors...). Poder de Carrero Blanco, president del govern, 1973. Millora del nivell educatiu, coeducació, escolarització fins a 14 anys. Incorporació progressiva de la dona al món laboral.

Estancament del creixement econòmic i signes de decadència del règim franquista:

  • Corrupció econòmica (exemple, escàndol MATESA).
  • Baix rendiment de les indústries públiques.
  • Distanciament progressiu d'una part de l'església.

Crisi del Petroli i Pressió de l'Oposició (1973-1975)

La crisi del petroli atura l'expansió econòmica dels 60: Augment del preu del petroli, augment dels costos de producció i transport. La crisi provoca atur i conflictivitat social. La crisi mundial redueix la inversió estrangera. Reducció del turisme, retorn d'emigrants i augmenta el dèficit de la balança de pagaments. Augmenta el deute públic.

Tensions internes del règim entre oberturistes i immobilistes:

  • Deteriorament físic de Franco.
  • Activitat terrorista del FRAP i ETA (assassinat de Carrero Blanco, desembre 1973).
  • Arias Navarro substitueix Carrero Blanco i es bunkeritza (procés 1001 a CCOO i condemnes de mort a membres de FRAP, ETA i Puig Antich).
  • Intensa activitat de l'oposició política: augment de la militància del PCE (Carrillo), PSOE (Felipe González, 1974). Organitzacions polítiques unitàries (Junta Democràtica, Assemblea de Catalunya...).

Entradas relacionadas: