Evolució política d'ERC i PP a Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Orígens

Partit predominant als anys 30, als anys 80 partit dels avis, a finals dels 80 partit dels nets. A la Segona República, partit històric dominant a Catalunya. Governarà la Generalitat durant el període republicà i, a partir de 1939, a l'exili (Macià, Companys, Irla, Tarradellas...). Si el president moria, el succeïa el president del Parlament. Fundat el 19 de març de 1931 després de la conferència d'esquerres del 17 al 19 de març de 1931. Macià és el líder indiscutible del partit, no és homogeni i juga amb l'independentisme (Macià) i el federalisme (Companys). Va guanyar totes les eleccions que van haver-hi.

Ideologia

Anys 30: democrata, catalanista amb dues ànimes (separatista i federativa), republicà, antimonàrquic i d'esquerra no marxista.
Actualment: democrata, catalanista, independentista, republicà (amb cap d'estat i model democràtic) i d'esquerra no marxista.
Postfranquisme: únic partit que no va ser legalitzat a les primeres eleccions generals (1977) per dur l'etiqueta republicana. El PCE sí que fou legalitzat. El 15 de març del 77 es presenta amb el Partit del Treball i queda sisè.

Lideratge

• Heribert Barrera (1976-1987): secretari general, líder clandestí, nacionalista, independentista, anticomunista, preferia a Pujol abans que una coalició d'esquerres (PSC-PSUC).
• Joan Hortalà (1987-1989): secretari general, catedràtic d'Economia a la UB, més racionalista català que no pas d'esquerres.
• Congrés de Lleida (1989): canvi generacional, de partit d'avis a partit de nets, de la Crida a ERC, canvi ideològic que assumeix la defensa de l'independentisme.
• Àngel Colom (1989-1996): secretari general, elegit al congrés de Lleida, rejoveneix ERC, independentista, remontada electoral de 6 a 11 escons.
• Josep Lluís Carod-Rovira (1996-2004): secretari general, manté la independència però accentuava l'esquerra. El Tripartit va ser una coalició (ERC, PSC i ICV) per fer fora a CiU, idea pactada al Tinell, amb Maragall com a president de la Generalitat.
• Joan Puigcercós (2008-2011): president, accent a l'esquerra, coalició d'esquerres a les eleccions al Parlament, enfonsament electoral.
• Oriol Junqueras (2011-actualitat): accent al catalanisme, renúncia a repetir el tripartit, remuntada electoral de 10 a 21 escons el 2012.

Geografia electoral

Municipis petits i mitjans, a Girona i Lleida, comarques més sòlides, interiors, no industrials ni urbanes. Pitjors resultats a Barcelona i àrea metropolitana, a les comarques més febles: Vall d'Aran, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Barcelonès.

Perfil sociològic

Vot d'homes joves, persones nascudes a Catalunya amb dos pares nascuts a Catalunya, nivell educatiu alt, molt fidels al vot, centre-esquerra, factor religiós no decisiu, identitat només catalana o més catalana que espanyola.

Partit Popular (PP)

Origen

Únic partit català sucursal d'un partit espanyol. Alianza Popular, fundat el 1976 per Manuel Fraga, ex ministre franquista. El 1989 funda el PP, arreplegant el vot de la dreta del PSOE i els de l'eix franquista: liberals, demòcrates, conservadors, democristians i extrema dreta. President: José María Aznar.

Ideologia

Neoliberal en economia, neoconservador en valors, nacionalista espanyol (dirigents antics franquistes, aperturistes, demòcrates conservadors de dretes). Fraga elabora en ponència la Constitució, Títol VII. Únic partit que vota contra la llei del català, les seleccions esportives pròpies, l'enriquiment català per exercir de jutge i s'absté del vot per retornar els papers de l'Arxiu Nacional de Salamanca.

Geografia

Municipis grans i mitjans, fortaleses a Tarragona i Lleida, les febleses a Girona.

Perfil sociològic

Edat central, persones nascudes fora de Catalunya, vot interclassista, cert nivell educatiu, religiositat: catòlics i practicants, de dreta-centredreta i només espanyols o més espanyols que catalans.