Evolució Política i Violència durant la Guerra Civil Espanyola

Evolució política: domini militar: el cop d’estat del 17 i 18 havia estat preparat pel general Mola i aplegava diferents opcions polítiques. La religió catòlica i l’anticomunisme, així com el socialisme i les polítiques liberals, el cop tenia l’objectiu de posar al general Sanjurjo, però va patir un accident. El 24 de juliol es crea la Junta de Defensa Nacional que estava presidida pel general Camanelles. Es tractava d’un ordre col·legiat que representava l’Espanya sublevada davant potències estrangeres, ordre que s’encarregava d’acabar amb la legislació republicana. Els sublevats van tenir el suport de l’església amb la figura d’Isidre Huma i Enrique Pla. Franco va ser escollit i va destacar pel seu prestigi militar i la conquesta de la Casa de Toledo. El cop d’estat comença a agafar característiques d’una dictadura militar. Dominis polítics: Franco estava en discussió pel món falangista amb Hedilla i alguns cal·listes. L’inici del 37 va ser positiu pel bàndol republicà, guanyant la batalla de Guadalajara. El 19 d’abril, Franco unifica totes les forces per fer-ho, tindrà el suport de Serrano Suñer. Franco comença a dirigir el règim feixistitzat que estava legitimat per l’església i l’exèrcit. El seu primer òrgan de govern va ser la Junta Tècnica. Violència i viure a la guerra: hi van haver unes 150 víctimes a la guerra, 2/3 produïdes pel bàndol sublevat i 1/3 pel bàndol republicà; mig milió de persones van a l’exili. La violència al bàndol sublevat, els primers mesos, es va produir a través dels paseos. La violència tenia una funció exemplaritzant, anava dirigida a maçons, autoritats, organitzacions obreres i intel·lectuals d’esquerra com Lorca. La violència al bàndol republicà: l’inici de la guerra provoca la pèrdua del control de l’ordre públic per part de les autoritats republicanes, que també havien de fer front a una revolució anarcosindicalista que estaven organitzats en comitès. A partir d’aquell moment, va ser incontrolable. La violència anava dirigida a burgesos, gent d’església, militars i intel·lectuals de dretes com Muñoz Seca. La diferència entre els dos bàndols és que els republicans intentaven controlar la llança des de Prieto, Company i Azaña.