Evolució i Reforma Agrària a Espanya: Segle XIX

Evolució de l'Agricultura Espanyola al Segle XIX

L'agricultura era el sector més important de l'economia espanyola al segle XIX. La principal font de riquesa eren les terres, mantenint-se la dualitat entre minifundis i latifundis. Les desamortitzacions civils, impulsades per Mendizábal i Madoz, van perjudicar els pagesos en convertir les terres en propietat privada.

Característiques de l'Agricultura Espanyola del Segle XIX

• Producció escassa, falta de mercat i crisis de subsistència.
• Falta de mecanització i ús de mètodes tradicionals, amb abundant mà d'obra barata.
• Productes principals: cereals (blat, blat de moro), patata i la trilogia mediterrània (vi, blat i oli).
• Els cereals castellans competien amb els d'EEUU, fet que n'augmentava els preus i reduïa el nivell de vida dels pagesos.

Reformes Agràries i Conseqüències

Els governs progressistes de Mendizábal i Madoz van implementar reformes per modernitzar el país:

• Les terres van passar a ser propietats privades, instaurant el capitalisme agrari.
• Noves classes socials van accedir a la propietat de la terra.
• L'economia de subsistència va evolucionar cap a una economia de mercat.
• Millora de la producció agrària, tot i que amb limitacions.

Mesures de Reforma Agrària

• Abolició del dret senyorial i jurisdiccional. Les terres van passar a ser propietat privada, però els pagesos no van poder accedir-hi fàcilment.
• Desvinculació i desamortització de les terres. Nobles i burgesos van comprar les terres, mentre que els pagesos en van quedar exclosos. La terra es va convertir en una mercaderia.

Límits del Creixement Agrari Espanyol

Les reformes no van ser tan profundes com a Catalunya. La producció i la productivitat van continuar sent baixes, amb mètodes tradicionals i escassa mecanització a causa de l'abundant mà d'obra barata. La competència amb Amèrica va ser un altre factor limitant.

El Camp Català: Dualisme i Modernització

El camp català presentava un dualisme marcat:

• Interior: Agricultura tradicional (vi, blat, oli), de subsistència, sense canvis ni millores, i sense mecanització.
• Litoral: Des del segle XVIII, agricultura modernitzada i especialitzada (vinya i fruits secs), orientada al mercat europeu i americà, amb ús de la mula i reducció del guaret.

Formes de Contracte al Camp Català

• Rabassa morta: Contracte de lloguer de terres durant la vida útil de la vinya a canvi d'una part del conreu. La crisi francesa va afavorir inicialment Catalunya, però després va generar problemes. La Unió de Rabassaires va sorgir per defensar els drets dels pagesos.
• Emfiteusi: Els pagesos tenien el domini útil de la terra a canvi d'un preu fix i hereditari.
• Masoveria: Similar a l'emfiteusi, però incloent l'habitatge.
• Parceria: Contracte de 4 a 10 anys (renovable) on el pagès es repartia els fruits amb l'amo.

El camp català va experimentar un gran creixement gràcies a l'especialització i l'augment de l'ús del sòl. La prosperitat agrària estava lligada al procés d'industrialització, però la producció local no era suficient per abastir la població catalana, i s'havien d'importar cereals i llegums.