L'Evolució de les Telecomunicacions: Del Telègraf a la Telefonia Moderna

El telègraf va ser el primer aparell de les telecomunicacions que va tenir una implantació massiva, ja que permetia la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant fil elèctric, en un primer moment, i per mitjà d'ones electromagnètiques en una segona etapa (Marconi, 1901).

Per transmetre la informació feia servir un sistema molt rudimentari d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols, el punt i la ratlla, que es diferenciaven simplement pel temps de tancament del circuit. Amb aquests dos símbols i el codi Morse (creat per Samuel Morse el 1822) es codificava la informació.

Components Clau de la Telefonia Fixa

El micròfon converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel so fan vibrar una membrana situada al micròfon que les converteix en variacions de tensió elèctrica que es transmeten a la xarxa de comunicació. L'auricular fa la funció contrària: en rebre el senyal elèctric, el converteix en un senyal sonor. L'avisador acústic de trucada consta d'un brunzidor electrònic que emet un so a intervals regulars. Un teclat permet realitzar el marcatge del número del telèfon al qual es vol trucar.

Esquema del micròfon i l'auricular d'un aparell de telefonia fixa

En la telefonia fixa, els aparells reben l'alimentació elèctrica de la mateixa línia telefònica, excepte alguns telèfons, com els sense fil, que necessiten més energia i han d'estar endollats a la xarxa d'energia elèctrica.

La Telefonia Mòbil i la Gestió de Trucades

En la telefonia mòbil, els aparells són autònoms i es desplacen amb l'usuari. La connexió amb la xarxa de comunicació es fa a través d'ones electromagnètiques. La telefonia mòbil és una evolució de les comunicacions per ones electromagnètiques entre l'aparell mòbil i una estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia convencional.

Funcionament de les Centrals Telefòniques

Les centrals telefòniques s'encarreguen, mitjançant sistemes informàtics, d'encaminar les trucades d'un abonat a un altre seguint els diferents districtes geogràfics des de l'origen fins la destinació. En el cas de la telefonia mòbil, la localització és dinàmica i pot implicar moltes centrals. Aquest encaminament de les trucades és possible gràcies a la codificació numèrica dels aparells en funció de la seva pertinença a un país i una determinada central. La gestió es duu a terme a les centrals terrestres.

A més d'això, les centrals s'encarreguen d'enregistrar la durada de la comunicació i de tarificar-la de cara a l'abonat. També disposen dels sistemes informàtics necessaris per a fer possible la prestació de serveis com: contestador automàtic, desviament de trucades, identificació del número entrant, i la gestió de trucades nacionals i internacionals.