Evolució: Teories de Lamarck, Darwin i Neodarwinisme

Evolució: Procés de Transformació de les Espècies

L'evolució és el procés de transformació d'unes espècies en altres. Es produeix per l'acumulació de petites modificacions que s'han anat succeint generació rere generació al llarg de milions d'anys.

Teories Evolucionistes

Al llarg de la història, s'han proposat diverses teories per explicar el procés evolutiu. Entre les més importants, destaquen les de Lamarck, Darwin i la teoria sintètica o neodarwinisme.

Lamarck (1744-1829)

Lamarck va ser un naturalista francès que defensava que els organismes canvien per adaptar-se a l'ambient que els envolta. Així doncs, si l'ambient varia, l'organisme també ha de canviar. La seva teoria es basa en tres punts:

1. Força interna cap a la complexitat: Els organismes presenten una força interna que fa que cada vegada siguin més complexos. Com més complexitat, més perfecte és l'organisme.
2. Els caràcters adquirits per un organisme passen a la seva descendència (herència dels caràcters adquirits): Els canvis que experimenta un organisme durant la seva vida, com a conseqüència de l'adaptació al medi, es transmeten a la seva descendència.
3. La funció crea l'òrgan: L'ús freqüent i sostingut d'un òrgan el desenvolupa, mentre que el desús el debilita i, finalment, el fa desaparèixer.

Darwin

La teoria de l'evolució de Darwin es basa en els següents principis:

1. Neixen molts individus d'una parella, però, en canvi, la mida de la població es manté més o menys constant.
2. Entre la descendència de les parelles hi ha variabilitat.
3. La selecció natural és una força que afavoreix la supervivència dels organismes que estan més ben adaptats al medi.

Neodarwinisme o Teoria Sintètica

La teoria sintètica de l'evolució, o neodarwinisme, integra els principis de la selecció natural de Darwin amb els coneixements actuals de genètica. Els seus punts principals són:

1. Hi ha molta variabilitat dins de l'espècie, deguda a les recombinacions genètiques durant la meiosi, a les mutacions i al fet que els gàmetes es formen a l'atzar.
2. La selecció natural actua eliminant els individus que no poden adaptar-se al medi i afavorint els que presenten uns caràcters que els fan més forts en determinades situacions.
3. Aïllament reproductiu: Dins d'una població, hi ha individus de la mateixa espècie que, per alguna raó, queden separats. Evolucionaran de forma aïllada i, amb el temps, poden arribar a originar dues espècies diferents.