Evolució i Tipus de Paisatges Naturals: Guia Completa

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB

Evolució dels Paisatges Naturals

Successió ecològica: Procés de desenvolupament d'un paisatge de forma natural. Si està en la fase de clímax, el paisatge té capacitat per regenerar-se. Si no és així, es produeix una regressió i el paisatge queda destruït.

Espècies Segons Origen

  1. Vegetació autòctona o local: Espècies desenvolupades al lloc d'origen.
    • Silvestres: Grans proporcions, de forma natural (romaní i farigola).
    • Endèmiques: Característiques d'una zona (es concentren en zones aïllades).
  2. Vegetació al·lòctona: Espècies introduïdes per l'home.
    • Introduïdes: L'home ha introduït vegetació (tomàquet i patates d'Amèrica).
    • Assilvestrades: Introduïdes fa molt, però amb poca utilitat actualment, però com s'han adaptat al medi s'han anat reproduint.
    • Cosmopolites: Plantes transportades no per l'home sinó per aire, aigua i animals.

Tipus de Paisatges

Paisatge: Geosistema + influència de factors naturals.

Ecosistema: Relació entre elements biòtics (éssers vius) i elements abiòtics (medi físic).

Paisatge natural: Constituït d'elements naturals/vegetals; hi ha espècies herbàcies, arbòries i arbustives.

Paisatge mixte: Interacció d'elements naturals + l'home.

Paisatge antròpic: Dominen els elements de l'home.

Formacions Locals

  1. Paisatge de ribera: Zones a les vores de fluxes d'aigua permanent.
    • Bosc de ribera: Espècies higròfiles i caducifòlies, amb arrels llargues per enganxar-se a terra i no ser arrossegades per l'aigua. Trobem arbres i arbustos. Al voltant del riu es formen bandes de vegetació. L'espècie més pròxima és el vern i el salze, en una segona banda trobem l'àlber i el pollancre, i en la última banda trobem freixers i aus. L'home ha participat molt en aquest entorn amb conreus de cultiu, que tallen els arbres (procés de degradació del bosc).
  2. Paisatge de zones humides:
    • Zones humides interiors: Característiques diferents als dominis que pertanyen, degut a la disponibilitat d'aigua (espècies higròfiles).
    • Zones humides del litoral: Pròximes al mar, espècies halòfiles (s'adapten a sòls salins). Trobem albuferes, aiguamolls, lliris i joncs.

Entradas relacionadas: