Evolució i Transformació de la Ciutat: Reptes i Problemàtiques Actuals

Evolució: La Ciutat Postindustrial

Predomini del sector terciari, les noves tecnologies i la necessitat de cooperar o competir amb les altres ciutats.

L’elevat preu del sòl, sumat a les facilitats de transport i comunicacions, impulsa l’emplaçament perifèric de les activitats industrials (polígons industrials) o la seva deslocalització cap a països amb mà d’obra més barata.

El teixit urbà s’estén i es densifica (immigració estrangera), i creixen les àrees metropolitanes i les conurbacions.

Apareixen les ciutats globals, que exerceixen la seva influència a nivell planetari i s’articulen en xarxes per defensar interessos comuns.

Es generalitzen els mitjans de transport més ràpids, l’especialització funcional (ciutats dormitori, polígons industrials, zones comercials i d’oci) i la necessitat de planificació dels serveis i infraestructures.

La Ciutat Actual

Europa va ser el primer continent amb una urbanització massiva.

Actualment, més del 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes i grans ciutats, formant una xarxa urbana molt densa.

La zona amb més ciutats és la franja central europea: sud-est de Gran Bretanya, Benelux, nord de França, nord d’Alemanya fins al nord d’Itàlia (la Banana Blava).

El segon lloc amb més urbanització és l’arc mediterrani: València, Barcelona, Marsella fins al nord d’Itàlia (Milà).

Transformacions en la Morfologia de la Ciutat Actual

1. Polarització social a escala mundial (ciutats occidentals pròsperes / ciutats decadents al Tercer Món).
2. Ciutat dual amb fortes desigualtats internes (segregació social: barris rics / barris pobres). També guetització (barris marginals).
3. Sobrecentralitat: als centres històrics de les ciutats globals s’hi situen grans empreses industrials i financeres, i les institucions públiques.
4. Comunitats tancades: zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat, rodejades per murs, amb guardes de seguretat i serveis propis.
5. Ennobliment o gentrificació: procés en què persones d’alt nivell econòmic, activitats comercials i artístiques s’instal·len en barris degradats. Això provoca un augment del preu del lloguer i la marxa dels antics residents (mobbing immobiliari).
6. Degradació dels barris perifèrics, ocupats per la classe treballadora i classe mitjana, construïts amb poca qualitat.
7. Aparició de la ciutat difusa o dispersa, que creix horitzontalment, presenta separació entre àrees comercials i residencials, i veu disminuir la sociabilitat.

Problemàtica Urbana Actual

• Mobilitat residencial: famílies joves abandonen la ciutat per anar a viure a ciutats menys poblades fora de les zones metropolitanes, però continuen treballant a la ciutat i utilitzant el cotxe per desplaçar-s’hi.
• Impacte ambiental: soroll, contaminació, densitat de trànsit, consum d’energia i aigua potable (consum creixent), i gestió de recursos (ecoparcs: transformar residus orgànics en adob i energia).
• Segregació social / polarització social: la ciutat és un territori no homogeni, on es combinen zones de prosperitat i zones de marginalitat. La crisi de la societat del benestar ha donat lloc a una polarització social (els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop més pobres), que origina una ciutat dual amb barris rics (edificis no degradats, bons serveis, etc.) i barris pobres (edificis degradats, atur, etc.).
• Gentrificació / ennobliment: gent amb bons recursos, activitats comercials, artístiques, etc., opten per instal·lar-se en barris degradats, on, de vegades, es donen possibles casos de mobbing immobiliari (en temps de la bombolla urbanística): Malasaña (Madrid), la Ribera (Barcelona), etc.

Jerarquia Urbana Espanyola

• Metròpolis nacionals globals: Madrid i Barcelona. Concentren un gran volum de població, tenen influència sobre el territori estatal i abast internacional (seus d’empreses, activitats culturals i polítiques).
• Metròpolis regionals: capitals de regió, de 500.000 a 1.500.000 habitants. València, Bilbao, etc.
• Metròpolis subregionals: àrees metropolitanes petites, de menys de 500.000 habitants i poca influència. Valladolid, Múrcia, etc.
• Ciutats mitjanes: capitals de província, de 50.000 a 200.000 habitants. Santander, Burgos, etc.
• Ciutats petites: de 10.000 a 50.000 habitants. Terol, Sòria, etc.