Exclusió Social: Causes, Conseqüències i Solucions

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,62 KB

La democràcia també té problemes

Els problemes socials són nombrosos i afecten en gran majoria a les societats menys desenvolupades, però també afecten a les democràcies avançades. En les societats actuals ens enfrontem a dos grans problemes: uns són els tecnoambientals, aquells ocasionats pel desenvolupament tecnològic i les conseqüències que té per al medi ambient. Altres són els socials, els que tenen l'origen en la manera de relacionar-nos els individus i els grups humans i en la marginació persistent de certs sectors de la població, mal preparats per a beneficiar-se del benestar creixent que gaudeix la majoria. A més, qui està socialment exclòs no té les oportunitats i avantatges bàsics que són imprescindibles per a realitzar-se com a persona en una societat.

Hi ha moltes formes d'exclusió social: l'econòmica, per mancances educatives, d'arrel cultural, per la raça, a causa del gènere, per l'edat, discapacitat física o mental, aparença física, per orientació sexual.

Causes de l'exclusió social

Són a causa de les mancances i de les peculiaritats, però mentre les mancances són, òbviament, una cosa negativa, les peculiaritats no tenen per què ser-ho. Les mancances que causen exclusió són les que tenen un origen natural o han sigut causades per accident i les que tenen un origen social. Les peculiaritats donen a exclusió social quan un grup minoritari en té una diferent al majoritari. El tenir indiferència no és el que hem de fer, sinó que hem de desenvolupar actituds d'acceptació de la diferència i de ser hostils amb les persones que en són DIFERENTS a nosaltres.

La resposta ciutadana a l'exclusió social

El que ens identifica com a ciutadans és el bé comú que a tots ens engloba, la igualtat entre ciutadans és entre gents diferents però solidàries. La igualtat real busca igualar-nos en les oportunitats de realització personal, té com a objectiu l'exercici de la nostra llibertat individual. Una igualtat que tingui com a fi la llibertat de cada u s'ha de basar en el respecte, en l'acceptació de la dignitat i la llibertat de l'altre. L'exclusió social representa un atemptat contra la igualtat, i sense igualtat no pot haver-hi llibertat per a tots.

Exclusió social i discriminació

Discriminar socialment una persona o un grup és disminuir-ne o negar-ne les oportunitats a partir de les característiques com l'origen, la raça, sexe... La discriminació social no assigna als individus oportunitats diferents d'acord amb les seues capacitats o els seus mèrits reals, la qual cosa seria raonable. La discriminació pot ocorrer de dues maneres: De manera declarada, és a dir, que es reconeix públicament que certs grups socials cal negar-los determinades oportunitats o de manera encoberta, que no es reconeix la discriminació, però existeix i actua de manera solapada. La discriminació sol afectar a col·lectius que tenen algun tret distintiu fàcilment detectable per els altres. Atempta contra la igualtat i la dignitat de la persona per tant, també afecta als drets humans.

La discriminació de les dones

Abans les dones vivien sotmeses als pares fins al moment en què es casaven, que passaven a estar sotmeses al marit. Ara hi ha hagut una autèntica revolució i la dona ja no està sotmesa a l'home. Reconeixement del sufragi femení, igualtat plena de drets amb el home, incorporació de la dona al món de treball fora de casa, i mateix nivell educatiu. Això ha sigut impulsat pel moviment feminista, compromeses amb la igualtat entre homes i dones. Suposadament, encara hi ha formes encobertes de discriminació.

Entradas relacionadas: